Labatut, Benjamín

Maniac

Barcelona: Anagrama, 2023

Biblio Digital

Club de lectura de Ciència

Conductora: Bibiana Bonmatí

L’obra

L’obra és una novel·la basada en fets reals a ritme de thriller, amb una estructura peculiar; després d’un primer capítol que comença amb el suïcidi del físic austríac Paul Ehrenfest al començament del nazisme es desenvolupa la resta de l’obra, en que té un bloc central dividit en tres parts.

La figura central és el matemàtic hongarès Jancsi/John/Johnny von Neumann Es tracta d’una biografia explicada en cor, on cada capítol parla alguna persona de les que el va conèixer. Col·legues, deixebles, la primera dona, la segona dona, la filla…Tots ells parlen d’ell en un context que avança en el temps, des del professor de l’escola que explica les seves primeres descobertes, fins la seva filla que explica la seva mort. La primera part descriu els primers treballs de Neumann que van suposar la base de la física quàntica que naixia en aquell moment, o altres treballs com la Teoria de jocs amb aplicacions en múltiples disciplines.

En la segona part, explica la seva relació amb el Projecte Manhattan i la construcció de la bomba atòmica i la bomba d’hidrogen. Von Neumann es definit per un dels seus col·legues com el “Llucifer” de les matemàtiques, amb un cervell privilegiat que acaba posant al servei del millor postor. Esdevé un gran aliat dels militars que intenten extreure les seves idees fins al darrer moment.

La tercera part explica el naixement de MANIAC (Mathematical Analyzer Numerical Integrator and Computer), la primera computadora tal com les coneixem ara. Von Neumann va crear una arquitectura encara vigent en cinc parts: una entrada, una sortida, una memòria, una unitat de càlcul i la unitat de control. El primer que va calcular va ser si la reacció termonuclear de la bomba atòmica funcionaria.

Benjamín Labatut clou amb un capítol excepcional, on explica el punt d’inflexió de l’IA (Intel·ligència Artificial) amb la competició del programa Alpha-go contra el gran mestre de Go del món. El naixement de les grans computadores va ser DeepBlue, capaç de derrotar el campió mundial d’escacs, Garri Kaspàrov. La diferència entre els escacs i el joc Go és que, aquest segon no és previsible de la mateixa manera. En la descripció de la partida de Go que ho canvia tot, Labatut aconsegueix transmetre la tensió de la partida i el que va suposar el resultat, un punt d’inflexió de la intel·ligència artificial.

L’obra és un exercici excel·lent de divulgació. Sense definicions ni fórmules, aconsegueix explicar, de forma assequible, les implicacions i les idees fonamentals, de la ciència que ha estat rellevant en cada moment durant la primera meitat del segle XX.

Mostra aquell moment de la història en què van confluir un grup de físics, liderats per Einstein, que va canviar la visió de la física, juntament amb un grup de científics hongaresos, liderats per von Neumann, tots ells emigrats als EUA i que van fer el gir més gran de la història de la humanitat.

Labatut té una prosa molt rica, dinàmica que hom ha comparat amb la novel·la de veus de la periodista Svetlana Aleksiévitx. Al llarg del llibre s’obren moltes qüestions ètiques i morals sobre el desenvolupament de la ciència totalment actuals. Un llibre molt recomanable per a científics i no científics que no deixa indiferent