Centrada en la faceta col·leccionista de l'industrial Lluís Plandiura i de l'artista modernista Alexandre de Riquer, la publicació valora la importància que per a la formació del fons de cartells del MNAC va tenir la compra, els anys 1903 i 1921, de les seves respectives col·leccions. El llibre inclou estudis de diversos especialistes dedicats a l'anàlisi de l'art publicitari, i també inclou dades documentals sobre la història i el perfil col·leccionista de Plandiura i Riquer. L'obra es completa amb una catalogació d'un centenar d'obres dels més de 600 cartells que d'ambdues col·leccions es conserven al Gabinet de Dibuixos i Gravats.

Submergeix-te a la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX amb Barcelona Modernista, una obra que explora el període crucial entre l'Exposició Universal de 1888 i les albors de la Primera Guerra Mundial. Cristina i Eduardo Mendoza ens ofereixen una aproximació imaginativa i rigorosa a aquesta etapa d'esplendor i misèria, marcada per la renovació artística, els canvis socials i les grans desigualtats. Descobreix com el treball, la bohèmia, els balls de màscares i les bombes anarquistes van configurar la vida de la ciutat en aquest fascinant període històric.Aquest llibre, publicat en 2003 per Seix Barral, ofereix una visió completa de la Barcelona modernista, amb 256 pàgines d'anàlisis i reflexions sobre l'arquitectura, la cultura i la societat de l'època. Ideal per a aquells interessats en la història de Barcelona i el moviment modernista.

Quan les dones havien de pintar flors ens aporta una nova perspectiva d'una època coneguda per la passió artística en totes les seves manifestacions. Mentre que les pintores femenines havien quedat ancorades a un gènere considerat menor, l'arribada d'un nou corrent artístic va capgirar aquesta situació prenent com a bandera la representació floral. Qui eren aquestes dones? I, encara més, què pintaven? Consol Oltra treu a la llum la seva història i recupera unes obres que van aconseguir trencar la barrera de l'àmbit privat per integrar-se dins l'espai públic. Tot i que l'època les va acabar silenciant, avui per fi podem considerar-les com el que eren: obres de primera fetes per artistes excel·lents.

Acurada panoràmica d'un dels moviments més fecunds de la història de l'art català a través de les obres dels grans noms del Modernisme del nostre país acollides a les col·leccions del MNAC. Cinc capítols dedicats a pintura, arts decoratives, escultura i cartells, gravats i exlibris, amb les millors creacions d'artistes com ara Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Josep Llimona, Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Francesc Gimeno, Nicolau Raurich o Isidre Nonell, entre molts d'altres. La col·lecció del MNAC reflecteix la diversitat d'estils que caracteritza el Modernisme, un corrent molt més intuïtiu que programàtic, i aporta una visió positiva i enriquidora de la complexitat dels seus múltiples camins estètics.

Llibre amb el recull de més de cinc-centes imatges que ens atansen a la vida quotidiana, els interiors, els casoris, les reunions, la vida a l’aire lliure, els esdeveniments... que ens acosten a l’aspecte que tenien la gent si per un moment poguéssim treure el nas a la Terrassa del 1900.

Aquest catàleg recull unes cent obres d’art, pintura majoritàriament, però també dibuix, escultura, mobles, joies, orfebreria, vidre i il·lustració, amb el que es pretén oferir una imatge del que va ser el moviment artístic a Catalunya als últims anys del segle XIX i inicis del XX.

Barcelona és famosa arreu del món per la seva arquitectura modernista. És un dels símbols que en defineixen la identitat. Però allò que no és tan conegut, ni tan sols per molts barcelonins, és que l'arquitectura de l'època que ha arribat fins als nostres dies és només una petita mostra de la gran Barcelona modernista de final del segle XIX i principi del XX, ja que moltes construccions modernistes han anat desapareixent. En aquest llibre es recupera la memòria d'aquests elements destruïts, alguns autèntiques obres mestres d'un moment cultural irrepetible. En el primer volum es rescata de l'oblit el modernisme perdut de la Barcelona antiga, delimitada per les antigues muralles de la ciutat i el seu entorn immediat. S'analitzen gairebé 150 edificis i establiments, que van des del recinte de l'Exposició Universal de 1888 fins a les portes de l'Eixample, passant pel front marítim, el Paral·lel, la Rambla i el Gòtic, el Raval i les places de Catalunya i d'Urquinaona.

Els Quatre Gats és el local més emblemàtic de la Barcelona modernista. Mentre va funcionar, del juny del 1897 al juliol del 1903, va aconseguir projectar la seva aurèola de cau bohemi i bressol de genis locals i universals –Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Pablo Picasso i el singular Pere Romeu en són alguns dels més destacats–, que ha arribat fins als nostres dies. Hi ha, però, un episodi no gaire conegut que va contribuir decisivament a perpetuar-ne la memòria viva: l’heroica reobertura del local del carrer Montsió el 1978. El llibre que teniu a les mans, escrit pel germà d'un dels impulsors de l'aventura, n'explica tots els detalls.

Aquest catàleg ens ofereix una visió àmplia i diversa sobre el canvi de mentalitat que va convertir el llibre en un objecte d’art precisament en un dels períodes més rics per a la creació artística del nostre país. Al tombant del segle XX, el llibre es contagia d’esteticisme i de Modernisme i podem trobar volums de caràcter simbolista, decadentista, naturalista o realista. Il·lustradors, artistes, editors, impressors, tipògrafs i enquadernadors d’art van ser els artífexs d’aquesta reformulació, que va convertir alguns dels llibres d’aquest període en singulars objectes de desig.

Dos cuiners de generacions diferents, Carles Gaig i David Heras, entaulen un diàleg culinari amb trenta cartells modernistes, escollits pel crític d'art Daniel Giralt-Miracle, que contenen referències explícites a aliments. Es tracta d'una aproximació a través de la cuina a artistes com Ramon Casas, Alexandre de Riquer, Alphons Mucha, Antoni Utrillo, Rafael de Penagos, Leonetto Capiello o Xavier Nogués.

En aquest llibre, l'historiador Jaume Fàbrega ens explica què menjaven i què bevien en aquella època tant els menestrals i els obrers com els burgesos o els indians més adinerats, què es podia comprar a les botigues de queviures, i quins menús oferien les fondes i els restaurants més luxosos del moment. I a la segona part del volum trobareu una exhaustiva recopilació de les receptes pròpies de l'època, plats que constitueixen l'origen de la nostra memòria gustativa.

El 1878, Lluís Domènech i Montaner publicava, a la revista La Renaixensa, un article titulat “En busca d’una arquitectura nacional”, on defensava una escola d’arquitectura moderna pròpia, basada en la tradició local. L’elaboració d’aquesta escola catalana d’arquitectura moderna va constituir, entre 1890 i l’inici del segle XX, el projecte inspirador d’un grup notable d’arquitectes joves, afiliats en diversos graus a la Lliga Regionalista i a la Unió Catalanista, entre els quals, i de forma destacada, Josep Puig i Cadafalch. Aquests joves arquitectes, que compartien la veneració pel passat medieval i la necessitat d’una regeneració artística, van referir-se a ells mateixos com la“nova escola catalana”d’arquitectura, i es van orientar cap a la producció d’una arquitectura nacional que buscava la font d’inspiració en el passat.

Hi ha botigues que ocupen un lloc destacat en l'imaginari col·lectiu: ens han acompanyat durant dècades -hem passat pel davant, hem mirat els seus aparadors, hi hem comprat- fins que un dia descobrim que han tancat les portes i el nou establiment no omple el seu buit. El Indio, Vinçon, Joguines Monforte, Joieria Bagués, Musical Empòrium... La llista pot ser gairebé infinita. Moltes d'elles s'han perdut per sempre; d'altres es mantenen vives encara en la memòria de la gent i en les fotografies que, com les que il·lustren aquest volum, van capturar la seva màgia, la seva singularitat, l'encant d'un món que ja no tornarà. Autèntics tresors perduts.

Entre finals del segle XIX i començaments del segle XX, la natura, i en particular la flora, va ser la gran musa i font d'inspiració d'arquitectes i artistes. Aquest catàleg recull el contingut de l'exposició, que reuneix obres de diversos museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, ens apropa al Modernisme a través de la natura i de les arts aplicades en la natura, entre les quals el simbolisme de les flors va tenir un paper destacat.

L’art del vitrall va tenir durant l’època modernista una rica florida dins la profunda renovació de la cultura catalana. Els arquitectes, factors clau d’aquesta activitat, ja van comprendre, des del primer moment, que calia comptar amb aquest art antic que posaria més que un accent significatiu en les seves insòlites construccions. Aquest llibre constitueix una aportació fonamental per al coneixement d’aquesta faceta del nostre patrimoni.

Aquest llibre vol fer valdre la Casa Navàs, una autèntica joia del Modernisme europeu, però també permet descobrir les construccions modernistes de la demarcació de Tarragona de finals del segle xix i principis del xx. Gairebé set-centes referències d’edificis i obres esteses per un centenar de municipis i amb noms de la rellevància d’Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Maria Jujol, Pere Caselles, Cèsar Martinell, Joan Rubió o Ramon Salas. Cadascun dels edificis ve acompanyat amb el nom de l’arquitecte responsable, l’any de la finalització, una descripció artisticoarquitectònica i, en alguns casos, la seva història i la dels artesans que hi van treballar. Una àmplia informació que permet conèixer tant l’arquitectura, com la cultura i els costums de la societat de l’època.