Pérez Andujar, Javier
Todo lo que se llevó el diablo
Barcelona: Tusquets, 2010
Famosa és l’apel·lació que l’ínclit Millán Astray (fundador de la legió espanyola, la de la cabra, per entendre’ns i propietari d’un canallenc aspecte, rubricat per un pegat negre que lluny d’emparentar-lo amb John Ford l’apropava a la tripulació de Barbanegra) dirigí a Unamuno un matí d’octubre de 1936: Viva la muerte, muera la inteligencia!!!. La pregunta que planteja la sentencia en qüestió és òbvia, com varem arribar a aquest punt d’ignomínia?
Un exemplar d’aquesta novel·la, signada per l’autor, caurà aviat a mans d’un bibarnabloguero.
2 Comments
Repiulat. M’encantaria tenir aquest llibre signat per l’autor … encara paguem per la psicopatia de tots aquells militars (i alguns “llibertaris”, també …). Encara queden , ignorants? que perpetuen la infàmia d’aquella massacre proto-nazi. Vegi’s el cas del “fajín” de l’altre assassí, Queipo de Llano, que li possen a una verge en processió de fa molts anys, per Setmana Santa … http://www.radiocable.com/el-fajin-de-queipo-de-llano-lo-luce-la-macarena-en-la-procesion-del-viernes-santo.html
Molt interessant la teva recomanació, Brausen! M’han vingut ganes de llegir-lo perquè és un tema poc tocat dins del gran ventall de títols de ficció sobre la República i la Guerra Civil. Recordo que, de les missions pedagògiques però també de com vivia l’arribada de la cultura (teatre, cinema, titelles per als petits…) l’Espanya rural i primitiva del moment, hi ha un llibre magnífic d’una autora anglesa (Sandie Holguín), “República de ciudadanos”, editat per Crítica fa uns 7 o 8 anys.