Cabré, Jaume. Jo confesso
Barcelona: Proa, 2011

Cabré, Jaume. Yo confieso
Barcelona: Destino, 2011

La darrera novel·la de Jaume Cabré passa per ser un dels fenòmens literaris més potents de la narrativa catalana de les darreres dècades, fins i tot sembla ser que en castellà s’ha venut un número gens menyspreable d’exemplars. Cabré atresora una obra literària sòlida i ha esdevingut un referent ineludible de la novel·la catalana contemporània i la seva darrera novel·la Jo confesso no fa més que ratificar tot el dit fins ara. Si Les veus del Pamano va significar el seu punt d’inflexió en quant la recepció massiva de les seves obres per part del lector, esdevenint un extraordinari èxit de vendes i  convertint-se en l’estrella indiscutible de l’edició de la Fira de Frankfurt on la literatura catalana fou la convidada, és, sens dubte, l’Ombra de l’eunuc la novel·la que configura el seu viratge formal, un collage de recursos tècnics que beu dels grans clàssics de la literatura sud-americana del boom (especialment de Vargas Llosa i de Carlos Fuentes) i dels autors que configuraren la Modernitat literària del segle XX (Amb Joyce i Faulkner exercint un paper protagònic).

Ambdues característiques, malgrat poder contravenir-se, convergeixen a Jo confesso (la recepció massiva dels lectors i l’ambició formal i tècnica del text).

I és que Jo confesso és una novel·la cabalosa, d’extraordinària complexitat, on Cabré juga amb els espais i els temps narratius utilitzant com a punt de cohesió la materialitat dels objectes. Així doncs, la novel·la es configura com un retrat de la intolerància, de l’abús arbitrari dels poders (aquest és el gran tema de l’obra de Cabré: la justícia a Senyoria; el poder polític a l’Ombra de l’eunuc, el poder eclesiàstic a Fra Junoy o l’agonia dels sons o el laboral de La teranyina), al llarg dels darrers sis segles d’història europea, amb un ventall amplíssim d’espais i temps històrics i un resultat encisador. Enrere queda l’espai simbòlic de Feixes o les microubicacions temporals del Pirineu o la Barcelona del tardofranquisme, Jo confesso (parafraseig del cèlebre text de Zola) és una novel·la europea que connecta amb l’amalgama cultural que ha erigit l’europeïtat, atorgant un paper molt especial a la música que, a més de ser una passió de Cabré, exerceix un important paper vertebrador de les seves ficcions.

No explicaré res de l’argument per tal que sigueu vosaltres els que us endinseu sense guia prèvia a les peripècies vitals de l’Adrià Ardévol i el tarannà històric d’una part d’Europa.

Jo confesso és un exercici narratiu titànic que requereix per part del lector l’esforç de tot text no complaent, una aventura lectora de la qual el lector agosarat no se n’oblidarà mai.

 

 
El proper dijous 17 de novembre a les 19.00 h a la Biblioteca Jaume Fuster, l’autor parlarà de la novel·la i de l’exercici d’escriure amb els lectors del club de lectura de la biblioteca en un acte que, celebrant-se a l’auditori de la biblioteca, restarà obert a tothom que hi vulgui assistir i participar.