El passat octubre va portar bones notícies per als amants del cinema de superherois: es van publicar diverses imatges de la tercera pel·lícula de la saga protagonitzada pel carismàtic Hugh Jackman interpretant a Wolverine.
James “Logan” Howlett, alies Wolverine (conegut en castellà com a Lobezno) és un dels superherois més estimats pels seguidors dels còmics de l’editorial Marvel: el seu aspecte de tipus dur però amb cor i envoltat sempre d’un cert misteri l’ha fet guanyar milers de seguidors, arribant a aconseguir un estatus comparable a la d’altres grans herois, com Spiderman, Batman o Superman.
Hem pogut veure a Jackman interpretant a Wolverine a les pel·lícules de la sèrie dels X-Men, així com als dos títols que de moment formen la saga (X-Men orígenes: Lobezno, i Lobezno inmortal). La intenció de Jackman és interpretar una darrera aventura del popular mutant, una història de la que també s’ha publicat la primera pàgina del guió.
Aquest detall ha estat molt celebrat, perquè sembla confirmar una sospita llargament sostinguda: la pel·lícula, que portarà el títol de Logan, estarà basada en el còmic Wolverine: Old Man Logan publicat a Espanya amb el títol de El Viejo Logan. Quin millor moment, doncs, per a dedicar a El Viejo Logan un post al Bibarnabloc?
Millar, Mark & McNiven, Steve
El Viejo Logan
Torroella de Montgrí : Panini, DL 2013
Wolverine: Old Man Logan és una història creada pel guionista Mark Millar i il·lustrada per Steve McNiven, que va ser publicada originalment en diversos números entre juny del 2008 i setembre del 2009. L’editorial Panini va aplegar les històries en un únic volum, publicat el 2013 en una edició dintre de la línia Marvel Deluxe. Els volums de Marvel Deluxe tenen una impecable presentació, amb tapa dura i diversos extres (com ara portades alternatives i segons el volum, entrevistes als seus autors).
L’argument de El Viejo Logan és relativament simple. En un futur llunyà els herois han perdut la batalla contra els dolents. La Terra és ara un paratge apocalíptic, que s’ha dividit en sectors sota el control d’alguns dels pitjors personatges de l’univers Marvel. Logan se’ns presenta com a un personatge envellit, allunyat de les seves anteriors gestes i aventures, que per algun terrible motiu del passat es nega a tornar a treure les seves famoses garres de metall: Logan ara és un pare de família que es guanya la vida com a granger a Sacramento, territori controlat per Bruce Banner / Hulk i la seva família (sí, Hulk és un dolent a la història)
Per tal de pagar el lloguer de la seva granja a Hulk i als seus, Logan accepta acompanyar a un altre heroi conegut, Hakweye (Ojo de Halcón), en una travessa per EEUU per tal d’entregar a l’altra punta del país un misteriós paquet.
La travessa ens mostra les runes de l’Univers Marvel sobre un món que s’ha convertit en un paratge apocalíptic a l’estil Mad Max, un lloc on la violència és la llei. De fet, a El Viejo Logan n’hi ha molta, de sang: la violència explícita a tota la història arriba a quotes impactants gràcies als girs del guió de Millar i a l’estil virtuós i realista de McNiven.
Com no, per al lector l’interès principal del viatge d’Ojo de Halcón i Logan acaba sent esbrinar quins són els fets que han portat a Logan a renunciar a la violència. I a mesura que aquest viatge es desenvolupa, a mesura que els dos vells herois es retroben amb vells dolents coneguts, els fets es van precipitant fins al sagnant clímax final.
La història de El Viejo Logan té els seus defectes, però en situar-se en un univers paral·lel a l’habitual de Marvel bé es poden perdonar com a incongruències que no alteren el seu gaudi. Un gaudi que en bona part és proporcionat pel carisma del seu protagonista. Com escriu Julián M. Clemente al pròleg del volum:
[…] Lobezno es el perfecto vehículo para contar un determinado tipo de historias: las que protagoniza el antihéroe prototípico. Es el justiciero de la carretera, un tipo duro pero honesto, al que no le tiembla el pulso cuando tiene que eliminar a sus enemigos, pero que también atesora bondad, honor y piedad; es un alma torturada por los errores de un pasado que siempre vuelve para perseguirlo; es alguien que, aunque encuentre la compañía de otros, siempre se sentirá solo. Todo eso lo comparte con esos iconos que, de John McClane a Harry Callahan, han cincelado el cine durante una época de descreimiento.
