Rubio, Antonio; Villán, Óscar. Cinco. Sevilla: Kalandraka, 2005. De la cuna a la luna.
La col·lecció De la cuna a la luna de l’editorial Kalandraka, va configurar una parella de fet formada per Antonio Rubio com a autor dels textos i Óscar Villán responsable de les il·lustracions. Dels cinc llibres pensats per a nens i nenes dels 0 als 3 anys que integren la col·lecció, m’agradaria destacar-ne un en concret: Cinco.
Cinco és un llibre de pictogrames poètics, com la resta dels seus germans que, en l’aparent senzillesa del seu text, incorpora, a més de la musicalitat de la llengua castellana, el ritme de les cançons i les rimes més primerenques pels infants que ens remeten als jocs de falda i les moixaines.
Amb aquests pictogrames poètics o poegrames es tractava de designar una nova modalitat de poesia pictogràfica basada en la cerca d’un ritme de lectura que ajudés a “educar el ojo y endulzar el oido” tal com explicava Antonio Rubio. 
A Cinco se’ns presenta la primera seriació numèrica natural. La que va de l’u al cinc. Com els cinc dits de la mà. Aquestes xifres abstractes i, desconegudes pels petits, es relacionen amb elements de la natura tan màgics com la lluna i el sol que els marquen la diferència entre el dia i la nit. També amb animals com poden ser el peix o el gat i amb l’acció de saltar.
La representació gràfica de les xifres adquireix caràcters humans gràcies als ulls i les boques que els confereixen, per la seva situació en el dibuix, aparença de rostres, com si en formessin part d’un. Aquests trets també són presents en la resta de dibuixos i ens recorden els primers dibuixos dels astres tal i com els fan els nens. Amb ulls i boques somrients.
Les il·lustracions amb colors forts sobre un fons clar, transmeten una gran força i presència. Hi podem percebre les textures del traç i la matèria pictòrica. La seva 
disposició en la doble pàgina situa de costat, a l’esquerra, la xifra i, a la dreta, l’element o elements amb els quals es relaciona per mitjà del text. És tot un encert la tipografia en lletra de pal i amb una delicada discreció.
Ideal per aprendre a comptar amb els dits, per deixar-se bressolar amb la seva harmonia musical i per descobrir per primer cop els caràcters aràbics de la nostra escriptura matemàtica.
2 Comments
La pareja de Antonio Rubio y Óscar Villán es genial. Llegó a mis manos hace mucho en libro de la luna y el sol y pensé:
-¡Qué curiosidad más grande! A ver como me las apaño para contarle esto a mis hijos.
Y fue una experiencia genial. Sin exagerar en absoluto es el mejor cuento, el más sencillo y a la vez el más complejo de nuestra biblioteca. Y de 0 a 3 años nada. Mi hijo de 7 sigue cantando el ” luna -sol – ruiseñor” todavía ahora.
Antonio Rubio y Oscar Millán, enhorabuena y graciasmil por vuestro trabajo.
Estoy totalmente de acuerdo contigo Eva, de que la sencillez de estas historias es aparente y que son muy medidas y elaboradas. Al tàndem Rubio-Villán sólo puedo considerarlos como excelentes tanto de manera individual y en mi modesta opinión, juntos, sin duda son mucho más, que la simple suma de las partes. En cuanto a lo que comentas de que tu hijo de 7 años sigue cantando estas poesias, pues no me extraña porque quien no recuerda de manera especial aquellas canciones y poemas de su primera infancia que fueron además una experiencia altamente emotiva y compartida?