La informació sobre el festival BCNegra és abundant i variada i tampoc no és qüestió de repetir-la tota ara mateix. A còpia de temps i de bons llibres, tenim un dels festivals de novel·la negra més prestigiosos, una trobada que cada any se supera i que els aficionats i les aficionades al gènere esperen amb ànsia. Aquesta entrada va adreçada més a preguntar-nos per què la novel·la negra i per què Barcelona? Com és que funciona tan bé aquest tàndem?
Una resposta senzilla seria que la majoria d’editorials són a Barcelona, però això és massa fàcil. El treball de divulgació de l’enyorada llibreria Negra y Criminal? Els autors i autores del gènere de casa nostra? Aquí potser ens hi acostem una mica. La relació entre la novel·la negra i Barcelona ve de lluny: els carrers de Barcelona, la seva història, el seu caràcter funcionen estupendament com a escenari per a les històries negres. Ambientar novel·les a la ciutat és una tradició i aquí teniu una petita (molt, molt petita i molt reduïda, ni tan sols arriba a ser mínima) mostra de llibres del gènere, uns autèntics clàssics d’aquells que sempre va bé rellegir, tres novel·les negres magistrals ambientades a Barcelona. Si us pregunteu per què Barcelona i la novel·la negra fan tan bona parella, potser aquests llibres us ho demostraran i després us vindran ganes d’anar a alguna de les activitats de BCNegra: esteu avisats.
González Ledesma, Francisco
Las calles de nuestros padres
Madrid: La Factoría de Ideas, 2005
Ricardo Méndez és un policia que ha viscut molt, amb un cor que no li cap al pit, una pistola que necessita un tràiler per moure i les butxaques dels abrics permanentment plenes de llibres. Aquest personatge secundari del llibre Expediente Barcelona va erigir-se en protagonista de la seva pròpia sèrie. L’enyorat Francisco González Ledesma va retratar com ningú la ciutat que no es retrata, la gent que (en principi) no té història. Els ombrívols carrers del Xino i del Poble-sec no eren tan foscos quan, en girar qualsevol cantonada, hi podia aparèixer Méndez.
Vázquez Montalbán, Manuel
Los mares del sur
Barcelona: Planeta, 2017
Si Méndez era un referent, no ho és menys Carvalho, el detectiu privat, exagent de la CIA, que treballa des d’un despatx a la plaça Reial, amb el seu fidel ajudant Biscúter, amb la Charo, amb una xemeneia que encén cremant un llibre… Un personatge que, després de l’experimental Yo maté a Kennedy i l’emblemàtica Tatuaje, amb Los mares del sur va arribar al punt més alt, al premi Planeta i a una merescuda fama, en un llibre trepidant que, a més, va significar la consagració internacional de Manuel Vázquez Montalbán, un altre autor enyorat.
Però aquests dos llibres són dels setanta. Que no s’ha fet res més? I tant que sí: tant, que seria llarg enumerar-ho sense deixar-se ningú i tampoc no és aquest l’objectiu, sinó només fer-ne una petita mostra. I un dels autors que ha entrat amb més força en aquest camp ha estat Carlos Zanón.
Zanón, Carlos
No llames a casa
Barcelona: RBA, 2012
Amb aquest relat, i després de dues novel·les prèvies, Zanón va demostrar que havia arribat a la novel·la negra per quedar-s’hi i finalment va aconseguir el reconeixement de públic i crítica. Xantatgistes de pa sucat amb oli, extorsions que no sempre surten bé, infidelitats en hotels discrets, trucades de telèfon… i, de fons, la Barcelona del canvi de segle, on tot és nou i de disseny, però on les antigues divisions encara són vigents, les classes existeixen i els protagonistes ho saben, i saben que ells no estan a la classe bona.
A més, Carlos Zanón és el comissari del festival BCNegra i el responsable de la nova novel·la de Carvalho, una decisió que (a l’espera de llegir-ne el resultat) és esperançadora.
Tres llibres en castellà? És que no hi ha res en català? I tant que sí. I, com que també me’n deixaria moltíssims, en recomanaré només un. És un llibre recuperat recentment de Manuel de Pedrolo, A l’ombra del crim, que recopila tres novel·les del “pare” de la novel·la negra catalana moderna: Doble o res, L’inspector fa tard i l’absolutament magistral Joc brut, Després de llegir aquest llibre, entendreu que els aficionats i les aficionades al gènere negre sempre parlin de Pedrolo amb tanta admiració.
Pedrolo, Manuel de
A l’ombra del crim
Barcelona : Labutxaca, 2018
Tot plegat és molt poc: són només quatre llibres (o sis, que el de Pedrolo és triple), però són suficients per demostrar que la novel·la negra ambientada a Barcelona funciona bé i per despertar-vos la curiositat i animar-vos perquè us afegiu al BCNegra. Us hi esperem!
6 Comments
Moltes ganes de novel·la negra i de la nova edició de la BCNegra
Sempre hi ha ganes de BCNegra.
Si una petita mostra. Pero no deixa de ser molt interessant.
Moltes gràcies!
Parlant de novel·la negra, vull retre un homenatge a Manuel de Pedrolo, impulsor i creador, allà pels anys 70, de la col·lecció La cua de palla, a través de la qual ens va posar en contacte amb el bo i millor d’aquest gènere, en aquells moments, en versió catalana. Ben segur que molts dels autors de casa nostra dedicats a aquest gènere han pouat d’aquesta col·lecció
No l’he pas oblidat, de fet el recopilatori “A l’ombra del crim” recupera tres novel·les negres molt reexides de Pedrolo, entre elles la que per mi és una de les seves millors: Joc brut. La seva tasca com editor y traductor de novel·la negra va ser valuosísima.