La llàntia de Psique aplega quatre llibres —Mims, La croada dels infants, L’estrella de fusta i El llibre de Monelle— que són els més representatius de l’escriptura de Marcel Schwob, sempre a cavall de la realitat i la fantasia, entre el document històric i el relat imaginari, i amb un to marcadament poètic. 

Marcel Schwob (Chaville, 1948-París 1905) va ser un escriptor actualment poc conegut, però que ha tingut al llarg dels anys un grup selecte de seguidors, com William Faulkner o, sobretot, Jorge Luis Borges.  Els seus primers llibres van ser dos reculls de contes, Coeur double (1891) i Le roi au masque d’or (1892). Tot seguit publicà Mims (1893), peces breus, entre el poema en prosa i el conte, a imatge dels mims d’Herondas (s. iii aC), i El llibre de Monelle (1894), una obra inclassificable —amb aforismes, relats i prosa poètica—. Encara publicà dos llibres: La croada dels infants (1896), recull de vuit testimonis de l’expedició que el 1212 milers de nens emprengueren cap a Jerusalem, i Vides imaginàries (1897), biografies inventades de personatges que van existir.