Cavall Fort. Barcelona : Secretariats Catequístics de Girona, Vic i Solsona, 1961

Cavall Fort és una revista quinzenal infantil en llengua catalana destinada a infants i joves.  El dia 21 de febrer d’enguany va rebre el Premi Nacional de Cultura, per la seva tasca de formació i socialització del català.

I és que aquesta és una revista que des del seu primer número, el 1961, ha fet parlar en català els seus personatges, i ens ha presentat noms importants del còmic de l’escola francobelga com ara Jan i el Trencapins o Sergi Draper.

Cavall Fort està pensada per a nens i nenes de 9 a 15 anys. Sempre l’acompanyava el Tatano, un suplement per a nens i nenes de 4 a 8 anys aproximadament, ple d’idees engrescadores i activitats per fer passar una bona estona als més petits.

Conté seccions molts diverses: tires de còmic d’Ot el Bruixot, un conte original a cada número de diferents autors, propostes de jocs o activitats, reportatges, articles d’actualitat, recomanacions literàries i musicals i un llarg etcètera que fa que la seva lectura sigui amena i rica pel seu contingut, ja que s’adapta fàcilment al gust del lector.

Per la revista hi han passat grans noms de la literatura catalana, com Joaquim Carbó, Pep Albanell, Salvador Espriu, Montserrat Roig… i també del món de la il·lustració, com Cesc, Picanyol, Pilarín Bayés, Montse Ginesta… Fins i tot grans firmes com Joan Miró, Antoni Tàpies o Antoni Clavé.

Val la pena visitar-ne la pàgina web, que prsenta alguns continguts de números anteriors o jocs relacionats amb personatges de la publicació.

2 Comments

  1. És increïble que una revista com aquesta dugui tants anys mantenint-se de peu! Quina melanconia! Ara puc recordar cada dia que llegia Cavall Fort, i com m’agradava L’Ot el Bruixot, i el Tatano…
    Realment, penso dedicar un article parlant d’aquesta notícia a la meva pàgina web que he inaugurat fa pocs mesos.
    Moltes gràcies!
    http://www.queesliteratura.com

  2. …I que m’en dieu de’n Jan i en Trencapins, els recordo com si fos ara i fa més de trenta anys (o quaranta) que els llegia. Els Barrufets i en Gargamel i, com no, els entranyables Jep i Fidel. Ara, quan els meus fills ja l’han llegit, no puc resistir la temptació de perdre’m entre les seves pàgines i encara fer el concurs. Felicitats pel premi! És ben mesrescut!.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.