Hi ha dies que et lleves i necessites urgentment una dosi de poesia, llegir o escoltar versos per a la teva ànima. I m’he descobert a mi mateixa buscant a l’eBiblio alguna cosa per a l’essència, per a la VIDA (en majúscules i subratllat), per passar aquests dies de confinament i fer una finestra al món que hi ha a l’altra banda. No la pots travessar, però la pots imaginar i res millor que la poesia i els poetes. El dia 21 de març va ser el dia mundial de la poesia. Per aquest motiu he decidit acabar aquest article i compartir-lo amb vosaltres.
He trobat un vídeo amb una selecció de 25 poemes de Federico García Lorca, amb la veu d’actors i actrius com Ana Fernández, Juan Echanove o Kiti Mánver. Aquests han omplert la meva habitació de colors, de vida i de mort, d’energia, de natura i de Lorca.
![]()
Aquí teniu un dels poemes que podreu escoltar:
«Si mis manos pudieran deshojar»
Yo pronuncio tu nombre
en las noches oscuras,
cuando vienen los astros
a beber en la luna
y duermen los ramajes
de las frondas ocultas.
Y yo me siento hueco
de pasión y de música.
Loco reloj que canta
muertas horas antiguas.Yo pronuncio tu nombre,
en esta noche oscura,
y tu nombre me suena
más lejano que nunca.
Más lejano que todas las estrellas
y más doliente que la mansa lluvia.
¿Te querré como entonces
alguna vez? ¿Qué culpa
tiene mi corazón?
Si la niebla se esfuma,
¿qué otra pasión me espera?
¿Será tranquila y pura?
¡¡Si mis dedos pudieran
deshojar a la luna!!
Cinc cèntims de la vida de Federico Garcia Lorca
Va néixer a Fuente Vaqueros, Andalusia, el 5 de juny de 1898 i va morir a Granada el 18 d’agost de 1936. Va estudiar dret i filosofia i lletres a Granada i a Madrid, on residí des del 1919. A la Residencia de Estudiantes va conèixer Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado i es va fer amic de Salvador Dalí i dels seus condeixebles Rafael Alberti, Jorge Guillén i Pedro Salinas, a la generació dels quals —la del 1927— cal adscriure la seva obra.
A través de Margarida Xirgu, principal protagonista de les estrenes lorquianes a Barcelona, conegué el món teatral. Excepcionalment dotat per a tota activitat artística, a més de poesies i peces teatrals, féu dibuixos i versions musicals de cançons populars. El 1931 fundà La Barraca, grup de teatre universitari que dirigí Eduardo Ugarte i que recorria els pobles de Castella. Féu viatges a Galícia, a Nova York, a Cuba i a l’Argentina.
Quan esclatà la guerra civil, el 1936, era a Granada, on la guàrdia civil franquista el va detenir el 16 d’agost i el va afusellar dos dies més tard.
Lorca a l’eBiblio
En format digital podem trobar biogràfies, còmics i llibres com: Doña Rosita la soltera, La casa de Bernarda Alba, Los arboles se han ido, Bodas de sangre, Romancero gitano, Poeta en Nueva York, entre d’altres.
I més poesia per escoltar
Us convido a descobrir altres vídeos de poesia. Els podeu trobar a l’apartat d’audiovisuals, poètica 2.0:
Poesia a la xarxa
www.unpoema.casa: Un regal de pàgina web on podem escoltar actors i actrius recitant versos de Josep Maria de Sagarra o Miquel Bauçà.

El compte de twitter @poetadguardia ens està portant des d’aquest dimecres versos per a tothom.
Per acabar només dir-vos que hem de continuar llegint poesia, escoltar-la i reivindicar la vida amb les seves tristors, les seves alegries i amb els seus poetes. Visca la poesia lliure!







4 Comments
De tant en tant cal recuperar aquests poemes. Estar a l’aguait dels poetes actuals és vital. Però cal no oblidar el llegat que hem rebut des de totes les cultures.
Que no ens falti mai un poema a la butxaca! Una bona iniciativa de poesia també és aquesta on truques a un telèfon i et reciten un poema:
https://www.poesiademergencia.com
La poesia ens fa més lliures i ens dóna esperança sobretot en aquests temps.
‘Sonetos del amor oscuro’ és un poemari de Federico García Lorca, ple d’emoció, tendresa i amor. No us decebrà
A e-biblio els podeu trobar aquí:
https://catalunya.ebiblio.es/opac/?id=00106719#fichaResultados
Us deixo un tastet:
Tengo miedo a perder la maravilla
de tus ojos de estatua y el acento
que me pone de noche en la mejilla
la solitaria rosa de tu aliento.
Soneto de la dulce queja
Rosa?
Ets la Rosa?
Des del meu confinament, una abraçada.
Gràcies pel poema, i per tota la feina que fas.
Mariona, d’Horta