Tyler Durden

Orriols,Marta Aprendre a parlar amb les plantes La Torre de Claramunt: Edicions del Periscopi, 2018 Cal reconèixer que en general som males persones, amb un punt una mica cabró i tot. Parlo per tots, també per mi, i això no és del tot dolent, ens fa humans. Una de les coses que demostra això què dic és el malament que portem l’èxit dels altres. Generalment ens incomoda, no ens agrada, no ens fa feliços. És dur de dir, però és una mica veritat també. En el món literari això també passa, potser més i tot, sobretot quan algú debuta amb...

  L’editorial LaBreu segueix acostant-nos a tots nosaltres l’obra de Serguei Dovlàtov (una tasca que mai els agrairem prou) i la darrera incorporació als seus llibres ha estat aquest text cabdal de l’autor rus. Un autor rus que, imitant els bascos de l’acudit que neixen on volen, va morir als Estats Units, país on per fi va poder publicar lliurement i demostrar que era tot un escriptor de raça. Va morir als Estats Units, però en certa manera també hi va “néixer”. Però parlem dels seus llibres.   Dovlàtov, Serguei L’ofici Barcelona: La Breu, 2018   Tots els seus llibres...

Vázquez Lo peor de Vázquez Barcelona: Glénat, 2010   Si no sabeu qui és Vázquez hi heu de posar remei, i no, no és opcional.   Editat de la seva pàgina a la Viquipèdia: El seu pare era un modest treballador ferroviari i els seus avis havien estat sastres de la Casa Reial. En la seua infantesa es va alternar amb els humoristes Wenceslao Fernández Flórez i Enrique Jardiel Poncela, que eren amics de la família; aquest últim va imprimir en Vázquez el seu amor per l’absurd. Vázquez va ser sempre, malgrat l’ofici dels seus avis, irreverent, marginal, bohemi i anarquista. Sempre va travessar...

Monteys, Albert El show de Albert Monteys Bilbao: ¡Caramba!, 2018 Monteys, Albert ¡Universo! Bilbao: Astiberri, 2018   Albert Monteys és un nom conegut del nostre còmic, sobretot vinculat al setmanari El Jueves fins que el va abandonar (acompanyat d’alguns autors més) després d’un episodi de censura. Va ser un dels fundadors d’Orgullo y Satisfacción (que es mereix una entrada a part) i a més a més va publicar en format digital el còmic ¡Universo!     Després d’anys i anys de Tato con moto y sin contrato i Para ti que eres joven (en col·laboració amb Manel Fontdevila) Monteys es...

  El juny de 2014 uns quants dibuixants de El Jueves van deixar en bloc la revista després que l’empresa els censurés una portada, van decidir fer el salt i crear una revista de la qual ells serien els amos… naixia Orgullo y satisfacción.   Orgullo y satisfacción Bilbao: ¡Caramba!, 2017   Aquesta introducció en pla Equipo A és un reflex fidel de què va passar. Els problemes de la revista amb la casa reial vénen de lluny, i una portada fent referència a l’abdicació de Joan Carles I va ser motiu perquè l’empresa editora RBA, decidís unilateralment canviar la...

Se’l va conèixer com Dr. Gonzo, com a “búfalo pardo”, advocat, escriptor, revolucionari, acompanyant de Hunter S. Thompson… tot això és cert, estem parlant de l’inclassificable Óscar Zeta Acosta i els seus dos llibres. No en va fer cap més abans de “desaparèixer”.   Zeta Acosta, Óscar Autobiografía de un búfalo pardo Barcelona: Dirty Works, 2016 Zeta Acosta, Óscar La revuelta del pueblo cucaracha Madrid: Machado [etc.], 2013   Podem deixar que ens faci ell mateix una declaració d’intencions:   Damas y caballeros… mi nombre es Óscar Acosta. Mi padre es un indio de las montañas de Durango. Aunque no...

Solà, Irene Els dics Barcelona: L’Altra, 2018   Molt bé, avui parlaré d’un premi literari, així que us deixo uns minuts perquè maleïu amb calma els premis, els que hi participen, els jurats i els que els guanyen i encara més els que es llegeixen els llibres guanyadors…, podeu acompanyar els exabruptes d’onomatopeies, gests clarament ofensius, blasfèmies, heretgies i mirades d’odi… Ja està? Estem més tranquils ara? Doncs m’hi poso. Els premis, i els seus ecosistemes i els seus habitants són altament criticables des de molts punts de vista. Però de tant en tant hi ha premis que tornen l’esperança...

Lapham, David Hazañas y travesuras Barcelona: La Cúpula, 2018. Balas perdidas, 5   Fa temps vaig parlar d’un còmic absolutament magnífic anomenat Balas perdidas, i aquesta entrada és per felicitar-nos de dues coses: la primera que ha aparegut el cinquè volum de la sèrie, la segona que és tan bo com els altres. És un bon moment per recuperar els volums d’una sèrie que tot i els anys transcorreguts no ha caigut en l’oblit. Se sabia que oficialment era una sèrie encara en publicació, però tants anys després la veritat és que jo ja suposava que l’autor l’hauria arraconada per...

  Los diarios de Emilio Renzi, o tot el que cal saber sobre Ricardo Piglia en tres volums. – Piglia, Ricardo. Años de formación. Los diarios de Emilio Renzi, 1. Barcelona: Anagrama, 2015 – Piglia, Ricardo. Los años felices. Los diarios de Emilio Renzi, 2. Barcelona: Anagrama, 2016 – Piglia, Ricardo. Un día en la vida. Los diarios de Emilio Renzi, 3. Barcelona: Anagrama, 2017     Aquests tres llibres són molt més del que semblen. No són una autobiografia de Piglia, però quasi; tampoc són un assaig de Piglia com a reflexió sobre el sentit de l’existència, però quasi;...

Sóc un d’aquells lectors que de tant llegir no puc impedir que hi hagi molts autors que em recorden a d’altres. No és res dolent, potser sí peculiar. Hi ha trets molt visibles que poden produir aquesta connexió, però solen ser inconscients i no els veig fins que no hi penso amb calma, o poden no ser-hi, determinades lectures fan que m’apareguin altres noms, que s’il·luminin connexions que potser no hi són. Aquesta connexió és entre dos autors que tenen poca obra publicada de moment però que prometen prou perquè els hi dediquem una entrada. Novel·la nord-americana, absolutament actual, i tremendament...

  Aprofitant que Irvine Welsh és un dels autors que més admiro i que ha passat per la Biblioteca Jaume Fuster, aquí va un article sobre la seva obra, així, en general, “a lo loco”, visquent al límit… Welsh va néixer al barri de Leith, a la ciutat d’Edimburg, a Escòcia el 1958 (tot i que la policia de Glasgow opina que va néixer el 1951), va deixar l’escola als 16 anys, va voltar, va treballar, va anar a Londres amb l’onada punk per després tornar a la seva ciutat natal, on entre altres coses es va començar a dedicar...

Borràs, Jordi Dies que duraran anys Barcelona: Ara Llibres, 2018   La política catalana porta molt temps (probablement massa) instal·lada en l’èpica. És el que hi ha. Fa temps que societat, electors i polítics transiten per terreny desconegut, i el terreny desconegut és molt propici a l’exageració. Potser després es descobreix que no n’hi havia per tant, però que ningú digui que no ens hem entusiasmat com el que més en un primer moment. Tot el que està passant, tot el que s’anomena el procés (no sé què en pensaria Kafka d’això) necessita temps per poder ser valorat en perspectiva, i...