En aquest programa, ens afegim a la celebració de Barcelona 2026, Capital Mundial de l’Arquitectura i a la commemoració dels vint-i-cinc anys de la creació del Consorci de Biblioteques de Barcelona. Vuit biblioteques destaquen per la seva originalitat i pels guardons rebuts als edificis o als estudis d’arquitectes i són: Joan Miró, Jaume Fuster, La Vila de Gràcia – Rosa M. Arquimbau, El Fort Pienc – Ana María Moix, Sant Antoni – Joan Oliver, Joan Maragall, L’Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles i Gabriel García Márquez.
En els projectes és on es visualitza la imaginació dels arquitectes, que han pensat en una biblioteca com: un vaixell que navega pel mar del coneixement, unes muntanyes, un petit indret on es rep la pluja del coneixement, una illa de cases del pla Cerdà ben diferent de les altres i una altra illa de cases de l’Eixample que des del carrer es pot veure l’interior mitjançant un joc de llums i transparències. També, hi ha qui ha imaginat la biblioteca com: un collage, un nen amagat sota la vegetació d’un jardí de llums i finalment, una pila de llibres.
Biblioteca Joan Miró
L’edifici que es va idear pensant en un vaixell que navega per un mar de llibres i, en definitiva, de coneixement és la Biblioteca Joan Miró. Inaugurada el 1990, va ser projectada pels arquitectes Beth Galí, Màrius Quintana i Antoni Solanas en un moment anterior a la creació del Consorci de Biblioteques de Barcelona.
Destaca el tipus de fanal anomenat ”Lampara Alta” de 1983, situat a prop de les portes d’entrada a les sales d’infantil i d’adults. Va revolucionar la il·luminació urbana i la forma d’entendre-la, ja que projectava una llum indirecta que era ideal per a zones enjardinades i parcs. Va ser un homenatge que Màrius Quintana i Beth Galí van fer a l’arquitecte i dissenyador finlandès Alvar Aalto. Van guanyar el premi Delta de Plata ADI-FAD 1984.
Biblioteca Jaume Fuster
Els arquitectes Josep Antoni Llinàs i Joan Vera van idear la Biblioteca Jaume Fuster com una extensió de les muntanyes que tenien al fons. El primer, esmenta a la revista Arquitectura viva de l’any 2006 el següent:
“La biblioteca se sitúa en el extremo de un corredor verde que vincularà la ciudad con las montañas de Collserola. En ellas se inspira la cubierta confeccionada con planos inclinados que cubren espacios a distintas alturas”1
El 2006 va guanyar el premi FAD d’arquitectura i també, el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic concedit per la Generalitat de Catalunya. Un any abans, el 2005, la Federación de Gremio de Editores de España la va guardonar amb el Premi Liber per la millor iniciativa de foment de la lectura en biblioteques obertes al públic dins la “Feria Internacional del Libro”.
Llinàs, Josep
Monografies 117-118, 2006, pp. 170-178
Llinàs, Josep
València: Ediciones Generales de la Constitución, 2012
Biblioteca La Vila de Gràcia – Rosa M. Arquimbau
Amb anterioritat a la Biblioteca Jaume Fuster, Josep Llinàs va dur a terme la Biblioteca La Vila de Gràcia – Rosa M. Arquimbau el 2002 i el conjunt d’edificis de l’illa de cases Fort Pienc, el 2003, amb el que va guanyar el premi Ciutat de Barcelona d’arquitectura.
La Biblioteca Vila de Gràcia – Rosa M. Arquimbau de 2002, està situada en l’eix central de comunicacions del barri. L’arquitecte va introduir diversos graus de bombament de la façana, com a sistema per expressar la importància i excepcionalitat de l’ús de l’interior. Es compara amb el que succeeix a una maleta quan s’introdueix més roba del que és possible: el motlle geomètric es deforma i el límit entra en càrrega.
L’ornamentació de la façana té lletres dibuixades de diferents alfabets, des del llatí i el grec fins a l’egipci, l’hitita o el fenici. També, l’entrada queda assenyalada amb un espai a doble alçada des d’on baixen signes, que simulen una pluja de coneixement.
Llinàs, Josep; Vera, Joan
“Barcelona: Biblioteca al barri de Gràcia = Bibliothèque à Gracia”. Quaderns d’arquitectura i urbanisme
Barcelona: COAC, 2002, núm. 235, pp 96-107
Biblioteca El Fort Pienc – Ana María Moix
L’equipament de l’illa de cases Fort Pienc, inclou l’edifici bibliotecari Fort Pienc- Ana María Moix, caracteritzat per la seva estructura lineal, que es desplega al voltant del centre cívic, amb una geometria atípica en relació al sistema de construcció en corona que determina la morfologia de l’Eixample.
La biblioteca disposa d’un fons especialitzat en arquitectura contemporània i disseny. També, compta amb un centre d’interès d’arquitectura i còmic. El febrer de 2026, la biblioteca va donar inici als actes de celebració de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura amb una actuació de dansa vertical titulada: “Allà on et miro i em veig” de la companyia Sacude Danza. Dues figures femenines encarnaven la bellesa fràgil i la força d’una gota d’aigua al llarg del seu viatge.
Neves, José Manuel das
Barcelona: Casal de Cambra: Caleidoscópio, 2004
“Manzana Fort Pienc (Residencia Geriátrica, Mercado, Biblioteca, Guardería y Centro Cívico”. El Croquis.
Núm. núm 128, 2000-2005
Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver
Si es continua per l’Eixample hi ha una altra biblioteca que està pensada com a porta i a la vegada mirador urbà per contemplar l’interior d’una illa de cases. Es tracta de la Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver de l’any 2007.
Per aconseguir aquesta fita, l’edifici està dissenyat de tal manera que és capaç de filtrar la llum a través del vidre transparent de les sales de lectura i també, permet l’entrada de llum solar a través d’un pas obert des del carrer al jardí. Els artífexs són RCR Arquitectes (Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta) i el 2017 van guanyar el premi Pritzker, el més prestigiós en arquitectura.
Monografies 123-124. Madrid: Avisa, 2007, pp 132-139
Biblioteca Joan Maragall
Si la Biblioteca de Sant Antoni – Joan Oliver, és la porta d’entrada a un interior d’illa, on els nens i nenes poden jugar, la següent biblioteca també es va idear pensant en els infants. Atenció a la descripció feta per l’equip BCQ Arquitectura Barcelona, amb els arquitectes participants: David Baena, Antoni Casamor, Manel Peribáñez i María Taltavull:
“El nou edifici s’adapta sota el terra com un nen que s’amaga (per llegir un llibre) sota una catifa”2
Es tracta de la Biblioteca Joan Maragall de 2014. Està emplaçada sota el jardí de la Vil·la Florida al barri de Sant Gervasi. El lema amb què el projecte es va presentar al concurs d’idees va ser “Jardí de llums”. Aquestes dues paraules resumeixen les dues idees del projecte: mantenir i millorar el jardí existent, i, alhora, obtenir espais alegres i ben il·luminats.
L’equipament bibliotecari està configurat per “patis de llum i silenci” i els “patis de llibres i coneixement”. Els primers, envoltats de vidre, il·luminen i ventilen l’interior mentre aïllen la biblioteca del carrer. Els segons, volums de formigó plens de llibres, formen part de l’estructura de suport de la biblioteca. L’edifici ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona el 2014 i el Premi Catalunya Construcció el 2015.
Barcelona: Baena Casamor Arquitectes BCQ, 2014
Biblioteca L’Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles
La pròxima biblioteca és L’Esquerra de l’Eixample- Agustí Centelles, que es troba dins d’un edifici anomenat Collage i tal com indica el seu nom, agrupa diferents usos: una llar d’infants, una ludoteca, un centre cívic, una sala d’actes i una biblioteca. Cinc programes que comparteixen una sola planta baixa i aquesta esdevé un lloc cívic, permeable i actiu, que connecta la ciutat amb l’edifici i el parc de l’interior de l’illa de cases. El resultat és un collage de diferents parts. És un edifici vertical organitzat per estrats horitzontals en què cadascuna de les plantes té relació amb les altres per mitjà de perforacions i buits. Els seus arquitectes són: Jorge Vidal i Victor Rahola. Van ser nominats als premis FAD l’any 2012.
Biblioteca Gabriel García Márquez
La darrera biblioteca a visitar té forma de llibre. En una paret lateral exterior, que dona al carrer, hi ha escrita la següent frase:
“La vida no es la que uno vivió, sino la que uno recuerda y cómo la recuerda para contarla”
Està extret del llibre: Vivir para contarla de l’escriptor colombià Gabriel García Márquez i és el nom que rep la biblioteca.
L’edifici s’assenta sobre una plaça lleugerament elevada i replica el xamfrà del Pla Cerdà de l’Eixample. Una de les coses més originals i destacables és que l’edifici té la forma d’una pila de llibres apilats pel costat del tall, és a dir, la dels fulls. Per això és lògic que a les parets laterals hi hagi escrit algun fragment de text com l’abans esmentat de Gabriel García Márquez i també, hi hagi el nom de la biblioteca.
SUMA arquitectura, estudi dirigit per Elena Orte i Guillermo Sevillano, és qui ha dissenyat l’equipament bibliotecari, que ha estat guardonat amb el premi a la Millor Biblioteca Pública del Món 2023 per l’IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions) i el prestigiós Premi d’Arquitectura Emergent de la Fundació Mies van der Rohe 2024. També ha estat reconeguda amb el premi FAD d’arquitectura 2023 ex aequo. El premi COAM 2023 (Colegio oficial de Arquitectos de Madrid) i el premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura 2022.
Daniel Ibáñez en el seu article: “SUMA Arquitectura. Un retorno al bosque. Gabriel García Márquez” dins la revista Arquitectura Viva, número 284, maig 2026, pp 67-69 comenta el següent:
“La fusta no apareix com a un revestiment càlid i tampoc com a senyal retòric de sostenibilitat. És estructura, atmosfera, ritme, olor, gruix i ordre constructiu. La biblioteca no simula el bosc: el tradueix a arquitectura pública”.
Per concloure, dins la biblioteca Gabriel García Márquez es troba Ràdio Maconda, la ràdio comunitària de Biblioteques de Barcelona, que fa programes culturals i projectes educatius. Les emissions regulars de continguts van començar el febrer de 2023.
Alguns dels programes de ràdio són: El repetidor, magazín d’actualitat cultural de les biblioteques i la ciutat, El Chinchorro, programa de literatura llatinoamericana i el present Ruta 40, que convida a conèixer espais curiosos i d’interès dins de l’entramat urbà relacionats amb el fons i col·leccions de Biblioteques de Barcelona.
IBÁÑEZ, DANIEL
“SUMA Arquitectura. Un retorno al bosque. Gabriel García Márquez”. Arquitectura Viva
Madrid: Avisa, 2026, núm. 284, pp 67-69
Citacions:
- Josep Llinàs. “Biblioteca Jaume Fuster, Barcelona”, Arquitectura viva, monografies 117-118, gener-abril, 2006, pp. 170-178. https://arquitecturaviva.com/publicaciones/av-monografias/espana-2006, [Última consulta: 25-8-2026]
- BCQ Arquitectura Barcelona. Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall, 2014. https://bcq.es/ca/portfolio/biblioteca-sant-gervasi-joan-maragall-3/ [Última consulta: 25-8-2026]
