WÖLFEL, Ursula. Zapatos de fuego y sandalias de viento

Zapatos de fuego y sandalias de viento, un clàssic d’Ursula Wölfel

WÖLFEL, Ursula
Zapatos de fuego y sandalias de viento

Barcelona: Noguer, 2010

 
Si us preguntessin pel primer llibre del qual teniu un bon record, ho tindríeu clar?

Jo sí. Ho recordo perfectament, Zapatos de fuego y sandalias de viento. Era un exemplar de tapa dura de color groc de l’editorial Bruguera amb unes fulles molt gruixudes que aviat es van engroguir.

Recordo haver-lo llegit i rellegit un munt de vegades i, tot i que el record era molt dolç, no recordava molt bé l’argument, sentia la necessitat de tornar-lo a llegir de nou.

I ara tinc la sensació que la lectura d’aquest llibre va significar alguna cosa més que una simple lectura de descoberta.

Zapatos de fuego y sandalias de viento va ser escrit per Ursula Wolfel l’any 1961 i ha esdevingut tot un clàssic que podeu trobar a biblioteques en les edicions més antigues de Bruguera o les més modernes de Noguer. Va rebre el premi al Millor llibre publicat a Alemanya l’any 1962.

És un petit llibre per a nens i nenes a partir de 7 anys que no arriba a les 100 pàgines però que amaga un bon grapat d’aventures i bones intencions.

La història gira al voltant de Tim, un nen de 7 anys baixet i grassonet, que ha de suportar les burles dels seus amics, cosa que no li agrada gaire. En Tim no vol ser Tim, vol ser alt i prim i deixar de ser el noi humiliat. Tim viu amb la seva família, són pobres però no els hi falta de res. El seu pare és sabater i explica unes històries extraordinàries.

El dia del seu aniversari, el pare de Tim li regala unes sabates vermelles que venen acompanyades d’unes sandàlies, i li diu que quan acabi l’escola es calçaran les sabates noves i sortiran a conèixer món durant un mes. Arriba el moment de la partida i en Tim i el seu pare deixen de ser ells per convertir-se en Zapatos de fuego y sandalias de viento  i comença el viatge. Agafen les seves motxilles i una mica de menjar i es llencen a l’aventura de viure un mes amb només el que porten a sobre, aturant-se per treballar una mica i poder continuar el seu viatge, gaudint de la natura, creuant-se pel camí amb gent amable que els ajuda, gaudint de totes les històries que explica el pare d’en Tim, preocupant-se només per tenir alguna cosa per dur-se a la boca. Quan torna a casa, en Tim haurà deixat de ser Tim. Seguirà sent el nen baixet i grassonet però haurà après tantes coses noves que se n’adonarà que el realment important no és la seva aparença física ni el que els altres pensin d’ell.

Zapatos de fuego y sandalias de viento és un llibre senzill sobre com d’importants són les vivències en el creixement de les persones i segurament també va ser la llavor del meu esperit viatger.