Ishinomori, Shotaro. Hokusai
Barcelona: Editores de Tebeos, DL, 2012.
Katsushika Hokusai conegut simplement com a Hokusai va néixer el 31 d’octubre de 1760 (no tenim exactitud de la data) i va morir el 10 de maig de 1849 a Edo. A mitjans del segle XIX els seus dibuixos i gravats van arribar a París i, van ser acollits amb entusiasme pels artistes impressionistes com Vincent Van Gogh, Claude Monet, Edgard Degas i Toulouse-Lautrec.
Aquest manga relata la vida del famós artista pintor, gravador i mestre Katsushika Hokusai, màxim representant de l’estil Ukiyo-e. La seva biografia és molt extensa, ja que va viure fins als 90 anys. Shotaro Ishinomori ens planteja una biografia del pintor desde la seva joventut i fins a la seva mort. Ens apropa a la vida de l’artista reconegut i model, als seus freqüents canvis de nom i de residència, com per exemple el que li va portar a autodenominar-se Gakyô-rôjin (El vell pintor boig). Un artista sensible, vividor, amant de la bellesa, de les dones, i mai satisfet completament, motiu que li va fer camviar d’estil moltes vegades al llarg de la seva vida. Sense cap mena de dubte es tracta de l’artista clàssic del Japó més conegut. La seva gran obra és “La gran ona de Kanagawa“, icona de difusió universal i considerada com a símbol de l’art pictòric japonès, s’ha representat sense interrupcions fins als nostres dies.
Hokusai aplega en aquesta obra tot el caràcter japonès de l’artista: una personalitat molt forta, a la recerca constant de la perfecció, amb una gran capacitat d’observació i una sensibilitat oriental de la bellesa, que no s’atura ni amb la vellesa. L’autor, el Shotaro Ishinomori fa un gran homenatge a tota la trajectòria de Hokusai amb reproduccions del Fujiyama, la gran ona a Kanagawa, i sempre a la recerca de moments emotius de la seva vida. L’ùnica crítica que podrien fer és que l’autor ha novel·lat molt la seva vida amb la intenció d’apropar-se a l’èsser humà i això l’ha fet allunyar una mica de la realitat. Al contrari li dóna a l’obra un toc d’humor, tendresa i de fascinació en capturar la bellesa de la seva vida en un llenç de paper com el mateix artista.
Shotaro Ishinomori (1938-1988) és una peça clau en el desenvolupament primerenc del manga al Japó. Nascut a Tome, va publicar un primer fanzine quan era a l’escola: Bokujû Itteki (Una gota de tinta). Als 16 anys va publicar com a autor Nikei Tenshi en la revista Manga Shônen. El seu talent va cridar l’atenció del gran Osamu Tezuka i, finalment el va cridar com a ajudant per treballar a Astro Boy. Aquests dos grans genis del manga van ser considerats respectivament com a Déu del manga japonès (Tezuka) i Rei del manga japonès (Ishinomori).
Sigues considerat com a coautor del Tokiwa-so, considerat com el bressol del còmic nipó. Va coincidir en aquest moment amb altres dibuixants com Osamu Tezuka (el seu mentor), Fujio Akatsuka, Fujiko Fujio i Yoshiharu Tsuge. El seu estil gràfic és l’estàndard del manga dels anys 50 del segle XX, ja establert pel seu mestre Osamu Tezuka. Té el record de producció de còmic, amb un total de 128.000 pàgines, 770 títols, recopilats al llarg de la seva fructífera carrera. Entre les seves creacions més destacades podem destacar Cyborg 009, un grup de super herois a l’estil dels Power Rangers (també creació seva) i, coneguts al Japó com a Super Sentai i Kamen, sèrie de televisió també amb un grup de super herois. El podem considerar com un dels pares del manga i molts el consideren un dels responsables i modernitzadors dels tebeos al Japó.
Amb una obra completa amb 500 toms, 770 històries diferents i 128.000 pàgines publicades, és l’autor de còmic (no de manga, de còmic) més prolífic de la història. Al nostre país no és tan conegut i únicament s’han publicat dues de les seves obres: Musashi, a l’editorial Planeta i Hokusai, publicat a EDT. L’adaptación més famosa és la que va fer per la revista Nintendo Power: The Legend of Zelda: A link to the past (1992). És considerat com l’autor de còmic més prolífic de la història. Gran part de la seva obra eren els encàrrecs d’aquest tipus, un dels seus personatges més famosos va néixer d’aquesta forma.
La seva primera gran obra va ser publicada l’any 1964, en la revista Shônen King: Cyborg 009. Era una obra amb una part de ciència-ficció a l’estil James Bond, i era el primer manga amb un grup de superherois treballant junts. Gràcies a Cyborg 009, Ishinomori va veure com una de les seves creacions s’adaptava finalment a l’anime. L’any 1970 va crear una de les seves obres més conegudes: Skull man. A partir d’aquesta obra va voler portar fins a l’extrem el concepte “shijinrui”, que definia als nascuts després de 1961 i de la postguerra. Gent nova amb altres valors i un llenguatge nou. En definitiva una altra espècie. La traducció literal del concepte seria com “la nova casta” o “la nova raça”, i més o menys és la idea a la qual va dedicar una bona part de la seva obra en els anys posteriors: els cíborgs.
Un altre anime de gran èxit va ser Kamen Rider. Un encàrrec de la productora Toei l’any 1971 que va funcionar durant més de dues dècades a la televisió. La inspiració la va trobar després de visualitzar el llom del llibre de Kafka, La metamorfosi, on el protagonista es transformava al crit de “Henshin” (utilitzat pels nens de l’època) en un motorista emmascarat. El naixement d’aquests superherois amb poders per enfrontar-se als monstres enemics, va donar com a resultat el naixement d’altres superherois com per exemple: Android Kikaider, Henshin Ninja Arashi, Inazuman, Robotto Keiji, Himitsu Sentai Goranger (la primera sèrie de la franquicia Super Sentai, Matsutake Zubat i molts més.
L’any 1997 va demanar al jove i creatiu mangaka Kazuhiko Shimamoto si estava interessat a fer la continuació del seu manga Skull man i que posteriorment va rescatar d’altres històries i mangas de Ishinomori. Finalment el 28 de gener de 1998 va morir d’un atac cardíac. La seva darrera pel·lícula per televisió, en japonès reben el nom de tokusatsu, les sèries d’acció real amb molts efectes especials.
Per finalitzar una cita del gran Hokusai:
“A los ojos de los hombres la gran naturaleza parece invariable en contraste con el entorno en el que vivimos… Pero en realidad sí va variando gradualmente, poco a poco, como nuestro entorno… Y eso es lo que dibujo yo.”
