Sagan, Carl. Un Punto azul pálido: una visión del futuro humano en el espacio. Barcelona: Planeta, 2006

Imagineu un punt blau sobre un fons negre i penseu una paraula per definir-ho… Petit? Minúscul? Microscòpic? Insignificant? I ara si canviéssim el punt blau pel planeta Terra i el fons negre per l’univers, serviria la mateixa definició? La resposta es que sí.

Som una part tan, tan, tan petita dintre de la immensitat de l’univers que la primera lliçó que podem extreure’n d’això, és la humilitat.

Acostumats a viure sempre mirant-nos la punta de les nostres sabates (vivim en una societat on impera cada cop més, el jo i la teoria egocèntrica del món: jo sóc la persona més important de l’univers i tot gira al meu voltant… Ai, si Galileu aixequés el cap!), no ens adonem que sobre els nostres caps hi tenim tota una sèrie coses extraordinàries i meravelloses que ens diuen que la vida és molt més del que veiem a simple vista.

Carl Sagan va escriure aquest llibre el 1994 i és la continuació del viatge que va començar amb “Cosmos” (una altra joia) i tot i que la ciència ha avançat i s’han descobert noves teories sobre l’origen de l’univers, encara hi ha moltes més preguntes per respondre: Hi ha vida més enllà del nostre sistema solar? Algun dia podrem contactar amb ells? Serà possible la colonització de planetes? I els viatges interestel·lars? 

Amb Un punto azul pálido, Sagan ens proposa un viatge fascinant a través del passat, el present i el futur de la humanitat envers l’univers i el lloc que hi ocupem en ell.

Entendre el que som també passa per mirar el cel nocturn d’una nit qualsevol (això sí, no ho proveu dins de les ciutats perquè lamentablement no podreu veure res), tranquil·lament i sense pressa, mirant el parpelleig d’una estrella que potser ja ni existeix perquè, per si no ho sabeu, el cel estrellat que veiem ara pertany al passat.

Voleu saber el perquè? Algunes respostes les trobareu a dins del llibre i per a les altres, haureu de sortir i descobrir què s’amaga a les nits.

I és que… com va dir Jodie Foster a la pel·lícula Contact (1997), adaptació de la novel·la del mateix Carl Sagan,“Si de debò estem sols, quant espai desaprofitat”.