Sembla que vivim en un món on els missatges són breus i encomanadissos, tot aquell que busca matisos és un pedant, qui busca revisar actituds masclistes, racistes o capacitistes es converteix en un enemic de la llibertat d’expressió i sembla que tot estigui virant cap a pensar que tot temps passat va ser millor i cada cop es vota més a la ultradreta. Per entendre una mica per què passa tot això i poder plantar-hi cara, Stanley ens explica els mecanismes que empra el feixisme per arribar al poder i articular les nostres vides.

Darrerament, s’han fundat moviments d’ideologia antigènere, dedicats a fer circular la fantasia que el gènere és una amenaça perillosa per l’estabilitat social, de les famílies, les cultures locals,... Molts cops fent tàndem amb els enganyosos relats de la teoria crítica de la raça i el pànic xenòfob envers la migració. I tot això fent-ho intentant. Aquests moviments intenten derogar els drets d’algunes persones i demonitzant algunes lluites per a la igualtat, deixant milions de persones en situacions encara més vulnerables. Però, per què preocupa tant el gènere? Butler ho intenta desentrellar i animar a formar una lluita col·lectiva conjunta.

Darrerament, s’han fundat moviments d’ideologia antigènere, dedicats a fer circular la fantasia que el gènere és una amenaça perillosa per l’estabilitat social, de les famílies, les cultures locals,... Molts cops fent tàndem amb els enganyosos relats de la teoria crítica de la raça i el pànic xenòfob envers la migració. I tot això fent-ho intentant. Aquests moviments intenten derogar els drets d’algunes persones i demonitzant algunes lluites per a la igualtat, deixant milions de persones en situacions encara més vulnerables. Però, per què preocupa tant el gènere? Butler ho intenta desentrellar i animar a formar una lluita col·lectiva conjunta.

Per què escollim viure en ciutat que ens ofereixen treballs precaris i males condicions de vida? Per què votem a partits que van en contra dels nostres interessos? Per què prenem decisions que realment ens fan infeliços o ens produeixen malestar? Tradicionalment, aquest tipus de comportaments s’han explicat des de la lògica i la raó, assumint que les contradiccions que suposa es deuen és a condicions materials o de la irracionalitat de la persona. Valdés proposa una òptica diferent des de la psicoanàlisi i la descentralització de la raó i el jo i posant al centre de l’anàlisi política aspectes com les emocions i l’inconscient.

Barcelona 1931, l’any que milers de famílies obreres van deixar de pagar el lloguer. Amb motiu de l'Exposició Universal del 1929, Barcelona va rebre l'arribada massiva de mà d'obra. La ciutat va passar a doblar la població, amb el consegüent problema d'habitatge Amb el final de l'Exposició, una crisi cruel va deixar els obrers sense feina. Davant la incapacitat de pagar el preu abusiu dels lloguers van arribar els desnonaments i la revolta als barris obrers. Barcelona va viure així la primera reivindicació històrica per aconseguir unes condicions dignes en l'habitatge.

Art (in)útil reflexiona al voltant de la idea d’artista emergent i institució cultural com a ens legitimador. El contingut d’aquest marc només és la punta de l’iceberg sobre la mediatització cultural entre art, artista i institució, però serveix per entendre com s’inicia l’artista en un circuit i quins mecanismes es fan servir per absorbir-lo. Així és com s’allunya l’art de ser una eina política crítica de pensament, i es converteix en producció i, per tant, en un producte més del context postfordista. Gasol explora l’existència de diversos tipus de creació o contextos que projecten què ha de ser art, així com sobre què considerem art emergent o obra expositiva, així com qüestionar les institucions adients per exhibir produccions artístiques, i com el sistema del capital i laboral afecta la creació i l’exposició d’art.

Com sempre s’ha dit, la informació és poder i qui disposa d'una informació manté un poder sobre aquells que la ignoren; però quan la informació sembla accessible amb un sol clic i compartir és la consigna, llavors el poder ja no recolza sobre la informació privilegiada sinó que passa a exercir-se des del soroll confusionari, convertint-se en un valor de mercat, es privatitza, viralitza i monetitza sense relació amb els fets. El llibre intenta a ajudar a promoure una ciutadania entusiàsticament activa a les xarxes, atenta a l'actualitat informativa.

Molts sindicats semblen estar atrapats en el passat i hi ha un desprestigi general dels sindicats, però a la vegada veiem que hi ha més necessitat de gent que lluiti per defensar els drets d’una classe treballadora cada dia més precaritzada i explotada. Livingston explora com s’organitzen els i les joves treballadores per exigir uns llocs de treball justos, coneix experiències de lluites laborals inspiradores i reimagina com s’hauria d’articular un moviment sindical inclusiu que representi a tots els sectors.

Un document que confronta les teories negacionistes, la inacció d’alguns governs davant els efectes del canvi climàtic sobre la població, sobretot a conseqüència de la sobreproducció i sobre consum dels països rics i la sobreexplotació i extractivisme dels territoris països del sud global per aconseguir-ho i que fa que es produeixin desplaçaments humans per combatre la pobresa i les difícils condicions de vida. Pajares exposa la necessitat que les polítiques globals deixin de dependre de lobbies i multinacionals i formula propostes tant per a la lluita contra el canvi climàtic, com per a la gestió de les migracions.

Un assaig que ens explica què és allò queer, els seus orígens, derives i potencialitats, des d’una perspectiva teòrica, però també encarnant-la en les seves pròpies vivències. Mentre que per molta gent, ser queer és una utopia necessària de reparació i justícia per a cossos i maneres sovint silenciades i discriminades, per altres és un perill, només perquè trenca amb unes normes binàries de sexe i gènere i permet que tothom sigui com vulgui ser.

Actualment, sembla que la salut mental cada vegada preocupa més, però a vegades no és que tinguem ansietat o depressió, sinó que estem malament, en part per la conjuntura social que vivim: feines precàries, lloguers impagables, drets cada vegada més en risc o incapacitat d’imaginar un futur millor. Sovint la solució a tot això, s’encara de manera individual, com si fos un problema de la persona i no quelcom estructural, sense marge a posar les energies en una lluita més col·lectiva.

La música i l’art també poden ser territoris de combat davant les discriminacions i a més és una lluita des d’espais més amables i alliberadors. Amb aquest llibre farem un recorregut des de les primeres cançons queer i els primers ballrooms, la Berlín dels 20, passant per figures com Leonard Bernstein, Chavela Vargas, Freddy Mercury i Mari Trini fins ara amb Samantha Hudson. La música lligada al moviment LGTBIAQ+ té una història i mereix ser explicada.

La pràctica mèdica no escapa de la mirada androcèntrica que ha considerat el sexe masculí el referent universal dels estudis. El biaix travessa tots els àmbits mèdics, des de la recerca i la innovació fins al diagnòstic i el tractament. Els criteris i protocols poden ser inadequats per a les persones que no s’identifiquen com a homes i pot ocasionar conseqüències indesitjades per a la salut física i psíquica, sobretot de les dones i d’altres persones amb diferents expressions de sexe i gènere. El llibre és fruit de la col·laboració entre diferents hospitals, personal sanitari i relats personal i té per objectiu esmenar incorreccions de la recerca mèdica i actualitzar processos i pràctiques per apropar-los a una atenció més individualitzada.

Ressenya al Bibarnabloc

El nostre dia a dia gira al voltant de la feina, de la nostra jornada laboral. Ens organitza la vida i ens condiciona l’existència. Per què destinem tan poc temps a pensar quin paper volem que tingui el treball a les nostres vides? Horgan ens ajuda a obrir escletxes d'esperança per capgirar aquest escenari. Des d’estratègies quotidianes de resistència als abusos de la patronal fins a propostes d’organització col·lectiva, que ens ajudaran a descarregar-nos el pes de la responsabilitat i a empoderar-nos per deixar de fer hores extra o deixar de suportar les ximpleries de l'idiota del nostre cap.

Un recull d’assaigs on l’autora intenta fer un gir descolonial del feminisme. Per treballar amb la colonialitat de la raó feminista eurocentrada, Espinosa proposa habilitar nous camps d’investigació i fer genealogies també des de l’experiència i el coneixement situat.

Una anàlisi i una reflexió sobre la censura, la repressió de la dissidència i la criminalització de la protesta i de la pobresa. El marc legal que empara la censura a l’Estat espanyol, agreujat per l’aprovació de la llei mordassa i l’enduriment del Codi Penal el 2015 van fer s’apliquessin interpretacions parcials i esbiaixades per part del poder judicial i de les forces de seguretat, en una acció coordinada per aplicar una veritable doctrina del xoc a la societat civil i per dissuadir la dissidència política.  El llibre repassa els casos més coneguts dels últims anys (Valtònyc, Altsasu, els presos polítics catalans, Pablo Hasél, La Insurgencia, Farinha, Strawberry, Cassandra o les portades d’El Jueves, entre molts altres) i d’altres menys coneguts.