Com has conegut Biblioteques de Barcelona i el concurs?

Soc usuària de les Biblioteques des de fa força temps. Utilitzo molt el préstec de llibres, però també faig servir les biblioteques com espais per desconnectar i passar-me una estona fent una de les coses que més m’agrada, que és llegir. A l’espai infantil també m’hi passo moltes estones, als meus fills els encanten els contes i a més aquí al Fort Pienc la biblioteca està molt integrada amb l’escola així que s’ha convertit un espai central al barri. Pel que fa al concurs, per conèixer les activitats que es fan a les biblioteques em vaig apuntar fa algun temps al butlletí, i és aquí on vaig descobrir el concurs Bibarnabloc. Em va semblar molt interessant el llibre que es sortejava i vaig decidir provar sort.

Què t’agrada fer a les biblioteques?

Més enllà de llegir, m’agrada conèixer noves biblioteques, ja que he descobert que cadascuna té un estil i un encant especial. I moltes d’elles estan en edificis molt interessants. També m’agraden les activitats que s’hi fan, he participat en algunes xerrades i ara també estic en un club de lectura sobre assaig feminista a la Biblioteca Francesca Bonnemaison.

Com definiries una biblioteca pública?

La definiria com un espai col·lectiu, per compartir i aprendre de manera horitzontal, és a dir, sense jerarquies. I com un espai comunitari que dona cabuda a tothom, gent de totes les edats, gèneres o situacions socioeconòmiques. També crec que actualment les biblioteques s’han convertit en espais revolucionaris. En un món tan interconnectat i accelerat com el nostre, poder tenir un lloc en què estar en silenci i llegir acompanyats d’altres persones em sembla increïble. De fet, crec que les biblioteques són com oasis culturals, contribuint a la salut i al benestar de les persones a través de la cultura.

Què destacaries de les biblioteques públiques de Barcelona?

Primer de tot destacaria la increïble xarxa de biblioteques que hi ha a Barcelona. Nosaltres ho tenim molt normalitzat, però quan ho comentes amb gent de fora els hi sorprèn molt i t’adones de la sort que tenim i de la feinada que hi ha al darrere. També destacaria la gran quantitat de llibres i altres documents disponibles, i la facilitat de disposar-ne. També els espais infantils, que a més s’han convertit en un punt de trobada per a moltes famílies. I per acabar el gran nombre d’activitats que s’hi fan, abans parlava de clubs de lectura, però s’hi fan moltíssimes activitats més que contribueixen a apropar la cultura a la gent.

Quines lectures t’ha influït més al llarg de la vida?

Em resulta una mica complicat seleccionar unes poques lectures perquè realment n’hi ha hagut moltes d’importants segons el moment vital en què em trobava. Sí que és veritat que fa un parell o tres d’anys hi ha dos llibres que em van marcar especialment. Un és Ética para Celia de l’Ana de Miguel. Aquest és un llibre que ens intenta explicar la realitat de les dones en un mon patriarcal des del punt de vista de l’ètica i de la filosofia. Em va canviar la vida, absolutament. I l’altra és Boulder de l’Eva Baltasar. Aquests dos llibres em van fer replantejar la mirada que tenia sobre el meu entorn i també sobre mi mateixa, i entre altres coses, a partir d’aquell moment he intentat llegir principalment novel·les o assajos escrits per dones.

Quin és el teu gènere literari preferit?

M’agrada la narrativa, siguin contes o novel·les. Com comentava abans, intento principalment llegir novel·les escrites per dones i estic descobrint un univers increïble d’autores d’aquí i de fora. També llegeixo assajos més relacionats amb la meva feina, sobre crisi climàtica i justícia ambiental.

Quin llibre ens recomanes?

Doncs fa poc vaig llegir un llibre que es diu Los nombres propios de la Marta Jiménez Serrano que em va agradar moltíssim, me’l vaig llegir en dos dies, és un llibre molt intens. Em va fer riure, plorar, i sobretot em va semblar que estava escrit d’una manera molt diferent a la resta de novel·les que havia llegit fins ara.

Com que ja has pogut gaudir de l’obra de teatre per l’obra Burpees al Teatre Akadèmia, ens podries comentar què t’ha semblat?

Em va agradar molt l’obra Brurpees sobretot pel ritme superintens, per la magnífica feina dels actors, i per la temàtica que tracta que és molt actual. És una obra que ens fa reflexionar sobre les xarxes socials i les identitats que s’hi creen. I com aquestes identitats (que a vegades són reals i a vegades no ho són tant) afecten a la gent, especialment als més joves. A més el teatre Akadèmia és petit i acollidor, i això fa que sentis als actors molt propers i sigui molt fàcil entrar dins de l’obra.