Feia temps que en Josep no passava per la biblioteca, perquè s’ha afeccionat a Biblio Digital i al préstec digital, tot i que és un espai que valora com a punt de trobada. Que no tot sigui X ni venir a buscar i a tornar llibres, diu, li agrada pensar en la biblioteca com a un lloc on la gent pugui venir a llegir el diari, a fer-hi activitats, a trobar-se cara a cara…

Llegeix de tot. I cita unes quantes sèries policíaques com les dels comissaris Jaritos (Petros Márkaris) i Montalbano (Andrea Camilleri), l’inspector Wallander (Henning Mankell) o la saga Millenium (Stieg Larsson). Un gust per la intriga que potser li ve d’herència: amb més de 90 anys, la seva mare encara li demanava d’anar a la biblioteca a buscar novel·les d’Agatha Christie en lletra gran, una opció potser no massa coneguda, però que ell aprecia molt perquè facilita la lectura a moltes persones.

Del darrer que ha llegit, troba molt recomanable la novel·la d’Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla (encara el 2021 va ser la més prestada a la xarxa de biblioteques), la més de 20 voltes traduïda, Jo confesso de Jaume Cabré o, per estar malauradament altre cop d’actualitat, Dispara, yo ya estoy muerto, de Julia Navarro, sobre la història de Palestina i Israel des de finals del segle XIX fins als nostres dies i, afegeix, com es va complicant tot.

Esperant veure’ns les cares més sovint i que, com a la seva mare, les ganes de saber i de llegir l’acompanyin sempre, deixem el Josep que gaudeixi del seu premi, El meu refugi i la meva tempesta d’Arundhaty Roy, que és un altre tribut a les mares.