El primer que em va cridar l’atenció quan vaig topar-me amb l’obra de Chris Ware va ser l’estil polit de línia neta i l’ús que fa de les vinyetes per explicar histories més aviat denses i complexes.
Després vaig gratar un mica la superfície i vaig adonar-me que el bonic embolcall estava totalment a disposició del relat, que l’autor explotava al màxim les possibilitats narratives dels recursos visuals.

A Jimmy Corrigan, Ware explica com el seu protagonista, un home de trenta-sis anys, que no coneix el seu pare i te una mare molt absorbent, deixa passar la vida davant seu sense fer-hi absolutament res. Fins que arriba un dia, però, en el que la seva monotonia es trenca al rebre una carta del seu pare, que li demana de reunir-se…
La cosa no és tan fàcil com sembla, trobarem mescles cronològiques en què apareixen alhora Jimmy Corrigan de petit i d’adult i el temps s’allargarà o escurçarà segons convingui dins d’una mateixa pàgina, o se’ns explicaran com funcionen algunes coses a través del que gairebé semblen instruccions d’ús o manuals il·lustrats.

Decididament, ho deixo a les vostres mans, perquè sigueu lliures d’interpretar l’argument com més us plagui i de fer les lectures que més us convinguin.
De l’estil de Ware si que us en puc fer cinc cèntims. En aquesta novel·la gràfica divideix l’espai en vinyetes de manera poc usual i les ordena tot marcant el temps, molt sovint, no lineal, de la historia.
És molt fàcil reconèixer el seu dibuix geomètric, en què els colors freds ens transmeten directament l’aïllament i la soledat del protagonista. Aquest sentiment s’accentua amb la desnaturalització de la resta de personatges, excepte la família, als quals no veurem gairebé mai la cara.

Freqüentment ens trobem davant d’un artesà miniaturista, que fa ús de diverses textures de paper i relleus en una mateixa obra, així com plegats i retallables. La seva manera de fer està fortament influenciada per l’estètica dels anys 20: Herriman (Krazy Kat), McCay (Little Nemo in Slumberland) o Frank King (Gasoline Alley) i la publicitat de l’època.
Per acabar, no podem oblidar que presta especial atenció al disseny de les cobertes, les quals són per si mateixes autèntiques obres d’art.

Us deixo amb una petita mostra animada de l’art de Chris Ware:







3 Comments
Aquest comic está molt bé de llegir,perqué representa amb un dibuix excelent i molt bonic,la historia de un home ja adult que deixar passar la seva vida sense cap emoció per viura-la i de sobte es planteja viure la seva vida, coneixer al pare que mai va coneixér i recuperar el temps perdut amb ell.
Una lectura laberintica 🙂
Permeti’m que m’hi afegeixi a la seva recomanació, senyoreta Else. Jimmy Corrigan és un còmic absolutament genial. Quan va caure a les meves mans el vaig devorar emocionat i no va deixar de sorprendre’m en cap moment. The best comic on earth?