Tras las deportaciones masivas, la exportación masiva. Ante cifras tan espectaculares, ¿cómo no pensar que los comunistas completaron, en los hechos, la obra de los fascistas? Al librar a Rumanía de sus judíos, lograron por fin lo que el mariscal Antonescu y su clan llamaron en 1940 “el momento largamente esperado de la liberación étnica“. Una liberación sin derramamiento de sangre. Un borrado de cuerpo y de alma, sumado a un sabroso negocio.
En aquest assaig històrico-biogràfic, la periodista i filòsofa francesa Sonia Devillers analitza un episodi poc conegut de la història de Romania, en què la població jueva va ser exportada del país. Romania va ser el segon país d’Europa que amb més eficiència i afany va perseguir al segle XX la desaparició dels jueus del seu territori, i el va aconseguir amb notable èxit, passant d’uns 750.000 jueus al principi del segle a uns 10.000 avui dia. De quin mode i en què moments va succeir aquesta eliminació? Per què parlar d’exportació?
L’autora juga amb la paronímia entre exportar i deportar per a establir una continuïtat que connecta l’odi al jueu i els casos d’extermini i deportació duts a terme per la Romania feixista –en col·laboració amb l’alemanya nazi, es calculen 300.000 jueus exterminats- amb la identificació del jueu amb un objecte la venda del qual va reportar beneficis econòmics al règim comunista entre 1958 i 1989.
I és que Romania va permetre a la seva població jueva fugir del país durant els anys de ferri control comunista a canvi d’importants sumes de diners que un traficant anglès intercanviava per animals i maquinaria de granja. Porcs, vaques, pollastres, tractors però també divises van entrar al país sota la supervisió del ministeri de l’interior a canvi que persones jueves poguessin fugir de la psicosi persecutòria amb què el règim assetjava als seus ciutadans. Un negoci a càrrec de la policia secreta, ocult per als romanesos i el món, i que molt sovint va tenir com a destí Israel (Israel ambicionava incrementar la seva població i ho va fer en aquest cas gràcies a la “compra” de jueus romanesos).
Gràcies al treball de l’investigador Radu Ioanid, Sonia Devillers va descobrir que els seus avis i la seva mare també van ser exportats i llavors va voler analitzar i recuperar aquest episodi crucial de Romania. Nascuda a França, filla i neta de jueus no practicants romanesos exportats del seu país per ser-los assignada una identitat jueva que ells ja no reconeixien com a seva, Devillers satisfà la necessitat de dotar de sentit a una absència sobre si mateixa i el seu passat. A través de la biografia de la seva família, ofereix una imatge del mode en com a Romania la Shoá –l’intent d’extermini de la població jueva europea durant el feixisme- s’encavalca amb el tracte que el règim comunista va dispensar als supervivents d’aquesta persecució uns anys mes tard.
La imatge que ens ofereix fa circular una analogia entre oblits. L’oblit a l’interior de la seva pròpia família, que ella hereta en la forma d’una identitat que desconeix el desarrelament que la constitueix en origen. L’oblit de Romania com a país que, a diferència d’altres, no va castigar públicament ni va depurar responsabilitats socials dels crims comesos contra la seva població jueva durant el feixisme, la qual cosa va fonamentar el posterior tracte. L’oblit dels jueus romanesos supervivents al que havia passat durant el règim feixista i la seva fe en un règim comunista que prometia fer desaparèixer les diferències entre jueus i no jueus. Però finalment aquest règim els trairia.
Hi ha moment exemplar que entronca els tres oblits: l’any 43 el règim feixista de Romania tenia tot preparat en secret per a deportar la resta dels seus jueus a camps d’extermini d’Alemanya, però finalment aquesta ordre no es va donar a causa del canvi de rumb de la guerra, que Alemanya començava a perdre davant l’URSS. Els avis de l’autora, llistats per a l’extermini, es van salvar pel fet que una ordre mai va ser donada, sense conèixer el perill concret que els amenaçava. El que els va permetre seguir amb vida va ser una absència, un no-succés que va marcar el sentit de la seva vida, foradant-la des de dintre.
Contra aquests esborraments, Sonia Devillers ens ofereix un relat serè però intens sobre el patiment, l’extermini i el desterrament d’una de les poblacions de jueus més importants d’Europa, avui desapareguda. Una lliçó sobre l’horror del feixisme i sobre la responsabilitat, que convida a reflexionar sobre el nostre propi passat.
Imatge Sonia Devillers: (cc) BY NC SA, Rodrigo SEPÚLVEDA SCHULZ
