Amb una formació musical sobre el terreny que va del rock-and-roll al progressiu o la música clàssica, el treball del novaiorquès Anthony Edward Visconti (24 d’abril de 1944) com a productor —gran part al Regne Unit— es caracteritza precisament per l’obertura de mires i la manca de prejudicis estilístics. Va tenir un paper destacat en l’escena glam de principis dels 70, produint els primers treballs de Marc Bolan i David Bowie, i amb aquest últim va mantenir una llarga i estreta relació professional. Fem un repàs a la trajectòria d’aquest productor a través dels materials que podeu trobar a les biblioteques de Barcelona.
Escena glam i progressiva: l’època d’or als 70
Després d’haver tocat en diferents bandes de l’underground novaiorquès, els seus primers treballs com a productor van ser, a finals dels anys 60 i ja traslladat a Londres, amb un joveníssim Marc Bolan al front dels Tyrannosaurus Rex. Va ser el punt de partida d’una escena glam-rock que començava a florir al Regne Unit i que va arribar al seu punt àlgid amb àlbums com Electric Warrior o The Slider.
TYRANNOSAURUS REX
A beard of stars
[S.l.] : Universal, p. 2004 [Ed. orig. 1970]
T-REX
T. Rex
[S.l.] : Universal/AM, p. 2014 [1970]
T-REX
Electric Warrior
[S.l.] : Straight Ahead, p. 2001 [1971]
T-REX
The slider
Brentford : Demon, cop. 1994 [1972]
L’estil de Visconti es basa en la seva gran capacitat d’escolta, l’inquietud per l’experimentació i una gran empatia amb l’artista, que li permet treballar amb complicitat i alhora portar la paella pel mànec. Els 70 van ser una època prolífica on va produir molts treballs de rock progressiu o experimentals amb els britànics Gentle Giant, Strawbs, Carmen, Thin Lizzy, Caravan, Sparks o la banda afrobeat Osibisa.
GENTLE GIANT
Gentle Giant
[S.l.] : 4Worlds, p. 1970
OSIBISA
Osibisa
Oud-Beijerland : Weton-Wesgram, p. 2001 [1971]
STRAWBS
Grave new world
[S.l.] : A&M, p. 1998 [Ed. original 1972]
THIN LIZZY
Bad reputation
[S.l.] : Mercury, p. 2011 [1977]
Visconti i Bowie: una relació intermitent
Menció apart mereix el seu vincle amb el músic britànic David Bowie, pel qual va coproduir molts dels seus treballs al llarg de la seva carrera. De fet, Visconti tocava el baix a la banda Hype, formada per Bowie el 1970 i on l’acompanyaven músics com Mick Ronson i Mick Woodmansey, que més tard formarien part dels Spiders from Mars. El seu protagonisme en la concepció de The man who sold the world és indiscutible i el seu paper no es limita només a la producció sinó que també va tocar part dels instruments. És cert que sorprenentment no va estar present en l’època de Ziggy Stardust, on Bowie el va substituir per Ken Scott, reconegut enginyer de so dels Beatles, ni durant l’etapa irregular dels 80 i 90. Però treballs tan significatius com Space Oddity, Young americans, Scary Monsters o el testament sonor Blackstar, porten la signatura de Visconti.
BOWIE, David
Space Oddity
[Hayes] : EMI, cop. 1990 [1969]
BOWIE, David
The man who sold the world
[UK] : EMI, p. 1999 [1970]
BOWIE, David
Diamond dogs
[Hayes] : EMI, cop. 1990 [1974]
BOWIE, David
Young americans
[S.l.] : EMI, p. 1999 [Ed. original 1975]
BOWIE, David
Scary monsters (and super creeps)
[Hayes] : EMI, cop. 1992 [1980]
BOWIE, David
Heathen
[S.l.] : ISO, cop. 2002 [2002]
BOWIE, David
Reality
[S.l.] : ISO, 2003
BOWIE, David
The next day
[S.l.] : ISO, p. 2013
BOWIE, David
Blackstar
[S.l.] : Sony Music, p. 2015
Durant l’època que va viure a Berlin Oest, Bowie va treballar conjuntament amb Brian Eno i Tony Visconti. Aquesta unió va donar origen a l’anomenada Trilogia de Berlin (Low, Heroes i Lodger). Allà també van coincidir amb Iggy Pop i Visconti va participar en la producció del seu debut en solitari, The idiot (Bowie es tornaria a involucrar en el segon treball de l’ex-Stooges, Lust for life).
BOWIE, David
Low
[UK] : EMI, p. 1999 [1977]
BOWIE, David
Heroes
[Hayes] : EMI, p. 1999 [1977]
BOWIE, David
Lodger
[S.l.] : Parlophone, p. 1999 [Ed. original 1979]
POP, Iggy
The idiot
[S.l.] : Virgin, p. 1990 [Ed. original 1977]
Dels 80 a l’actualitat
Després de la hiperactivitat dels 70, Visconti viu una etapa més tranquil·la amb algunes produccions britàniques als anys 80 per The Stranglers, The Moody Blues, Jon Anderson, la cantant de musicals Elaine Paige o els dublinesos Boomtown Rats. Als 90 no té gaires treballs remarcables, a excepció de la producció per les bandes Sparks i Prefab Sprout i l’únic àlbum dels anglesos The Seahorses (projecte del ex-Stone Roses John Squire).
STRANGLERS, The
La folie
[S.l.] : EMI, p. 1981
SEAHORSES, The
Do it yourself
Los Angeles : Geffen, p. 1997
El 2002 Visconti es retroba amb David Bowie —amb qui no havia treballat des del magnífic Scary Monsters (1980)—, per la producció de Heathen. L’àlbum va significar un pas endavant en la carrera del músic britànic i va captar l’atenció de la crítica. Artistes com Morrissey, Manic Street Preachers o Dean Wareham (Luna) es van tornar a fixar en el productor, però Visconti no va deixar de banda les seves inquietuds eclèctiques produint treballs per la cantant de Benin Angélique Kidjo, el texà Alejandro Escovedo, els argentins Capsula o l’artista de jazz Esperanza Spalding.
DEAN & BRITTA
L’avventura
New York : Double Feature, p. 2008 [Ed. original 2003]
MANIC STREET PREACHERS
Lifeblood
[UK] : Sony, p. 2004
MORRISSEY
Ringleader of the tormentors
[S.l.] : Sanctuary, p. 2006
[France] : Razor & Tie, p. 2007
ESCOVEDO, Alejandro
Street songs of love
Beverly Hills : Concord, p. 2010
CAPSULA
Solar secrets
Donosti : Gaztelupeko Hotsak, cop. 2013
SPALDING, Esperanza
Emily’s D+Evolution
Beverly Hills : Crescent, p. 2016
GOOD, THE BAD & THE QUEEN, The
Merrie Land
[S.l.] : Sudio13, p. 2018
Els darrers anys Visconti ha combinat la seva tasca de productor amb la de músic, girant com a baixista de la banda Holy Holy. Acompanyat entre d’altres per la seva filla, Jessica Lee Morgan, i el bateria dels Spiders from Mars, Woody Woodmansey, la formació repassa en directe els temes més glam de Bowie.
L’any 2016 la universitat de Kingston va inaugurar el centre de recerca i ensenyament Visconti studio. Creat en col·laboració amb la British Library, el Science Museum i el propi productor, l’estudi centra els seus esforços en la preservació i difusió dels mitjans i tècniques d’enregistrament analògics.
En aquesta playlist trobareu alguns dels temes més representatius produïts per Tony Visconti: