Repo Man

L’Oriol Amat i jo ens coneixem des de fa molts anys. Compartim molts referents musicals i filosòfics i va ser un plaer trobar-nos via Skype per fer una selecció de cançons que ens han cridat l’atenció últimament o que ens han marcat de manera especial. Pinback Syracuse, Rata Negra El escarmiento, Dry Cleaning Magic of Meghan, Chill Mafia 31014, Nueva Vulcano Te debo un baile, Ty Segall Fanny Dog, etc...

Ens endinsem un cop més al bosc per trobar-nos cançons d’artistes d’ara i d’abans, d’aquí i d’allà. Escoltem Roy Orbison, Joana Gomila, Arnau Obiols, John FM o M. Azanyah. Avui comencem amb una cançó que he redescobert recentment, no és cap exageració dir que és una de les cançons més maques mai escrites. Es tracta de In dreams...

Les cultures occidentals acostumen a aproximar-se a les tradicions populars amb una actitud gairebé entomològica, com si fossin mostres de creació cultural que s’haurien de classificar i preservar dins d’una vitrina. Per aquesta mena d’acadèmics és molt important que aquesta tradició es mantingui inalterable, es posa molt d’ènfasi en que “això sempre s’ha fet així” i es mostren sempre reacis a qualsevol intent de modernització.

Els discos i les cançons s’escriuen, s’enregistren i es publiquen en un moment determinat. Són el reflex més o menys espontani d’un estat d’ànim, d’una emoció i també d’un moment sociocultural concret, però el seu impacte de vegades va molt més enllà. Molts anys després algú s’apropa de nou a aquesta música amb una altra mirada i el disc torna a agafar aire. És el que ha passat amb aquests tres discos que es van gravar a València a finals dels anys setanta, en plena transició.

Aquells que hem crescut a la ciutat i hem passat més temps envoltats de semàfors que no pas d’arbres, sovint ens sorprenem fantasiejant amb la idea d’anar-nos-en a viure al camp. Escapar del ritme frenètic de la ciutat, tenir un estil de vida més sostenible, recuperar el nostre vincle amb la naturalesa. L’autor d’aquest llibre va rebre en herència una granja amb ovelles...

Donem una volta pel bosc amb l’Eduard Vila, membre destacat de l’escena independent d’Osona i component de Furguson i Regalim. Parlem amb ell de les cançons que ens agraden i també de la seva pròpia faceta com a compositor.

Al bosc s’hi està bé. En aquest cinquè episodi us proposem una selecció heterogènia amb artistes que no encaixen als cànons convencionals, mestres de l’eclecticisme, renovadors de la tradició, pop psicodèlic, clàssics, inclassificables, pop contemporani...

Tornem a treure el cap pel bosc! En aquest quart episodi podem escoltar cançons que venen del nord d’Àfrica (Asmaa Hamzaoui, Lebrijano amb l’Orquesta Andalusí de Tànger), artistes de casa nostra que venen del món independent...

Ens tornem a endinsar al bosc! En aquest tercer episodi podem escoltar una variada selecció de cançons d’artistes clàssics amb d’altres més contemporanis. Alguns d’ells són molt coneguts, d’altres menys, però tots ells ens fan flotar per l’aire.

Ens tornem a endinsar al bosc! En aquest segon episodi podem escoltar una variada selecció de cançons d’artistes britànics, americans, africans, jamaicans, andalusos o mallorquins. Algunes es van fer als anys 60, d’altres als 70 o 80 i acabem amb dues cançons que s’han publicat als darrers dos anys.

El Bosc és un espai en el qual el temps s’atura i els sentits funcionen de manera diferent. És allà on podem descobrir coses sobre nosaltres mateixos i l’espai que ens envolta. És un lloc ideal per a respirar i meditar, mirar cap endins i cap enfora.

Nikki, Sánchez i Bertrán són els tres personatges principals d’aquesta hipnòtica novel·la curta. Malgrat pertànyer a classes socials diferents els tres són criatures estranyes i marginals.