El ciberpunk és un moviment del gènere de la ciència-ficció sorgit als Estats Units a la dècada dels vuitanta que respon a les necessitats i temors dels joves influenciats pel sorgiment de les noves tecnologies i el neoliberalisme. Es caracteritza per un enfocament pessimista i generalment descriu un futur pròxim i distòpic molt tecnificat, a vegades amb estètica neo-noir, sovint dominat per l’individualisme i regit per grans corporacions. Per la seva vessant especulativa informàtica, sovint apareixen intel·ligències artificials, ciborgs o robots.

Del gènere ciberpunk van derivar diferents subgèneres com el retrofuturista steampunk, que es desenvolupa en el context històric de l’Anglaterra victoriana i on, de manera anacrònica, predomina tecnologia pròpia del segle XX encara que amb motors de vapor; molt sovint s’hi afegeixen elements fantàstics i s’enmarca més en la fantasia que en la ciència-ficció. Cada vegada més, són els elements estètics els que defineixen aquest moviment i sol tenir un caràcter menys fosc.

El biotecnològic biopunk, sorgit durant la dècada de 1990 comparteix amb el ciberpunk l’enfocament pessimista i la visió distòpica del futur, però l’enginyeria genètica desplaça la informàtica. A finals de la dècada dels 90 es comença a qualificar algunes obres de post-ciberpunk, ja que moltes de les seves premisses s’adapten a les noves realitats socials.

Sovint s’etiqueten moltes obres de ficció per alguns dels seus elements estètics, que beuen directament d’aquests subgèneres. A més, s’han encunyat noves etiquetes per designar noves ucronies, com el clockpunk (ambientat en un Renaixement tecnificat per mecanismes complexos) o el dieselpunk (ambientat a la primera meitat del segle XX, amb tecnologies derivades del petroli, estètica art deco i trames pulp) i encara n’hi ha moltes més.

Aquí teniu un tastet, teniu un ventall ampli de possibilitats, llàstima que la qualitat no predomini sobre la quantitat…