Viure a les nostres ciutats és com jugar una partida de Monopoly manipulada: uns quants acumulen propietats mentre la majoria lluita per no quedar-se fora. El resultat? Una societat cada cop més desigual, on heretar o no pot marcar el teu destí. Un assaig on no només desentranya les arrels d’una crisi que afecta milions de persones, sinó que també explica com el mercat ja està intervingut, però a favor del rendisme. Una crida a l’acció, a repensar les polítiques actuals i a tornar a l’habitatge la seva condició de dret fonamental.

Són submises les dones musulmanes? És veritat que en les pel·lícules el primer que es mor sempre és el negre? És cert que les dones grasses són més agraïdes al llit? Es pot ser musulmana i feminista? Com s'integra algú en el seu propi país? Tenir un amic negre t'eximeix de ser racista? Quines pressions pateixen les musulmanes per a posar-se el vel? I per treure-se'l?

Odis quotidians és una novel·la gràfica que tracta sobre el racisme, la islamofòbia i el prejudici contra les persones grasses a Espanya, des del punt de vista dels qui ho pateixen i que posa un èmfasi especial en aquelles actituds que, potser, el lector no sàpiga que resulten ofensives.

Les persones trans són uns dels col·lectius més maltractats, a més de tenir una esperança de vida, molt més curta (la de les dones trans és de cinquanta anys, en comptes dels 83 de les dones cis). Només aquesta dada hauria de fer que es facin polítiques i lleis específiques per promoure mesures de reparació. Però res d’això està passant i han de patir un tracte violent en la majoria d’àmbits de la seva vida: mèdic, institucional, laboral (amb un atur del 85%), social.... En aquest llibre hi trobareu experiències i vivències en primera persona sobre fets dolorosos i violents, però també exemples de valentia, lluita i sororitat per sobreviure i superar-los.

Un relat polifònic on l’autora reconstrueix la història d’un abús patit en l’adolescència per part d’un familiar, un home armat i poderós que no va tenir cap objecció a destrossar la infància de la seva neboda. Una obra literària i política que s’allunya del victimisme i ens mostra la importància i el paper de les persones de l’entorn, així com les dificultats que li posa el sistema judicial.

En un futur pròxim, als Estats Units, les protestes contra les exageracions del capitalisme salvatge han esdevingut disturbis i una guerra civil. El planeta mateix s'està rebel·lant a causa del canvi climàtic. Els més rics s'han atrinxerat a zones ultra segures, mentre que els rebels s'han refugiat al nord per escapar-se de la repressió. Una noia decideix unir-s'hi, viatja sola i comença a enfrontar-se a les dificultats de supervivència a la natura salvatge.

El “pormishuevismo” és el moviment creat per l'autor, expert en estudis urbans, que fa un repàs als casos més sonats de malbaratament urbanístic del nostre país i als personatges que els han fet possibles: balnearis il·legals, gratacels de rècord, corrupció, miracles econòmics, embolics de cor, maó, Marina d’Or, Calatrava, Jesús Gil.... Un apassionant descens a la intrahistòria mai explicada de la bombolla immobiliària espanyola.

En temps llunyans algú roba una terra d’una vídua, en temps actuals algú manipula una complexa trama de corrupció per obtenir venjança. I un dia el jove president de la comunitat autònoma rep una rata morta dins un cofret de plom.  Però la rata morta té la perversa capacitat de pertorbar el curs de les coses, en un temps xop d’abusos. Una novel·la que ben bé podria ser un assaig sobre la corrupció a Mallorca.

Starr és una noia negra de setze anys de classe mitjana, amb amics i una parella blanca. La seva plàcida i poc conflictiva vida s’acaba quan presencia l’assassinat d’un amic seu, Khalil, un noi negre de la mateixa edat, que anava desarmat, a mans d’un policia blanc. Starr vol que es faci justícia, però els seus dos mons entren en col·lisió i comença a rebre amenaces i pressions des de les dues bandes. Una novel·la reivindicativa que tracta una realitat que està a l’ordre del dia: el moviment Black Lives Matter.

Un dels primers llibres que afronta el debat polític i econòmic sobre les crisis des d’una perspectiva molt necessària: el seu cost humà (el benestar físic i mental dels seus ciutadans). Els autors demostren que fins i tot davant de les pitjors catàstrofes econòmiques els efectes negatius en la salut pública no són inevitables. Així que és la mala gestió dels governs i les polítiques d'austeritat són les que agreugen fatalment les conseqüències de les crisis, mutilant programes socials clau just en el moment que més es necessiten, empitjorant la desocupació i obstaculitzant la recuperació.

D’arguments de lluita, als moviments socials no els en falten, el què sembla que fa falta és trobar el canal i la via que permeti passar de la defensa teòrica a la seva aplicació pràctica. Aquest text convida a pensar en el moment de traslladar el discurs sobre la diversitat al terreny de l’enfrontament amb el sistema, enfrontament necessari si volem canviar aquest món.

Aquest llibre analitza els trets i els mecanismes principals del realisme capitalista, com a marc ideològic, i a través d’exemples, Mark Fisher indaga en els seus efectes nocius: la precarització del treball, la intensificació de la cultura del consum, l'expansió de la burocràcia i dels mecanismes de control social, la gerencialització de la política, la mercantilització de l'educació i l'augment de patiments mentals com l'estrès, la depressió o els desordres d'atenció. Davant d'aquest escenari, l'únic antídot possible sembla ser la revitalització d'una esfera pública que assumeixi les arrels socials de la nostra infelicitat.

Pier Paolo Pasolini parlava de "barris corsaris" a barris populars, perifèrics i relativament marginals, objectes de polítiques de "centralització" i "redempció" basades en l'obstinada mercantilització del seu espai, el seu temps i els seus trets. Són barris deslegitimats i que exclouen els seus habitants, en uns moments en què la ciutat és homogeneïtzada, pacificada socialment i rescatada de tota conflictivitat. Davant tot això, però, els barris corsaris continuarien constituint-se com a autèntics baluards des d'on sabotejar la imposició sistemàtica i burgesa d'una ciutat exclusiva i, per tant, excloent.