Wainwright, Rufus. Out of the game. Decca, 2012
Aprofitant la seva propera visita al Cruïlla Barcelona recuperem el darrer treball discogràfic d’aquesta icona del pop. Adorat per uns i criticat per altres, la música i la personalitat de Rufus Wainwright no deixa ningú indiferent.
Amb Out of the game torna el Rufus més alegre i vitalista després de All days are nights: Songs for Lulu, l’anterior treball on va canalitzar la tristor per la mort de la seva mare Kate McGarrigle amb un disc despullat de tota mena d’artificis: ell, la seva pena i el seu piano…
Produït per Mark Ronson (responsable entre d’altres del disc Back to black d’Amy Winehouse) en Out of the game podem trobar complicitats i col·laboracions, com és el cas de la seva germana Martha Wainwright, en el tema Perfect Man, la guitarra de Sean Lennon en Sometimes You Need, els Dap-kings (la banda que acompanyava Amy Winehouse) o Nick Zanner dels Yeah Yeah Yeahs.
Del resultat final de Out of the game podeu fer un tast amb el vídeo oficial que, amb la presència de l’actriu Helena Bonham Carter, pot fer les delícies dels fetitxistes de les biblioteques…
Nascut a Nova York el 1973, Rufus pertany a una de les sagues musicals més famoses de Canadà, on va viure pràcticament tota la seva infància. És fill dels cantautors folk Kate McGarrigle i Loudon Wainwright III. La seva paternitat recent l’ha emparentat amb una altra icona de la música canadenca, Leonard Cohen.
Aquí el podeu veure amb part de la seva peculiar família cantant un tema de Leonard Cohen, l’avi de la seva filla
Diví, excèntric, exhibicionista i seductor, però per sobre de tot amb un talent immens, només algú com Rufus es pot permetre el luxe de fer una òpera com Prima Donna (presentant-se a l’estrena vestit de Verdi i el seu marit de Puccini!)
I només Rufus podia fer-li un homenatge a Judy Garland reproduint el mític concert que la cantant va fer al Carnegie Hall de Nova York l’any 1961, mentre va omplint la seva carrera de discos de pop minoritari malgrat la seva vocació d’arribar a un públic més ampli.
Visitant assidu de la nostra ciutat (fins i tot li ha dedicat una cançó a Barcelona) els seus concerts són un plaer per tots els sentits. Si no heu viscut la experiència no us perdeu aquesta ocasió.
9 Comments
No sabía que cohen era el abuelo de la hija que fuerte xD es todo un descubrimiento en música alternativa. Un saludo
Doncs sí. Rufus i Lorca, la filla de Leonard Cohen, son amics des de la infància. I ara Lorca és també la mare del fill de Rufus i Jörn. Amb aquests gens i aquests cognoms, Viva Katherine Wainwright Cohen te tots el punts per ser una gran artista en el futur….
Rufus és un dels meus cantants favorits i t’he de donar tota la raó, ja que vaig anar al concert del disc de Release the stars i va ser expectacular. Un dels millors concerts que he vist.
Completament d’acord Neville. I tenim una nova oportunitat de gaudir amb Rufus el divendres 5 de Juliol al Parc del Forum. I pel mateix preu (40 euros) Swede, Cat Power, James Morrison, Wiclef Jean, Standstill…. i molts més
Nou descobriment. Gràcies Chelsea girl, m’encanta!!!
Me n’alegro molt Claire. Qui mereix també ser descoberta és Martha Wainwright, que sempre es parla d’ella com “la germana de Rufus” però val la pena estar al dia de la seva carrera musical. És una artistaza!!!
Quina família, eh! A mi m’agrada molt el pare, Loudon Wainwright III, que segueix en actiu després d’una llarga carrera i últimament s’ha juntat de tant en tant amb el gran Joe Henry (per exemple, a la banda sonora de la pel•lícula “Lío embarazoso”). I de la mare i la tieta, Kate i Anna McGarrigle, podeu trobar a les biblios “Tell my sister”, una estupenda mostra dels seus discos dels setanta. Per si no n’hi havia prou, ara he descobert que la germana petita de Rufus i Martha, Lucy Wainwright Roche, també té un disc al carrer…
Pel que fa a “Out of Game”, em va agradar molt menys que altres discos de Rufus com ara “Poses”, “Want Two” o “Release the Stars”, però, després del teu post, li donaré una altra oportunitat… Ens veiem al Cruïlla!
Gràcies Arnold per tanta informació. Jo al pare, francament no l’he seguit gens. A Kate i Anna McGarrigle les vaig descobrir a partir del disc de Nick Cave: No more shall we part, on feien uns cors que em van impactar (especialment al tema Hallelujah). Després, seguint-lis la pista vaig saber que també havien col·laborat amb Lou Reed al disc The Raven, i amb molts més artistes. Per cert, a la Lucy li haurem de seguir la pista, no?
he descobert aquest músic fa poc i m’agradaria anar a un concert seu però a un escenari més adequat per gaudir de la seva música.