L'Ada és una noia nigeriana amb un caràcter turbulent i volàtil que emigra als Estats Units per estudiar. Sembla una noia com les altres, però la seva ment està poblada per presències fosques i ancestrals que conviuen amb ella des que va arribar a aquest món. Després d'una experiència sexual traumàtica, aquests individus cristal·litzen i s'apoderen de la seva voluntat. Una obra que explora el trastorn de personalitat a través de la figura mitològica dels nens esperit i en part basada en l’experiència de l’autora.

Essent la seva primera obra, va guanyar els prestigiosos Wole Soyinka Prize de literatura africana (considerat el premi Nobel africà) i el Premi de Literatura de la Unió Europea. La novel·la ens fa qüestionar qui som i qui volem ser en la societat de les aparences i a través de la vida de les dues joves de Johannesburg s’evidencia el pes dels prejudicis racials, el classisme, la pressió estètica, l’autoodi i les violències de gènere sobre les joves negres de l’era postapartheid. Una immersió necessària en la moderna Sud-àfrica de la mà d’una de les joves escriptores africanes més destacades de l’actualitat.

Una novel·la autobiogràfica sorprenent, esfereïdora i terriblement cruel, però amb una tendresa oculta capaç de commoure. Es tracta de la història d'un nen a la recerca d'un lloc en la vida i de coses ben elementals: l'aliment i el sexe. El Rif i els anys quaranta marquen la psicologia del protagonista, un orfe voluntari que s'obre pas en un món dominat per la violència, la prostitució, la droga, la por i l'opressió. Una obra que va ser censurada al Marroc fins al 1982 i que va convertir l’autor en tot un referent.

Durant els últims quatre-cents anys, les cultures del món han estat dominades per un conjunt d’estats occidentals, que s’han erigit en centre de l’univers, un centre des del qual ho han controlat tot, tenint efectes devastadors com l’anihilació i la repressió de les cultures africanes.  Wa Thiong’o es preocupa de “desplaçar” aquest centre en dos sentits per tal d’alliberar no només les cultures africanes, sinó les de tot el món: internacionalment cal desplaçar-lo des d’Occident cap a la resta d’esferes culturals, i nacionalment s’ha d’apartar de les minories de poder i portar-lo cap a l’autèntic centre creatiu, les classes treballadores, en condicions d’igualtat racial, religiosa i de gènere.

El terme necropolítica, proposat pel camerunès Achille Mbembe, és un concepte filosòfic que fa referència a l'ús del poder social i polític per a dictar com algunes persones poden viure i com algunes han de morir, és a dir, en la distribució desigual de l'oportunitat de viure i de morir en el sistema capitalista actual. Les noves guerres responen a criteris estrictament econòmics i són realitzats per empreses privades en connivència o no amb els Estats, que no busquen obtenir territori, sinó consolidar recursos i obtenir beneficis immediats, i converteixen els éssers humans en mercaderies.

El 2005, l’escriptor kenià va llegir un article sobre Àfrica que van publicar a la revista Granta, com si els africans no fossin part del relat, com si no visquessin allà. El director de la revista li va dir que convertís el correu en article i després en sorgí aquest llibre, una crònica magistral sobre la seva vida a Kènia, el seu intent fallit d’estudiar a la universitat a Sud-àfrica i el seu camí tortuós per convertir-se en un escriptor reconegut. Wainaina retrata la seva vida a Àfrica com un mosaic en ebullició, ballant en la seva adolescència amb la música de Michael Jackson, contemplant amb ironia una desfilada de dictadors despòtic, entrant en conflicte amb un mafiós abusiu.

És impossible treballar quan ets il·legal. No hi ha un mitjà honrat d’alimentar a qui estimes. Així que fas el què la moral desaprova. El dibuixant francès ens dona un cop de puny al fetge amb una història sobre immigració, colonialisme, explotació, prostitució..., a les illes de l’Índic.

Myriam decideix tornar a treballar com a advocada, malgrat la reticència del marit, després d’uns anys retirada per cuidar els seus dos nens. La parella comença a cercar mainadera, i després d’una tria molt exhaustiva, troba Louise, que conquereix ràpidament l’estima dels nens i passa a ocupar, a poc a poc, un lloc central a la llar. Però el parany de la dependència mútua que es va creant es tancarà de manera tràgica. Amb aquesta obra, l’autora marroquina va guanyar el Premi Goncourt.

Què hi feia allà un ocell blau vingut dels boscos d’Atewa? Això no ho sap explicar ni el caçador. Però que una forastera amb faldilles curtes, seguint l’ocell blau, ha descobert restes animals, això ho sap tot el poble. I resulta que també ho sap el ministre, amic de la forastera, que desapareix de sobte. ¿L’han matat? ¿Són despulles humanes, allò que han trobat a la seva cabana? En Kayo, l’únic forense del país, és enviat per investigar el cas, pressionat per convertir-lo en un assumpte d’estat. Mentre investiga, escolta les històries d’en Yaw Poku, el caçador que coneix els secrets del bosc i les famílies del poble. A través d’aquestes històries, es revela la vida d’un poble de dotze famílies als boscos de Ghana, barrejant misteri, tradició i màgia.

Quan el pare de l’Obiefuna presencia un moment íntim entre el seu fill adolescent i un jove aprenent que la família ha acollit, decideix enviar-lo a un estricte internat cristià. Allà, envoltat de nois que aviat esdevindran amics, amants o enemics, l’Obiefuna descobrirà el que realment sent i és, però haurà de mantenir-ho ocult per sobreviure en un ambient opressiu, masculí, de violència gratuïta. A la universitat, per fi, l’Obiefuna sent que tot el seu món encaixa amb noves idees, noves experiències, nous amants. Però el govern de Nigèria aprova una llei que criminalitza les relacions entre persones del mateix sexe, i la vida de l’Obiefuna —la que ell vol viure— suposa ara un risc constant.

Una de les obres cabdals del pensament anticolonial (fent-ne una anàlisi crítica de la colonització política, ideològica i cultural) que continua tenint una vigència indiscutible, tot i haver estat publicada el 1961. L’alliberament nacional, per a Fanon, anava molt més enllà de la independència dels poders colonials, implicava un procés d’autoalliberament i reconeixement.

Coincidint amb els darrers embats de les lluites contra el règim colonial de minoria blanca, la Tambudzai, una camperola de tretze anys, comença els estudis. Sobre l’esquena li reposen les esperances econòmiques d’una extensa estructura familiar patriarcal i, per dins, li crema el desig d'independència. Una història sobre l’imperialisme cultural a Zimbàbue.