Amb #bafarades he descobert que dues de les meves passions –els còmics i la filosofia- podien caminar juntes.
La filosofia l’he entès sempre com aquella cosa rigorosa, una anàlisi crítica que segueix normes i procediments concrets per tal de construir els raonaments i estructures de pensament més complexes i valuoses de la humanitat, des de fa segles. Però la filosofia també és un descobriment poètic, la trobada inesperada d’alguna cosa que abans no s’hi veia –una sorpresa benvinguda o potser desconcertant- o l’expressió d’un estil i d’una manera de ser.
Aquesta segona basant, artística i expressiva, la lliga radicalment amb els còmics, que sempre he viscut com aquella cosa singular, actes narratius únics producte d’una passió o de la necessitat d’enunciar una forma de viure. Als còmics s’hi expressa molt més que un guió, una trama o un traç: s’expressa un esdeveniment d’origen indeterminat capaç d’arrossegar als lectors a universos sorprenents i desconeguts.
En la confluència de crítica i de creativitat, #bafarades és un espai mixt on connecto els còmics que m’han apassionat amb les filosofies que m’han ensenyat a comprendre el món. El resultat final són els textos i els vídeos d’hermenèutica comiquera publicats a l’Instagram de la Biblioteca Gabriel García Márquez i que arriben ara al Bibarnabloc en un format revisat.
Amb motiu del nomenament de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, presentem La Torre, de François Schuiten y Benoit Peeters, amb Friedrich Hegel i la noció d’època històrica.
La Torre és un còmic inspirat en el famós quadre La Torre de Babel, del pintor flamenc Brueghel el Vell.
Segons el relat bíblic, la torre de Babel volia arribar als cels i assolir Déu, però mai va ser finalitzada. Brueghel la pinta al renaixement com si encara fos a mig construir.
El còmic recupera el moment capturat al quadre i a partir d’allà imagina l’odissea d’un dels seus habitants. Un obrer tècnic dedicat a tasques de reparació en un nivell construït fa temps. Davant la mancança de material i l’absència de supervisors, decideix abandonar el seu lloc de feina i emprendre la recerca dels enginyers i dissenyadors de la torre.
En el seu viatge, el protagonista recorre amb dificultat diversos espais de l’immens edifici –quasi una ciutat- i aprèn la gènesi i la història del lloc on ha viscut tota la seva vida. Una història que sembla perllongar-se indefinidament en el temps, ja que la construcció de la torre abraça nombroses generacions de constructors, arquitectes i obrers, tots visquin en el mateix edifici que ajuden a construir des de temps immemorials.
Travessant la torre, Giovanni passarà per dos moments de crisi, que marquen el teixit filosòfic del còmic.
El primer, el coneixement traumàtic que els enginyers i dissenyadors estan absents i han desaparegut. Que no hi ha ningú organitzant ni dirigint una construcció que fa temps que ha quedat abandonada a la seva sort. Fent una analogia filosòfica, allò assenyalaria que no hi ha accés a cap Déu creador ni ordre superior que organitzi i doni sentit a l’existència. Que el nostre heroi està atrapat en el món immanent i caòtic d’una estructura material gegant sense amo.
El segon moment de crisi arriba quan Giovanni descobreix que la torre i els seus habitants viuen en una època històrica obsoleta, ancorada al passat. Un temps que –com l’edifici- s’està roinant a poc a poc i només s’aguanta pel pes de la seva inèrcia. Aquest segon descobriment, cap a una nova època desconeguda, obre per a Giovanni les portes d’un horitzó de possibilitats més enllà dels seus límits personals i històrics. Es converteix, gràcies a la força del seu impuls vital, en una altra figura narrativa.
La trama del còmic es completa llavors com una repetició: Giovanni comença la seva aventura cercant Déu/els dissenyadors de la torre. Descobreix la seva absència. Troba en un altre paradigma epocal la possibilitat d’un nou inici.
El còmic La Torre també ens convida a diverses reflexions que el vinculen amb la filosofia.
Primerament, al descobriment que no hi ha transcendència cap al diví, sinó que tot en aquest món respon a regles immanents i al nostre abast. Que l’ordre del món no prové d’un Déu que es trobi allunyat al cel, sinó de l’esforç i suor de les nostres mans. En aquest sentit, l’odissea de Giovanni és un reflex del camí que va portar Europa del paradigma teològic de l’edat mitjana fins a l’estat modern, burges, laic i nacional.
En segon lloc, que l’ascensió, descens i de nou ascensió del nostre heroi fa analogia i referència directa al filòsof Friedrich Hegel i a la seva descripció del mecanisme de canvi històric anomenat dialèctica de l’esperit.
Hegel asseu a la filosofia la noció d’època històrica. Amb ella descriu com la humanitat no ha viscut sempre amb les mateixes regles i visió del món: la història consisteix en un procés de desenvolupament (de l’esperit) a través de moments diferents. Les idees que han dominat una època són superades (transformades) en una altra època posterior per mitjà d’un mecanisme dialèctic que defineix el moviment de l’esperit cap a fora de si mateix. I cada època expressa subjectivitats diferents i úniques.
Aquesta estructura dialèctica queda expressada a La Torre. Giovanni recorre l’immens edifici adonant-se que ningú treballa ja per mantenir-lo ni fer créixer el seu projecte: el seu paradigma ideològic o d’època ha arribat al seu límit, i la força constructiva que havia permès la posada en marxa d’un projecte tan ambiciós es troba ja només fora de la torre, on les regles del joc han canviat i les possibilitats per créixer i desenvolupar-se viuen un altre moment històric de la mà d’idees i conceptes nous.
Aquest trencament o canvi d’època, que el segle XIX europeu va processar amb la noció de revolució, dona forma al contingut reflexiu i narratiu del còmic d’avui.
La Torre és un dels còmics més interessants de la sèrie Las Ciudades Oscuras. El seu guionista Benoît Peeters va diplomar-se a la Sorbona amb una tesi de filosofia dirigida per Roland Barthes, i a més és un biògraf de Jaques Derrida. Per la part visual, l’historietista i escenògraf François Schuiten és un artista prolífic i de reconeixement internacional, dotat d’una mestria excepcional pels espais arquitectònics. Ambdues fa temps que col·laboren a la saga Las Ciudades Oscuras, però amb La Torre ens regalen una obra singular, molt adient pels amants de l’arquitectura i de la filosofia.
En un horitzó proper podreu escoltar un capítol del programa Bafarades de Ràdio Maconda –la ràdio de Biblioteques de Barcelona i de la Biblioteca Gabriel García Márquez- dedicat a La Torre, on parlarem amb més detall sobre la seva filosofia.
