El Valeri i l’Elisa s’estimen. Cleante, el germà de l’Elisa, també està enamorat de la jove Mariana i vol casar-se amb ella. Però hi ha un petit inconvenient: l’avarícia del seu pare…
Segons l’Institut d’Estudis Catalans, la definició que ens apareix de l’adjectiu avar és la següent: “Avariciós. Que estalvia, que no prodiga”. Si busquem llavors la definició d’avariciós, ens trobem: “Que té avarícia”. I què és l’avarícia? La definició és justament aquesta: “Desig excessiu i desordenat d’adquirir riqueses per guardar-les”.
L’avarícia és tan antiga com la història de la humanitat i ens la trobem tant en personatges reals com ficticis. Així, ens la trobem en destacats personatges reals com la Hetty Green que fins i tot, va ser proclamada al llibre Guinness dels Rècords com la persona més miserable de la història. També John Elwes, polític anglès, que tot i tenir una gran fortuna, vivia com si fos pobre. Es creu que Charles Dickens es va inspirar en ell per crear un dels seus personatges més coneguts: El senyor Scrooge, de la seva novel·la “Conte de nadal” i que tantes adaptacions al cinema s’han fet… incloent la coneguda “Los fantasmas atacan al jefe” (el títol original d’aquesta pel·lícula de l’any 1988 era precisament “Scrooge”, on Bill Murray s’encarregava de fer una versió molt particular d’aquest personatge).
Però aquí ens volem centrar en un personatge molt peculiar que defineix molt bé el que ha de ser un perfecte avar: l’Harpagón, protagonista de l’obra de teatre “l’Avar” de Molière. L’obsessió exageradament estalviadora d’aquest individu li fa portar una vida d’absoluta precarietat. Els seus fills també es veuen arrossegats a portar aquesta pobresa sense sentit i, és que, com diu el vell avar, “Donde comen ocho, comen diez”. Estalviar moneda a moneda i desconfiar de tothom per si li volen robar aquesta petita fortuna de deu mil escuts d’or, és el que mou la vida d’aquest personatge. “La verdad es que no resulta fácil guardar en casa una suma grande de dinero…”.
Jean-Baptiste Poquelin (1622-1673), més conegut com a Molière, va escriure aquesta comèdia l’any 1668. Considerat el dramaturg més conegut associat a la Comédie-Française, teatre nacional de França, també és considerat com el patró dels actors francesos.
“Eligió la profesión de comediante por la invencible inclinación que sentia hacia la comedia. Todo su estudio y la aplicación no fueron más que para el teatro” Estas palabras de la Grange, el contemporáneo y amigo, el cronista fiel de todos los acontecimientos diarios de la compañía de Molière (…), nos resumen perfectamente la trayectoria vital de Molière, antes Jean-Baptiste Poquelin, de profesión hombre de teatro”
Aquesta comèdia té tots els elements per passar una bona estona i molts dels seus elements, l’avarícia i l’excés de materialisme del protagonista, els conflictes entre pare i fills… es poden extrapolar als temps actuals. Comèdia sí, però amb una crítica amagada a una societat malaltissa… igual que el seu malalt imaginari, l’altra obra inclosa en aquesta edició. El teatre de Molière no necessita doncs, cap presentació: parla per si sol i aquesta obra, és un exemple perfecte.
Per acabar, tot i que s’han fet moltes interpretacions al teatre d’aquesta obra al llarg de la història (i les que segurament es faran en el futur), ens quedem amb la interpretació que va fer l’actor Joan Pera al Teatre Goya de Barcelona… realment formidable!
4 Comments
Efectivament, l’actuació de Joan Pera com l’avar exemplifica molt i molt bé la personalitat malaltissa d’un home que es torna profundament desconfiat…
Un arquetip teatral, aquest de l’avarícia. I un arquetip universal.
Gràcies x la recomanació d’un clàssic com aquest.
Moltes gràcies Roser pel teu comentari.
De fet és un tema molt d’actualitat. L’avaricia està provocant que caminem cap a un canvi de paradigma, ja!
Tens molta raó Palmira. Només cal veure les notícies per adonar-se que l’avarícia no deixa de ser un tema d’actualitat… lamentablement. Per això, veure-ho des d’una perspectiva còmica, té la seva gràcia.
Moltes gràcies pel teu comentari.