El món de la il·lustració està canviant. Autors i autores comencen a reivindicar el seu protagonisme dins dels llibres. No són només acompanyants dels autors que escriuen el text, també són creadors i a vegades, les imatges parlen per si mateixes i tenen la seva pròpia força. A tot el món hi ha persones encarregades de donar vida i color als llibres. Alguns noms els tenim molt a prop de casa com és el cas de la Gemma. Usuària de la Biblioteca Horta-Can Mariner, sempre busca nous contes per omplir-se els ulls de línies, colors i d’històries. La Gemma Font és il·lustradora i no fa molt, ha publicat un conte que segur que treu somriures a petits i grans. Ens ha volgut contestar a unes preguntes per explicar-nos una mica més com és el seu treball d’il·lustradora i la feina que s’amaga darrere d’un conte.

– De professió il·lustradora? Quan vas començar a pensar que aquest podia ser el teu ofici?

Huy! de molt joveneta. Estava sempre dibuixant a tot arreu, a qualsevol racó de les llibretes… i els llibres m’encantaven. Tenia molts llibres infantils a casa: de la meva mare, de la meva àvia i me’ls mirava sempre.
 

– O sigui que de petita ja t’agradava dibuixar…

Sí, m’agradava molt dibuixar a tots els racons de les llibretes de l’escola; no estudiava molt però dibuixava a tot arreu. Llavors a l’adolescència vaig guanyar el Premi Lola Anglada i vaig quedar en tercer lloc. Em van donar una copa i, com era una mica tímida, aquest premi em va fer una il·lusió increïble.  Aleshores em vaig dir a mi mateixa “Quan sigui gran seré il·lustradora” i ho escrivia cada dia en el meu diari: “Seré il·lustradora”.
 

– Llavors aquesta va ser la primera il·lustració o ja feies abans?

No, ja feia il·lustracions i me les compraven la família per posar quadrets. Feia il·lustracions tipus Lola Anglada que m’agradava molt, també la Mercè Llimona… Feia aquests dibuixos antics, amb casetes, molt romàntic així, no? I els familiars me les compraven.

– Com creus que està actualment el sector de la il·lustració en general?

A veure, és un tema delicat perquè no està valorat com hauria de ser. Això no vol dir que no hi hagi gent que sobresurti i estigui molt valorada. En general, però, crec que haurien d’haver-hi unes altres condicions. A més, l’art en aquest país tampoc està molt ben considerat tot i que la cosa va millorant. Ara, per exemple, estem més assabentats dels drets dels il·lustradors que abans però, igualment, hauria de millorar molt més.
 

 – Ara tot es mou pel sector digital, Com ho portes?

Jo treballo de forma manual i a mi, a la meva edat dins de la cinquantena, m’està costant una miqueta tot el tema aquest de la il·lustració digital, però estic començant i m’estic familiaritzant. De totes maneres, a mi el que m’agrada és fer-ho a mà.
 

– Llavors entre les dues maneres de treballar, prefereixes millor la manera artesanal?

Sí, tot el que està fet a mà, tot i que ara, la feina artesanal està tornant una mica, no? El que passa és que sí que considero que és una eina important. Encara que jo no dibuixi digitalment, m’ajuda en moltes coses. Amb l’ordinador puc escanejar, retocar petits detalls, retocar l’esbós, fer proves de color… és una gran ajuda. Ara, tot el que es fa a mà,  per mi té un valor.
 

– Quina és la teva manera de treballar? Com prepares una nova il·lustració?

En general, amb una llibreta i començar a dibuixar. A vegades també miro coses perquè et pots inspirar en una cosa i en una altra però sense copiar, és clar. Però moltes vegades si et donen el guió doncs, ja el tinc al cap. Començo a llegir i ja ho veig.
 

– T’ho imagines, no? La imaginació al poder!

Sí, primer ho veig al cap i després ja és plasmar-ho. Sempre faig  primer una prova de color, abans de fer l’original, i vaig provant posant un color o un altre i em va molt bé. Però la idea ve així, ho visualitzes.
 

– Vas publicar fa poc, al passat St. Jordi, el conte de “Les Fadetes enginyoses” (en castellà “El Ingenio de las hadas”). D’on vas treure la inspiració per fer-les d’aquesta manera i no d’una altra?

Doncs la veritat és que de seguida que vaig llegir el guió em va fer molta gràcia. La Judit Pérez li va agradar molt el meu treball i quan em va enviar el guió i vaig veure que les fadetes es deien Roseta, Blaueta i Mandarina, de seguida vaig començar a fer l’esbós a la meva llibreta. Vaig començar a fer aquesta fantasia del vestidet, del barret… i el que et deia abans, ho vaig visualitzar i ho vaig plasmar. Després ja ho vaig anar apurant amb el temps perquè amb aquest projecte ja duia uns anys. L’any 2017 la Editorial Picarona ens va comprar els drets de reproducció en català, castellà (i també italià!) i justament aquest any, ha sortit publicat.

Pérez, Judit
El Ingenio de las hadas
Barcelona : Picarona, 2018

– Com deia abans, la seva presentació “en societat” va ser al Sant Jordi 2018. Què tal va ser l’experiència d’estar a una signatura de llibres? De ser una de les creadores del conte?

Mira m’ha fet molta il·lusió. És la primera signatura que he fet i, tot i que al principi estava una mica nerviosa per això que et deia de la meva timidesa, després em va agradar molt. A més, veure a la gent, les cares de tots els nens i nenes, la il·lusió… em va fer gràcia. És una experiència enriquidora.
 

– Repetiràs?

Sí, clar que sí.
 

– Teniu pensat fer més aventures d’elles o fer alguna col·lecció?

Si funciona bé, aquesta és la idea que tenim. Fins i tot, podríem fer alguna nineta, alguna cosa de merchandising, ho hem parlat amb l’editora, però primer a veure com va. També l’autora, la Judith, ja està començant a idear coses i potser podríem afegir-hi més fadetes i tot… sempre amb les protagonistes de la història: la Roseta, la Blaueta i la Mandarina.
 

– Tens algun altre projecte a les mans del que puguis parlar?

Doncs si tinc un parell de projectes per la mateixa editorial Picarona fets per mi, tots són ideats i escrits per mi. Un és el “Quién es quién” que ja està signat el contracte i tot, i sortirà segurament l’any que ve també per Sant Jordi. És un llibre-joc amb l’abecedari i ja tinc la maqueta feta. Ja he penjat a les meves xarxes, a l’Instagram i al meu bloc, algunes imatges com a primícia.  Després l’altre projecte en el qual estic treballant actualment, és un conte molt especial per mi perquè és un conte que va inventar el meu avi. A partir d’aquí jo he fet una història seguint la línia bàsica de l’argument que ell va fer i com que també m’agrada escriure, he fet el guió i els dibuixos. El conte es diu “Violeta i els seus amics” i és d’una nena i una sèrie d’animalots: Una vaca, una gallina, un gatet, un gosset, una formigueta i un llop que fa la punyeta. Per cert, recentment he acabat un projecte per a un client xinès i aviat sortirà publicat. També ho mostraré a les meves xarxes. Són quatre llibres per a nens molt petits sobre el tema de les formes i molts animalons. És el meu tercer projecte amb aquest client concret i ha estat una bona experiència.
 

– Sobre el món de la il·lustració, tens algun autor/autora preferida?

Doncs si m’agraden moltes autores i autors. Però hi ha un especial que m’encanta i que és el Jimmy Liao (al Bibarnabloc ja l’hem recomanat alguna vegada. Podeu mirar-ho en aquest enllaç). Va ser amor a primera vista sobretot quan el vaig descobrir a la biblioteca. Si pogués, em compraria tots els seus llibres! Encara que els tinc gràcies a les biblioteques perquè els llibres són una mica cars i a més, no tinc gaire espai a casa. També m’agrada un altra autora que es diu Emily Gravett i que l’editorial Picarona també ha editat molta de la seva obra. I fa poc he descobert una autora molt interessant, la Dahlov Ipcar… a la biblioteca és clar!
 

– A banda de tots aquests contes que et mires pel teu treball, t’agrada llegir llibres en general? De quin tipus?

M’agrada molt llegir però fa molts anys, com llegia tant, crec que em vaig saturar una mica. Quan era una adolescent, a casa meva teníem molts llibres i la lectura era la meva distracció. Llegia novel·les, llibres de filosofia, sobretot filosofia oriental que m’agradava molt… Però va arribar un punt que la vida em va portar a fer, a fer coses, i ja no he trobat el moment. Ara, ja m’agradaria quan estigui més jubilada, tornar a reprendre la lectura, perquè m’agrada molt.
 

– Hi ha algun llibre que t’agradaria recomanar? Lectura imprescindible?

A veure, hi ha tants llibres fantàstics per recomanar… però una de les meves autores favorites era la Isabel Allende. Ho llegia tot i m’encantava i m’ho tornava a llegir. Després també m’agradava molt la Carmen Martín Gaite. Potser aquestes eren les meves autores favorites. Després m’agradaven molts els llibres de filosofia oriental. Trobo que tothom hauria de llegir algun llibre perquè és molt maco i aprens molt de la vida, com per exemple el Lao  Tse. Els llibres d’autoajuda també m’agraden… en tinc uns quants!
 

– Vols afegir alguna cosa més?

Estic molt contenta amb la biblioteca. La veritat és que estem molt contents perquè és un servei fantàstic i ajuda a molta gent. És maco que els llibres arribin a la gent i poder-los tenir a casa. Jo mateixa, cada setmana agafo no sé quants contes, per veure i “palpar” tot el que es va publicant últimament (la Gemma sempre ve a la biblioteca amb el carretó d’anar a comprar) i en Joan (la seva parella) agafa música, pel·lícules i és un servei molt important que es fa i molt maco. Jo el conec des de fa molts anys i crec  que és un gran bé per a tothom.
 

Diuen que cada llibre que s’escriu sempre porta una part del seu creador a dins. Estic segura que una part de la màgia que tenen la Judit i la Gemma, ha impregnat cada una de les pàgines del conte d’aquestes enginyoses fadetes. Segur que portaran l’alegria a molts nens i nenes. Des d’aquí esperem que les aventures de la Roseta, la Blaueta i la Mandarina ens acompanyin durant moooolts anys!

Si voleu seguir el seu treball, podeu mirar el seu bloc, el seu Instagram o podeu contactar amb ella a través del seu correu electrònic: gemma4125@gmail.com