En un futur llunyà els éssers humans han creat La Cultura, una societat on totes les necessitats de les persones estan cobertes i es conviu pacíficament amb alienígenes i intel·ligències artificials. Fins i tot la mort ha estat vençuda. Amb una llarga vida per davant, moltes persones decideixen experimentar el canvi de sexe.

Pensad en Flebas és la primera de les novel·les que Banks va ambientar a l’univers de La Cultura.

Uns quants segles en el futur, els i les habitants de la Terra han fet enormes progressos i s’han comunicat amb altres espècies humanoides de la galàxia, entre elles els misteriosos i reservats Xhroll.

El tinent Andrade, membre de la tripulació de la nau on es farà el primer contacte entre terrícoles i Xhroll té un objectiu secret: ser el primer humà d’anar-se’n al llit amb una de las femelles Xhroll. Aquest primer contacte portarà a unes conseqüències inimaginables per a les dues races.

Lilith Iyapo, una dona afroamericana a la trentena, es desperta desorientada. Recorda la pèrdua del seu marit i el seu fill, i una guerra fratricida i global que ha arrasat la vida a la Terra. També sap que, com la resta de la humanitat, ella va estar a punt de desaparèixer. Però no ha estat així. No recorda quan la van rescatar, ni qui ho va fer...

Butler explora en aquesta novel·la (primera d’una trilogia) l’existència d’una raça alienígena amb un tercer sexe i com canvia les relacions humanes.

Rosemary Harper s'uneix a la tripulació de la Peregrina, una vella nau tuneladora, sense saber molt bé què esperar del seu primer treball. Tot i que la nau ha vist temps millors, li ofereix un petit lloc que pot anomenar llar durant un temps, una mica d'aventura als confins més allunyats de la galàxia i, el que és més important per a ella, l'oportunitat de deixar enrere el seu passat.

Una space opera desenfadada que mostra relacions professionals, amistoses, sexuals entre diferents tipus de persones i espècies extraterrestres

Entre les cendres d’un món moribund, la Roja troba una carta amb la inscripció: «Cremar abans de llegir. Signat, Blava». La Roja pertany a l’Agència, una utopia tecnològica postsingularitat. La Blava pertany al Jardí, una vasta consciència col·lectiva present en tota la matèria orgànica.

Així s’inicia una correspondència i una relació improbable entre dues agents rivals en una guerra que s’estén fins els confins del temps i l’espai.

Lazarus Long és l’home més vell de l’univers. Fruit d’un experiment genètic, no pot morir. Fart de tot, intenta suïcidar-se i fracassa. Com és molt valuós, el govern intentat evitar que ho torni a fer. El mateix president de la Terra parla amb ell per fer-lo canviar d’idea.

Així, en les converses entre tots dos, Lazarus exposarà la seva visió de la moral i la cultura humanes i com d’important és la llibertat. Ell defensa la llibertat de poder estimar a qui es vulgui com es vulgui, de fet ho ha practicat en la seva llarga existència, i espera que en el futur tots els humans ho podran fer.

Als confins de l'univers, la Legió, un sistema de naus-món que es van podrint a poc a poc, es desplaça pels intersticis de les estrelles. Sembla que res és capaç de parar l'agonia d'aquests mons, on durant segles dues famílies han estat lluitant per la supremacia, i es posa en marxa un pla desesperat.

Hurley, autora i bloguera feminista, ens ofereix una història d’una civilització íntegrament femenina, de les relacions d’amor-odi que s’hi estableixen i de la simbiosi de les dones viatjants amb les seves naus orgàniques.

Henry Denton fa anys que és abduït per uns extraterrestres molt particulars que apareixen quan el món es queda a les fosques. Un dia, els aliens li donen un ultimàtum: el món s'acabarà en 144 dies... A no ser que ell premi un botó vermell per evitar-ho. Però Henry no té raons suficients per fer-ho. El seu nòvio, Jesse, es va suïcidar l'any passat, deixant un rastre de dolor i preguntes. Les coses amb la seva família no és que vagin molt bé, i l'únic noi amb el qual ha aconseguit passar l'estona és un dels abusadors que l'assetgen a l'institut. Salvar el món no sembla la millor opció. O sí? La decisió, com tot el que l'envolta, és complexa.

Ai arriba al planeta Hivern amb la intenció que aquest s’aliï a la Federació Galàctica de mons habitats per éssers humans, l’Ekumen. Ai no podia preveure les dificultats que s’hi trobaria tot i que no és la primera vegada que contacten amb aquest món. L’habiten dues civilitzacions enfrontades i Ai haurà de trobar quina pot ser l’adequada per a la seva proposta.

A més, es troba una singularitat entre els éssers que hi viuen, no són ni homes ni dones, són hermafrodites que en el període de Kemmer o zel adopten un sexe o l’altre.

La Societat per a l'Estudi de les Llengües Interestel·lars encarrega a Rachel Monteverde la recerca sobre el remot planeta d’Aanuk. Allí habiten dues espècies que a penes es relacionen entre si: els aanukiens, nòmades i alegres, i els misteriosos fihdia, que la seva ceguera congènita i vida a les cavernes els aïlla dels seus companys de món i, al seu torn, de la resta d'espècies de la galàxia.

Fragments de l'informe s'intercalen aquí amb entrevistes i el quadern personal de la doctora, les impressions sobre el planeta, al costat de la dificultat de traduir llenguatges i costums d'aquests pobles, no solament acaben per transformar-la a ella, sinó que suposen un exercici d'exploració de l'essència dels vincles humans.

Aquesta història ambientada parcialment en un planeta per a dones es llegeix com una novel·la de viatges entre diferents realitats, protagonitzada per quatre versions d'una mateixa dona, en diferents moments i amb un mateix denominador comú: la desigualtat que pateixen totes elles. Al creuar als mons de les altres, els seus diferents punts de vista sobre els rols de gènere entren en conflicte.

L'obra és, a més, un poderós assaig que denuncia la discriminació i el menyspreu que pateix el gènere femení.

«Dentro de cinco años el pene será obsoleto». Aquest és l'explosiu inici d’aquesta novel·la de Varley.

Dos-cents anys després de la Invasió, la humanitat viu en Vuit Mons del planeta solar, exiliada de la Terra. A la Lluna, la nanotecnologia mèdica permet una llarga vida, el canvi de sexe i tot tipus de comoditats, però la insatisfacció és evident i augmenten els suïcidis. Hindy, el/la protagonista d'aquesta història, treballa amb l'Ordinador Central per investigar un assumpte aparentment personal que és, en el fons, vital per a la humanitat