De quina forma es relacionen herència i innovació? Com portem a escena el passat cultural com alguna cosa viva, i no com una rèmora que no ens deixa avançar? Què ens ofereix el passat que sempre és imprevisible i incontrolable pel poder?
Glòria Ribera és graduada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i formada en cant líric, violoncel, clown i escriptura creativa. Combina el treball artístic amb la jove companyia teatral José y sus Hermanas i la seva particular investigació escènica, a partir de la recuperació, la reivindicació i la innovació del llegat de les cupletistes i les varietats. Ha estrenat dos espectacles de cuplets: Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi Gloria i Parné. El 2024 estrena Glòria a la Patrona Princesa de Barcelona, primera part del seu últim projecte, Bomba va, estrenat el 2025.
Pensar una biblioteca amb Glòria Ribera
Umberto Eco diferenciava el diccionari de l’enciclopèdia. Mentre el primer fa referència al significat, el segon es pregunta pel sentit. El diccionari vol ser el més precís possible, es concentra en la denotació de les paraules. L’enciclopèdia obre l’idioma al context, a la connotació i a les relacions circumstancials. Podríem dir, doncs, que pensar una biblioteca compartida és pensar una enciclopèdia oberta, plena de vincles i promiscuïtats, de memòria, crítica i imaginació. Això és el que volem convocar quan convidem els participants de l’Escola de Pensament a Pensar una biblioteca. Una biblioteca que no es conforma amb definicions ni cànons. Que creix, i es modifica, amb l’encontre i la interrupció de la paraula viva.
Recordes la teva primera lectura? Quina va ser, i per què creus que et va marcar?
La lectura més primera són els contes que m’explicava la mare, i que després ja fullejava jo sola. El conte del Barba Blava és el que més em va marcar.
L’has tornat a llegir? Què hi has trobat, una vegada passat el temps?
No l’he tornat a llegir però hi trobo una pura història de terror i masclisme.
Es llegia a casa teva? Quin llibre hi havia llavors a la biblioteca familiar, i ara no podria faltar a la teva llibreria particular?
Com deia, de petits ens explicaven moltíssims contes, però de grans no es llegeix gaire. Quan llegeixo novel·les per gust la família sempre em pregunta si estic estudiant o m’he de preparar alguna obra… no. Novel·la per entreteniment.
Un llibre que t’hagi regalat algú que t’importa especialment…
Sicalípticas, el gran libro del cuplé, de la meva amiga Gloria G. Duran i que em va regalar i signar ella mateixa quan va sortir a la venda.
L’últim llibre que tu has regalat. I per què?
Els moixons, de Montse Virgili, a la meva mare, perquè fa un retrat molt bonic de dones anònimes i treballadores que han estat pal de paller de negocis i llars i famílies.
Quin llibre tens a la tauleta de nit?
Si una emergència, de la Mireia Calafell.
Quin llibre tens a la taula de treball?
Las plumas del Marabú, de Màrius Carol.
Tres llibres que hagis llegit durant el procés de creació d’un projecte, i que expliqui allò que fas…
El Molino, un segle d’història, El sacrificio como acto poético, d’Angélica Liddell, i Dones de teatre, d’Elisenda Albertí.
Una escriptora o escriptor que no té res a veure amb allò que fas, o que no coincideix amb com tu veus el món, i que, tot i així, no has pogut deixar de llegir.
Sara Waters
Un autor o autora per pensar “allò que escapa”.
Maria Mercè Marçal
Durán, Gloria G.
Madrid: Editorial La Felguera, 2022
Carol, Màrius
Madrid: La Esfera de los Libros, 2009
Albertí, Elisenda
Barcelona: Albertí Editor, 2024
Marçal, Maria Mercè
Barcelona: Editorial Comanegra, 2020
