Trespass : historia del arte urbano no oficial / edición de Ethel Seno, Carlo McCormick. Colonia : Taschen, cop. 2010
Entrar sense autorització en propietat aliena és la traducció de l’anglès de Trespass. L’art urbà o Street Art és el que fa, traspassar les fronteres de la propietat privada per tal de reivindicar-la com a espai públic. Sense ser convidat, transgredint. Efímer. Art públic fet sense encàrrec. És la conquesta de l’espai (públic).
WONDER WALLS
Qüestionar la realitat a través dels murs de la ciutat és l’objectiu de les obres de més de 150 artistes de tot el món que recull Trespass.
Reuneix per primera vegada en un volum a quatre generacions de artistes, entre els quals hi ha Jean Tinguely, Spencer Tunick, Keith Haring, Jean-Michel Basquiat, Os Gemeos, Jenny Holzer, Barry McGee, Gordon Matta-Clark, Shepard Fairey, Blu, Swoon, Billboard Liberation Front, Guerrilla Girls i Banksy.
Inclou una gran quantitat de fotografies inèdites d’obres que s’han perdut, dels arxius personals dels artistes seleccionats, de la fotògrafa experta en art urbà Martha Cooper i un breu pròleg exclusiu de Banksy. >>>”El grafiti és una resposta perfectament proporcionada al fet que una societat obsessionada amb l’estatus social i la infàmia ens vengui metes inassolibles.” <<<
I, per acabar, un parell de links molt recomenables sobre Street Art:
+ un vídeo de BLU:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=sMoKcsN8wM8[/youtube]
12 Comments
Una recomanació molt i molt interessant Annie!! Sempre m’ha interessat moltíssim aquest fenomen. Convertir les ciutats en immensos aparadors de la creativitat és una experiència artística que les fa molt més interessants. I trobo que és un exercici democràtic com a pocs, tant des del punt de vista de l’artista a l’hora de crear i mostrar públicament la seva obra, com des del punt de vista de l’espectador que es beneficia d’aquesta socialització tant pública.
Per cert, una curiositat: la foto dels habitatges que pugen muntanya amunt és d’una ciutat en concret? Quina?
Nestor, les dades de la foto són aquestes:
Autor: JR
Títol: 28 millimeters, Women are heroes
Localització: Morro da Providencia, Río de Janeiro
Any: 2008
Gràcies Annie per la referència de la foto!
El vídeo és boníssim !!!! També és molt recomanable el documental sobre Banksy.
Exercici democràtic, Nestor? Fa uns anys vaig veure un parell de pintades d’en Banksy en directe… i al cap de poc ja les havien esborrades… Jo més aviat en diria censura!
Annie, gràcies per la recomanació!
: )
Magnum, crec que no has entès el sentit de les meves paraules. Parlava d’exercici democràtic fent referència al fet d’utilitzar l’espai públic per part d’artistes i espectadors. Una altre cosa és el que facin altres agents (administracions o no) volent limitar aquestes accions democratitzadores de la creació…
Ho havia entès així, Nestor. Simplement volia apuntar la poca complicitat democràtica dels “altres agents” amb els artistes i els espectadors.
Afortunadament, fa anys que proliferen llibres com els que ens recomana l’Annie Hall que recullen les pintades que a hores d’ara descansen en pau sota una capa de pintura banca i assèptica.
Molt interessant la proposta Annie.
Li haurem de donar una ullada.
Per qui estigui interessat en seguir investigant el fenomen de l’art urbà, i les iniciatives repressives pròpies de les nostres ‘democràcies’ us recomano aquet enllaç:
http://theinfluencers.org
Muy interesante!! El libro de trespass es bastante completo, y como han dicho antes, al menos ya se puede mantener registro gráfico por medio de fotografías de todos estos trabajos hechos por grandes artistas…
Vale la pena echar un vistazo a obra de artistas españoles muy actuales como: Sex o El Niño de las Pinturas (Granada), Sam3 (Murcia), Suso33…
Lo importante dentro del arte urbano no solo es técnica, estética, sino mensaje, denuncia, diálogo, movimiento, reacción, todas éstas cuestiones que despiertan reflexión, pensar, algo que en nuestros tiempos pocos se interesan por cultivar… Se ceden espacios a anuncios, publicidad, y para este tipo de arte encontramos censura…
Respecto al arte en espacios abiertos Chillida decía: “Lo que es de uno es de casi nadie”
Una d’aquestes iniciatives que em va agradar molt: http://www.luzinterruptus.com/?p=65 tot aquest bloc és molt interessant 🙂
Tendré que echarle un vistazo. Es como ver ilustración en las calles, lo cual está muy bien. Otra cosa es que las pintadas tengan la fuerza que antes tenían, o que el 95% de las obras no sean arte.
El grafiti a la nostra societat s’identifica com a denúncia, crítica, en definitiva visibilitat de tot aquest malestar vers l’eshtabliment” oficial. Aquest recull em sembla molt directe i representatiu de tot això.
M’agrada molt la possibilitat de tenir manera conjunta artistes de carrer actuals, com és el cas del conegudíssim Banksy i d’altres més llunyans i oblidats en el temps com un Basquiat o un Haring.
El vídeo és molt bo. En una part important aquest llibre és un recull d’imatges que s’han perdut per sempre. Com diria el replicant Roy Batty (Rutger Hauer) a la pel·lícula Blade Runner de forma poètica i implacable: “…tots aquests moments es perdran com a llàgrimes en la pluja…”, però la essència final del grafiti és que es tracta d’una disciplina efímera i, aquesta també és la seva gran força.