Vanderbeke, Birgit. Musclos per sopar. Barcelona: La Galera, 2009
“Vaig tenir un calfred només de pensar que tota la muntanya de musclos es movia perquè s’estaven obrint, i no era pas compassió, al capdavall me’ls menjo encara que no m’entusiasmen, i sé perfectament que abans que jo me’ls mengi són vius, també menjo ostres i en aquest cas sé que són vives mentre me les estic menjant, però no fan soroll. Em va agafar una mena d’atac d’ira contra els musclos perquè gosaven obrir-se en comptes d’estar-se quiets al seu lloc. Vaig dir, no és una indecència que s’obrin i facin aquest soroll, una indecència i una falta d’indiscreció.”
L’acció de la novel·la es desenvolupa una tarda mentre la mare i els seus dos fills esperen l’arribada del pare després d’una crucial jornada de treball en la que ell hauria tancat un important acord comercial. Per celebrar l’èxit del marit, la dona es disposa a preparar musclos per sopar, el plat favorit d’ell, tot i que a la resta de la família no els hi fan gaire gràcia. Però el pare no arriba i la tensió comença a apoderar-se dels presents. Primer és la preocupació que li hagi pogut passar alguna cosa durant la torna, després la indignació perquè la tardança pot fer malbé els musclos que tant han costat de preparar i finalment el temor que l’absència del cap de família sigui una prova a la que els està sotmetent.
Aquesta tensió creix gradualment a mida que les pàgines avancen i es transmet de manera directa al lector. Una angoixa que engreixa mentre la primogènita desgrana el temor que els hi produeix el pare, que sotmet la seva família a una vida prussiana de control, retrets i agressivitat. Així, aquesta absència en sí mateixa és un primer pas cap a una rebel·lió llibertadora.







1 Comment
Ui doncs si és una novel·la IMPRESCINDIBLE, potser cal seguir el bon criteri de la senyoreta Duarte, que fins ara ha encertat en totes les seves recomanacions. A llegir i a sopar muscles!!!!!