Oncina, Ana
Croqueta y empanadilla
Barcelona : La Cúpula, 2014

En aquest país resulta complicat viure del còmic. Encara més, si ets una dona. I, si malgrat això, aconsegueixes treure fins a onze edicions d’un còmic propi, ja hem de parlar d’heroïcitat. Avui tenim el plaer d’entrevistar Ana Oncina, autora del còmic Croqueta y Empanadilla:
 

Em resulta molt estrany que Croqueta y Empanadilla tingui l’acollida que té, perquè són situacions molt personals que mai vaig pensar que poguessin interessar a ningú, però sorprenentment molta gent em comenta que s’hi senten molt identificats, així que suposo que no som tan especials com ens creiem i tots vivim les relacions d’una manera similar. D’altra banda, que sigui una croqueta i una empanadilla fa gràcia, suposo que aquests dos factors són els que han fet que tingui èxit.

Com és una jornada normal de feina per a tu?

Em llevo al matí, esmorzo i em poso a treballar fins a l’hora de dinar, després continuo treballant fins que el meu cervell diu “prou” i em distrec amb el que sigui. Normalment treballo de mitjana vuit hores, tot i que hi ha dies que treballo més i d’altres que menys.

Què li diries a qualsevol nen o nena que vulgui ser dibuixant de còmics?

Que sigui constant, que tingui molta voluntat i paciència. Sobretot, que no es deixi arrossegar per les inseguretats.

T’estimes més escriure les teves històries o col·laborar amb un guionista?

Totes dues opcions em semblen bones. Amb Croqueta y Empanandilla em resulta molt fàcil ser la guionista perquè són històries curtes i personals, però projectes més ambiciosos crec que em costaria més enfrontar-los.

Tens algun ídol al món del còmic, alguna figura que, sigui per la seva trajectòria o el seu talent (o alguna altra raó) admiris per sobre de la resta? Qui és?

Sóc fan de molta gent, alguns dels autors i autores de còmic que m’han marcat són Frederick Peeters, David Mazzucchelli, Ana Galván, Bea Tormo, Cristian Robles, Àlex Red, Albert Monteys, Lucas Varela, i un llarg etcètera.

Què és el que més t’agrada de ser autora de còmic i què t’agrada menys?

El que més m’agrada és que em sento realitzada i afortunada amb la meva feina i amb poder viure d’ella, veient el panorama actual. A més de la gent meravellosa que he conegut al món del còmic, autors, editors, llibreters, etc. El que menys és que la nostra feina està poc valorada, considero que no està ni reconegut ni remunerat com hauria d’estar.

I si no fossis autora de còmic, a què et dedicaries?

Doncs el que més agrada és dibuixar, o sigui que suposo que faria alguna cosa relacionada amb la il·lustració o hauria estudiat alguna cosa relacionada amb els animals.

D’on treus les idees per les teves històries?

Del dia a dia. Situacions que em passen, que m’expliquen o que veig.

Per acabar, podries explicar-nos alguna cosa sobre els teus propers projectes?

Actualment estic treballant en el tercer volum de Croqueta y Empanadilla i en el segon número de la revista Voltio, la qual coordino amb Alex Giménez i que publica Ediciones La Cúpula, un projecte amb el qual estic molt il·lusionada, on diversos autors i autores publiquen les seves històries delirants i fantasioses.