Arnold Layne

Arnold Layne
M’agraden els miralls que deformen les imatges. Odio les cadenes que em posen per culpa de les meves estranyes aficions (sí, ja ho sé, hauria de deixar d’agafar la roba que trobo als estenedors, però...). Disfressat de Juan Carlos em podeu trobar a les primeres fileres d’un concert, a la cua d’un cine o col•locant llibres al Vapor Vell.
Arnold Layne
M’agraden els miralls que deformen les imatges. Odio les cadenes que em posen per culpa de les meves estranyes aficions (sí, ja ho sé, hauria de deixar d’agafar la roba que trobo als estenedors, però...). Disfressat de Juan Carlos em podeu trobar a les primeres fileres d’un concert, a la cua d’un cine o col•locant llibres al Vapor Vell.

Guies

No s'ha trobat res

Ressenyes

Imatge del programa de Ràdio Maconda Planeta B

Planeta B. Episodi 7

Viatgem de la psicodèlia protopunk de “Seven and seven is” dels californians Love fins a la gal·làctica “El setè cel” de Jaume Sisa.
Fotografia del programa de Ràdio Maconda Planeta B

Planeta B. Episodi 6 (especial estiu)

El Bibarnabloc marxa de vacances amb aquest episodi estiuenc i festiu del pòdcast musical Planeta B.
Fotografia del programa de Ràdio Maconda Planeta B

Planeta B. Episodi 5

En aquest episodi homenatgem algunes figures desaparegudes recentment, celebrem uns quants aniversaris i presentem discos nous que acaben d’arribar a les biblioteques.
Fotografia del programa de Ràdio Maconda Planeta B

Planeta B. Episodi 4

Aquest episodi orbita per l’univers sonor, l’empremta musical i la biografia del cantant Mark Lanegan.
Fotografia del programa de Ràdio Maconda Planeta B

Planeta B. Episodi 3

Planeta B és el programa de Ràdio Maconda on explorem els tresors musicals que podeu trobar a les Biblioteques de Barcelona.
In my own time - Karen Dalton

A propòsit de Karen Dalton

Dalton, Karen In my own time Seattle: Light in The Attic, p. 2006 A propósito de Llewyn Davis (Inside Llewyn Davis, 2013), la pel·lícula dels germans Coen que es va estrenar per aquí l’any passat, a part de proporcionar-nos 100 minuts de plaer als amants del cinema, va servir per reivindicar l’excitant escena folk de Greenwich Village, que va viure la seva etapa d’esplendor als anys seixanta. Avui us parlaré d’una de les figures més interessants d’aquella escena, Karen Dalton, els discos de la qual em tenen captivat des que els vaig descobrir gràcies a Bob Dylan i les seves imprescindibles Cròniques (quan arribarà el...
Aman Iman - Tinariwen

Tinariwen, el blues del Sàhara

Tinariwen. Aman Iman. [S.I.]: Resistencia, p. 2007 Tot just estava preparant aquesta entrada quan va saltar als mitjans una notícia sorprenent i lamentable: els islamistes que dominaven el nord de Mali havien prohibit la música! Precisament Mali és un dels països del món amb una major riquesa musical. Grans figures han sortit d’allà. Avui us en parlaré de Tinariwen, un col·lectiu de tuaregs que fan una música meravellosa que ells anomenen “assouf” i que a nosaltres els occidentals ens sona a blues, blues del desert (“Tinariwen” significa “deserts” en llengua tamasheq). Si heu vist el magnífic documental de Martin Scorsese...
Malas tierras - Terrence Malick

Badlands, romàntica i nihilista

Malick, Terrence. Malas Tierras. Madrid: Warner Bros, 2003 Aprofito la nova temporada del cicle de Road Movies programat a la biblioteca Francesc Candel, per parlar-vos d’un clàssic del gènere pel qual sempre he sentit debilitat. Es tracta del primer llargmetratge que va filmar uns dels més grans directors de cinema contemporanis, Terrence Malick, autor de La delgada línea roja o El árbol de la vida. Badlands (estrenada aquí com a Malas Tierras) es promocionava amb una frase de les que no deixa indiferent (“En 1959, molta gent matava el temps. Kit i Holly mataven gent“) i, tot i que s’inspirava...
Big Star. Third

L'obra mestra d'Alex Chilton: disc maleït, venerat, retrobat

Big Star. Third; Sister Lovers. London: Rykodisc, cop. 1992 Moment històric: Barcelona, divendres 1 de juny del 2012, prop de les onze de la nit, Auditori del Fòrum. Està a punt d’acabar el concert d’homenatge al tercer disc de Big Star programat al Primavera Sound i pugen a l’escenari per cantar plegats tots els involucrats. La reunió de talents és impressionant. No s’havia vist una cosa així des de l'”I Shall Be Released” de The Last Waltz. Allà dalt tenim, entre d’altres, la meitat de Wilco (Jeff Tweedy inclòs), Ira i Georgia de Yo La Tengo, Mike Mills (R.E.M.), Norman...
images

La maduresa d'una deessa

Faithfull, Marianne. Easy Come Easy Go. France: Naïve, p. 2008 Porto mesos descobrint i rescatant discos signats per dones. La “culpa” la té un original i molt recomanable llibre publicat l’any passat, Mujer y música, on el periodista musical Toni Castarnado ens apropa de manera amena i instructiva a 144 intèrprets femenines de música popular (jazz, rock, soul, blues, cantautores…) i a un disc representatiu de cadascuna d’elles. El recent Easy Come Easy Go (2008) és el disc escollit pel capítol dedicat a la veterana Marianne Faithfull, elecció que pot sobtar algú, que potser optaria pel trencador Broken English (1979),...
Guanyadora Concurs Bibarnabloc Febrer 2012

De Sants a Bellaterra, passant per Escandinàvia

D’això se’n diu arribar i moldre. La Núria, flamant guanyadora del nostre concurs de febrer, hi va participar el mateix dia que, a través del Facebook, va conèixer el Bibarnabloc. Per a una assídua lectora de novel·la negra com ella, la pregunta era molt fàcil, de manera que va respondre i… Bingo! Això sí, com a veïna de Sants de tota la vida, va ser de les primeres en fer-se’n el carnet quan es va inaugurar la Biblioteca Vapor Vell, i va intensificar les seves visites quan el seu fill gran va començar a anar a l’equipament siamès de la...
The feelies

The Feelies: sentiments bojos, ritmes bojos

Feelies, The. Crazy Rhythms London: Domino, p. 2009 Segurament coneixeu aquella grata sensació d’escoltar una cançó que sempre us ha encantat, incrustada inesperadament en una pel·lícula que esteu veient. El plaer es multiplica quan trobeu que, encara que la cançó tingui vint o trenta anys, s’acobla tan bé a les imatges que hi sembla escrita expressament. Si esteu al cinema, potser us heu de reprimir les ganes de posar-vos a saltar sobre les butaques. Em va passar fa uns mesos veient Carlos, l’excel·lent cinta del versàtil director francès Olivier Assayas sobre el famós terrorista Ilich Ramírez, àlies “Chacal”.