Svetlana Aleksiévich o: què sabem de Rússia?

Svetlana Aleksiévich

Temps de segona mà / El fin del homo sovieticus - Svetlana Aleksievich

Aleksiévitx, Svetlana
Temps de segona mà: la fi de l’home roig
Barcelona: Raig Verd, 2015

El Fin del “homo sovieticus”
Barcelona: Acantilado, 2015

 

Winston Churchill va dir sobre Rússia:

Rússia és una endevinalla, embolicada en un misteri, dins d’un enigma
(Russia is a riddle wrapped in a mystery inside an enigma).

 
Tot i que a Churchill se li atribueixen multitud de cites sembla que aquesta és verídica, i retrata una situació com a mínim curiosa i és l’enorme grau de desconeixement que tenim a Europa del nostre grandíssim veí.
 

Stalin
Nens i Stalin…

 

La Viquipèdia ens pot donar més informació sobre Rússia, però com a coses més destacades és un país enorme, molt i molt gran. Catalunya té 31.895 kilòmetres quadrats, Rússia més de 17 milions, i si parlem de l’URSS, la cosa va arribar a passar dels 22 milions de kilòmetres quadrats. I com que el nom sortirà més cops parlem una mica de l’URSS. Va ser creada el 1922 amb l’objectiu d’estendre els valors comunistes al món i va ser un dels blocs durant la Guerra Freda que arribà després de la Segona Guerra Mundial. Als primers 90 l’URSS es va desmembrar, va arribar la llibertat i una certa democràcia. Però molta gent, milions de persones, van ser educades en els principis del comunisme, i formaven part d’un gran país, d’una gran potència mundial, havien guanyat la Segona Guerra Mundial i van fer recular les tropes de Hitler fins a la derrota final (de fet el paper de l’URSS va ser clau en la derrota del nazisme), ara aquesta gent que havia fet de la pàtria i el comunisme la seva religió es troba sense res, Svetlana Aleksiévich en diu home roig, o també homo sovieticus.
 

Red Square
 
El llibre és quasi exclusivament entrevistes. Els protagonistes són la gent que sent que ha perdut un país, un gran país, i ara no saben massa ni què són. Han passat d’estar controlats pel partit comunista a estar dominats pels gàngsters que van aprofitar el moment del canvi per fer el seu salt, o fent servir terminologia comunista “el gran salt endavant”, tot i que el terme no volia dir això. Un país en teoria lliure de la tirania, un país de la gent per la gent i basat en ideals que posaven el benestar del grup per davant dels individualismes…, la teoria no era dolenta, però allò de seguida va anar malament.

Es parla de les persecucions, les denúncies, la paranoia i els temibles gulags siberians. Eren presons amb treballs forçats al mig del no-res, tan aïllats que ni es molestaven en perseguir els insensats que escapaven. Al cap d’uns dies els anaven a buscar i deixaven els seus cossos congelats al voral de la carretera, com a avís als nous, a més a més fins a la primavera no els podien enterrar. Aquestes coses surten, i és important dir-ho. El llibre no fa una apologia de l’URSS, però alguns dels entrevistats sí.
 

Iuri Gagarin - Iuri Гагарине
Iuri Gagarin – Iuri Гагарине

 
Tenim un país que és una potència, mirant de tu a tu els Estats Units i els primers en la cursa espacial, no van arribar a la Lluna però van ser els primers a posar un home en òrbita (i fer-lo tornar). El progrés del país en els anys del comunisme va ser innegable, però tot tenia un preu, viure aïllats, manca de llibertats… Els russos volien la llibertat, volien eleccions, llibertat i poder llegir tranquils a Soljenitsin, però en el paquet anaven altres coses, i allò va saltar pels aires.
 

Lenin Statue (c) Koni Photo, Creative Commons
Lenin Statue (c) Komi Photo, Creative Commons

 
Primer es troben que allò que els han dit sobre el comunisme i el partit no és cert, o no del tot, l’individualisme està bé, voler comprar coses està bé, no és antipatriota. Primer la desestalinització i el descobriment dels gulags i les purgues, i ara això! Comencen a arribar coses per comprar, les botigues s’omplen, pel·lícules occidentals en VHS, llibres prohibits, tabac ros…, consumisme en estat pur en un país que duu generacions en comunisme i economia planificada. Però comencen a faltar els diners, comença a escassejar feina i el ruble encadena una devaluació darrera l’altra. Mentre hi havia un cert aïllament l’URSS tenia un mercat captiu important, però els seus productes no podien competir amb els d’altres països, les seves fàbriques eren obsoletes i tancaven, ningú els hi comprava, i els aturats no tenien diners per seguir comprant.

Sense sostre a Rússia (c) lafleur, Creative Commons
Sense sostre a Rússia (c) lafleur, Creative Commons

Tenim pobresa i a més a més les coses que abans proveïa l’estat ara no les proveeix ningú perquè no són negoci, la gent s’ha quedat sense feina i ara són pobres d’una manera que fins no feia gaire senzillament no existia. A l’URSS hi havia rics molt rics (normalment càrrecs corruptes del partit) i la resta de la gent era més que pobra modesta. Hi havia coses bàsiques que estaven cobertes i els casos de pobresa dura o més semblant a com l’entenem ara eren escassos. De cop molta d’aquesta gent “modesta” va passar a ser pobre tal com nosaltres ho entenem, va ser tot un xoc per una gent que vivia en una gran potència mundial.

A més a més a l’URSS hi va haver la Perestroika, Glàsnost, Gorbatxov, un cop d’estat, Ieltsin, guerres a Txetxènia i Afganistan… No només l’etapa comunista, també els darrers 30-40 anys d’història russa explicats pels protagonistes. Jubilats, ex-militars o ex-KGB, gent represaliada i els seus vigilants, gent normal, immigrants tadjiks treballant i vivint com esclaus a les grans ciutats… Massa temes per ni tan sols llistar-los, un llibre que us pot descobrir un munt de detalls sobre el nostre enorme veí.

Una curiositat. Vaig demanar ajuda a una persona d’origen ucraïnès per traduir el text del cartell de Stalin d’una mica més amunt i em va venir a dir que no em cregués tot el que llegís, que molts periodistes han convertit posar a caldo l’URSS en una molt lucrativa feina. I que els periodistes crítics amb el sistema segueixen tenint finançament des dels EUA per fer-ho. Sona conspiranoic però en deixo constància, una persona d’allà potser ho sap millor que jo que només he llegit un llibre.

Dmitry Borshch
“Почта СССР” (c) Dmitry Borshch, Creative Commons

Altres llibres de Svetlana Aleksiévitx tracten d’altres temes de la història dels països de l’est, per exemple la guerra afganosoviètica a Els nois de zinc; l’accident de Txernòbil a La pregària de Txernòbil; i relats dels infants que van viure la Segona Guerra Mundial a Últims testimonis; tots els llibres editats en català per Raig Verd, una de les editorials petites que cal tenir en compte.

 

2 Comments

  1. Molt recomanable també Últims Testimonis… fa fredor llegir les històries sàdiques de la neteja racial nazi sobre el poble rus explicada des de la candidesa de nens de 3 a 12 anys…ufff… és un llibre que es llegeix d’una revolada però que et deixa petja

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.