Cabanas, Edgar; Illouz, Eva
Barcelona: Paidós, 2019
La indústria de la felicitat, que mou milers de milions d’euros, afirma que pot modelar els individus i fer-ne criatures capaces d’oposar resistència als sentiments negatius, de treure el millor partit de si mateixos controlant totalment els seus desitjos improductius i els seus pensaments derrotistes. Però no estarem potser davant d’una nova argúcia destinada a convèncer-nos, una vegada més, que la riquesa i la pobresa, l’èxit i el fracàs, la salut i la malaltia són només responsabilitat nostra?
Edgar Cabanas és doctor en psicologia per la Universitat Autònoma de Madrid. Actualment és Investigador a la Universitat Camilo José Cela i ha estat investigador postdoctoral i investigador adjunt al Centre d’Història de les Emocions de l’Institut Max Planck per al Desenvolupament Humà a Berlín. Els seus articles científics han estat publicats a Theory & Psychology, Culture & Psychology, Psicothema, entre d’altres.
Eva Illouz va néixer al Marroc el 1961. Va estudiar Literatura i Sociologia a la Universitat de París X-Nanterre i va realitzar un màster en comunicacions a la Universitat Hebrea de Jerusalem. El 1991 es va doctorar en comunicació a l’Annenberg School of Communication de la Universitat de Pennsylvania. És professora al Departament de Sociologia i Antropologia de la Universitat de Jerusalem i ha estat professora visitant de l’École des Hautes Études a Science Socials (EHESS) i de la Universitat de Princeton.
Amb el suport de:
3 Comments
Totalment d’acord amb el plantejament. És perillós fer creure que tot depèn de la nostra actitud, oblidant els factors socials i estructurals que ens envolten. Molt bon article!
Quin llibre més necessari! Happycràcia ens fa replantejar com la indústria de la felicitat ha convertit un estat d’ànim en una obligació individual: si no ets feliç, sembla que és culpa teva. Molt interessant l’enfocament de Cabanas i Illouz, que combinen la psicologia i la sociologia per mostrar com la ciència positiva s’ha acabat barrejant amb interessos comercials i polítics. Una lectura que convida a pensar i a qüestionar el discurs del «pensa en positiu». Gràcies per la recomanació!
Em quedo amb la idea que la felicitat s’ha convertit en un producte que ens venen, i que a sobre ens fa sentir culpables quan no arribem a l’ideal. Cabanas i Illouz posen el dit a la nafra: potser, abans de buscar la felicitat a tota costa, caldria preguntar-nos qui hi surt guanyant. Ja el tinc a la llista de pendents. Gràcies per la ressenya!