Per què hi ha germans que s’assemblen com un ou a una castanya és un misteri que la ciència no resol —i d’això se n’ocupa la literatura. La nova novel·la d’Antònia Carré-Pons segueix el fil de vida de la Rateta i la Sió, dues germanes nascudes en una cansaladeria. Com en una casa de nines, les veiem evolucionar entre el terrat on imaginen històries, la botiga on regnen les matriarques i el soterrani on els homes esquarteren porcs i es xopen els davantals de sang. De la sang que tira, tant si és per fer-ne botifarres com per lligar-te a una manera de veure el món.

Fins que la Rateta aconsegueix trencar amb el que s’esperava d’ella. Entra a la universitat i es converteix en una medievalista de renom. La Sió es queda a la botiga. I quan els fils de vida semblen separar-les sense remei, la sang les uneix de nou: la germana petita està a punt de morir de la mateixa malaltia que ha superat la gran i que afecta totes les dones de la família.

Després d’excel·lir en la comèdia, Carré-Pons ha imaginat una auca del senyor Esteve moderna. En una llengua concisa i transparent, explora les emocions infantils i els seus ecos en l’adultesa, sense cap concessió al sentimentalisme i amb una entrega completa a l’amor que li inspiren els seus personatges.

Filla de carnissers i filòloga especialista en literatura medieval, Antònia Carré-Pons és una escriptora que fuig de la repetició. Ha publicat novel·la juvenil (I què faràs ara, Clara?, 2001); satírica (Jo també vull ser funcionari, 2010); històrica (És l’amor que mou el cel i les estrelles, sobre les peripècies del manuscrit únic de l’Espill, de Jaume Roig), i no classificable (Rellotges en temps de pluja, 2014; L’aspiradora de Ramon Llull, 2016). També és autora d’un volum de proses poètiques, Abecedari ignot (2005).