Amb #bafarades he descobert que dues de les meves passions –els còmics i la filosofia- podien caminar juntes.
La filosofia l’he entès sempre com aquella cosa rigorosa, una anàlisi crítica que segueix normes i procediments concrets per tal de construir els raonaments i estructures de pensament més complexes i valuoses de la humanitat, des de fa segles. Però la filosofia també és un descobriment poètic, la trobada inesperada d’alguna cosa que abans no s’hi veia –una sorpresa benvinguda o potser desconcertant- o l’expressió d’un estil i d’una manera de ser.
Aquesta segona basant, artística i expressiva, la lliga radicalment amb els còmics, que sempre he viscut com aquella cosa singular, actes narratius únics producte d’una passió o de la necessitat d’enunciar una forma de viure. Als còmics s’hi expressa molt més que un guió, una trama o un traç: s’expressa un esdeveniment d’origen indeterminat capaç d’arrossegar als lectors a universos sorprenents i desconeguts.
En la confluència de crítica i de creativitat, #bafarades és un espai mixt on connecto els còmics que m’han apassionat amb les filosofies que m’han ensenyat a comprendre el món. El resultat final són els textos i els vídeos d’hermenèutica comiquera publicats a l’Instagram de la Biblioteca Gabriel García Márquez i que arriben ara al Bibarnabloc en un format revisat.
El Nido de Marco Galli, amb el filòsof Peter Sloterdijk i la cultura com a experiència humana de continuïtat.
Sloterdijk, Peter
Madrid: Siruela, 2015
Com era la vida de Hitler i dels dirigents del III Reich durant l’apogeu del seu poder? Quina existència portaven els responsables del règim politicosocial més genocida de la història conegut? Un règim totalitari, racista, supremacista i ultranacionalista, que va ser responsable de la mort calculada de milions de persones, i d’una guerra d’extermini i terra cremada al cor d’Europa.
Amb un estil macabre molt apropiat, El Nido ens apropa als anys finals de qui va governar aquell sistema criminal i apocalíptic fins a les últimes conseqüències. Al seu refugi dels Alps bàvars (El Niu), Hitler va viure vorejat dels seus alts càrrecs i al·legats, immersos en un núvol de narcòtics, sexe i música moderna, en plena decadència física i intel·lectual. Una vida buida i desconnectada del món que estaven destruint amb les seves polítiques de guerra i extermini total.
El còmic El Nido arrisca un exercici molt difícil del que se’n surt amb notable èxit: mostra de manera íntima la degradació personal i social dels màxims dirigents del III Reich; del cul-de-sac espiritual i polític en què es trobaven i del que no sabien sortir.
El Nido s’arrisca fins i tot a ser fastigós, en mostrar a un Hitler completament fora de si, al·lucinat i incapaç. I a un cercle íntim cec davant la seva situació que, en protegir-ho i protegir el seu model de vida privilegiat i de luxe, quedava atrapat en un paradigma de mort i bogeria. Una indigestió de la qual podem extraure moltes lliçons avui.
El filòsof alemany Peter Sloterdijk va desenvolupar a l’assaig Los hijos terribles de la Edad Moderna la idea que la història de la humanitat hauria estat travessada tota per un mateix problema: la necessitat per cada generació d’evitar que la generació nascuda després destruís el món que anava a heretar. La cultura seria llavors una solució d’èxit per resoldre aquest problema, en tant operaria com a plataforma espiritual i material de transmissió de valors, d’una generació a la següent.
Amb uns mínims exercicis de violència, la Cultura en majúscules (la llengua, els costums, els relats autoidentificatius i, en general, les pràctiques que vinculen i tanquen una comunitat sobre si) funcionaria com una eina de perpetuació i conservació, en repetir el mateix món en cada nova generació. I el feixisme –amb les seves pràctiques genocides i democides– realitzaria el fracàs de la cultura així entesa, com a transmissió de valors intergeneracional.
El còmic El Nido recala en la idea de Peter Sloterdijk de què el III Reich va posar en marxa un moviment de destrucció total del món (passat, present i futur) radicat a la promesa de fer als seus acòlits i soldats “deus de la guerra”, racialment superiors. El feixisme seria llavors incompatible amb la Cultura, en tant posaria fi a l’herència com a experiència humana de continuïtat.
Si el tema us interessa, en un futur parlarem de El Nido i de Peter Sloterdijk al programa Bafarades de Ràdio Maconda, la ràdio de les Biblioteques de Barcelona.
