En Miquel és el guanyador del concurs del Bibarnabloc d’aquest mes i li lliurem el llibre L’infinit dins d’un jonc, d’Irene Vallejo i Tyto Alba, que rep amb molta il·lusió.

És un segovià que porta set anys vivint aquí, tot i que sorprèn per un català escrit perfecte (els correus electrònics que hem intercanviat per concertar la trobada) i un parlar igual de perfecte amb un deix que fa sospitar que no és d’aquí. Diu que li agraden els idiomes en general, però especialment el català i ens confessa que l’interès per l’idioma va començar molt abans de venir-hi a viure. Es veu que quan vivia a Valladolid ja l’estudiava, també perquè la seva parella, motiu de pes, era d’aquí. L’amor i els idiomes sempre de la mà!

De fet, ens comenta que llegir novel·la en català el va ajudar molt a aprendre’l i menciona alguns dels autors preferits: Quim Monzó, Sergi Pàmies o Blanca Busquets, entre d’altres. Ara per motius de feina i parella  és veí del Poblenou. Fa molt ús de la sala d’estudis  de la Biblioteca Poblenou – Manuel Arranz perquè s’està traient oposicions a la Generalitat, i d’aquí que escollís fer-se la foto a l’entrada del lloc on passa tantes hores. És un gran lector de novel·la, i d’assaig prefereix la temàtica relacionada amb l’economia, que és la seva professió.

Diu que li agraden molt les biblioteques perquè, paraules textuals, dins és com si el temps s’aturés una mica.