L’Elisenda ja entra a la biblioteca Fort Pienc amb un somriure de felicitat… li encanten els llibres! Ve a recollir el seu regal per haver guanyat el concurs del Bibarnabloc i, per descomptat, a buscar el llibre pel repte de setembre del Velocirepte. Pujant amb l’ascensor em comenta que és una llàstima que només es faci a Barcelona, però que ben mirat no es pot queixar perquè a Vilassar, on viu, també s’inventen moltes històries. Resulta que fan “llibre sorpresa”. T’imagines triar un llibre per endur-te a casa sense saber el títol, ni l’autor, ni veure la portada? Només algunes pistes et posen sobre avís. Una perdició per als més curiosos!

Li entrego el seu regal i li faig la fotografia. Mentrestant m’explica que el seu perfil literari és una mica eclèctic. Aquesta filòloga de formació i professora d’institut de professió llegeix de tot. Amb les diferents iniciatives de les biblioteques arriben a les seves mans llibres que potser d’altra manera no hauria llegit. Confessa que amb el mòbil està al dia de totes les entrades del Bibarnabloc i que qualsevol dels autors que hi participen l’enganxen. Això si, els llibres de crims i assassinats són els seus preferits.

La seva darrera lectura ha estat El violí d’Auschwitz de Marian Àngels Anglada i d’Abadal. Un llibre que narra la vida d’un violer jueu al camp de concentració nazi. Però a continuació també em parla d’un llibre llegit recentment que la va captivar: Flores de verano de Tamiki Hari. Un llibre censurat al Japó durant molts anys emmarcat en els dies al voltant de l’impacte de la bomba atòmica a Hiroshima. Ens animem parlant d’autors i títols diversos.

Al cap d’una estona ens acomiadem fins a una altra. L’Elisenda és usuària de la Biblioteca Fort Pienc i, pel que m’ha explicat, no crec que passi gaire fins que la tornem a veure. Gaudeix de la lectura Elisenda!