Al llarg d’aquesta història assistim al naixement d’una de les geografies literàries més poderoses i perdurables del nostre temps, aquesta Barcelona de postguerra escrita en el quiet contrallum del record. I ens trobem també amb dos personatges amb una llarga i feliç convivència amb diverses generacions de lectors que els han convertit en mites, en ideals encarnacions del seu temps: La Teresa, una universitària rebel i d’esquerres, filla de la burgesia catalana, i un immigrant murcià, un atractiu xaval conegut com el Pijoaparte.

L’Àngel, sense feina i sense xicota, decideix tornar al barri que el va veure créixer. El seu paradís perdut són els solars abandonats de Vallcarca i el Carmel, on jugava a futbol, es barallava amb les colles rivals i on entre tots feien explotar bombes de carbur de fabricació casolana. Eren els anys en què l’home posava els peus a la Lluna i els hippies arribaven a Eivissa. Trenta o quaranta anys després, el panorama dels turons de Barcelona és un altre. L’Àngel reprèn el contacte amb els qui ell anomena “els supervivents” i inicia una relació amb una prostituta de luxe que el farà aferrar-se de nou a la vida.

El Víctor Negro és un treballador social que coordina l’atenció a gent gran sense gaires recursos. Fa uns mesos que l’ha deixat la nòvia, i encara no ho ha acabat de pair. Aquest mes d’agost que s’ha de quedar a Barcelona, una sèrie d’esdeveniments insòlits farà que comenci a desviar l’atenció dels drames personals.

Un día Frankie va tocar amb Johnny Thunders, volia ser una estrella i ho va deixar tot per aquest somni. La vida no ha estat bona amb ell i ara ha tornat a Barcelona per descobrir que ningú l’espera. Una Barcelona sacsejada per la crisi econòmica i pels primers moments del procés, un lloc on Frankie se sent estrany. Ell va marxar i la vida va seguir sense ell, i ara que vol reenganxar-se descobreix que no té a què. Un pare vidu, trist i pobre, una germanastra mutilada, un fill que no el coneix i viu amb la mare i un grup de gent gens recomanable que seran la seva única possibilitat, potser la darrera.

Relats curts i vius que retraten de manera molt sincera la immigració que va rebre Catalunya. Des d’acabada la guerra civil fins a quasi els nostres dies. Una postguerra dura amb la gent marxant del camp a la ciutat, l’adaptació a una realitat completament diferent, una realitat que els permetria tirar endavant, però amb un cost. Aquesta és la gent que va anar a parar a Sant Andreu, la Trinitat Nova, Prosperitat… Barris que van experimentar un gran creixement a partir dels anys 50 quan Barcelona s’esforçava per fer habitatges per tothom. Relats curts protagonitzats per personatges humils que només compten amb el seu treball com a únic patrimoni.

Esbojarrades aventures d’una colla d’amics en aquella edat aterridora en la qual se’ls ha acabat el temps d’estudiar i han de fer-se un forat a la vida. De cop es marquen objectius com: buscar feina, trobar pis i fer altres coses que el sistema educatiu ignorava. Res els sortirà bé a la primera, però no cal preocupar-se, són joves i tenen temps per tornar a fracassar una i una altra vegada.

Aquest és el llibre més descaradament autobiogràfic de Juan Marsé. El protagonista Ringo deixa de treballar en un taller de joieria després d’un accident. La seva distracció són les històries que pot llegir o inventar i els cinemes on es cola gràcies al fet que son pare treballa com a controlador de plagues. La ciutat des del Carmel vista per ell, i de fons la relació de Victòria que acull un home a casa seva, una història que amaga més del que sembla a primera vista, i que Ringo és incapaç de veure.

Aquest volum va ser el primer de la sèrie protagonitzada per la mossa d’esquadra Norma Forester. Coneixerem la seva peculiar família i els seus orígens mentre investiguem un crim que enfonsa les seves arrels en la mateixa guerra civil que va portar cap a Catalunya l’avantpassat de Norma des d’Irlanda. Com tota novel·la negra aprofita per descriure les costures i els marges de la nostra societat i de la ciutat de Barcelona.

L’inspector Hector Crespo ha de fer front al seu darrer cas abans de jubilar-se. A la platja de Llevant s’ha trobat el cadàver crucificat d’una persona, que s’assembla molt a una persona que l’inspector va conèixer en el passat al País Basc i que té a veure amb una història tèrbola.

Poc abans de produir-se l’alçament militar contra la República, Manfred Vogel arriba a Barcelona. La missió d’aquest ciutadà alemany és crear una xarxa d’espionatge, però el seu contacte morirà durant la sublevació i aleshores decideix utilitzar Eulàlia Romà, la seva dona.

En Toni, un nen de deu anys fill d’una família modesta de Sants, viu en plena postguerra una etapa de petits grans descobriments. Joan Agut capta amb un traç finíssim l’ambient de tota una època. La vida al carrer -un espai de joc i transgressió-, l’escola en temps de Franco -un règim trist i manicomial-, el descobriment del primer amor i els dimonis familiars configuren un entorn particular, marcat per la guerra civil, molt recent, i amb les ferides encara obertes, al fons del qual s’amaga un secret inquietant.

Joan és un home gran que pateix depressió quan és acomiadat de la seva empresa. De sobte, rep les cartes d’Enric, fill d’un amic seu que viu a París i que li demana ajut per fer un llibre sobre la Guerra Civil. En principi, Joan no té moltes ganes de participar-hi, però de mica en mica s’anirà engrescant.

Karl Bauman és un ciutadà alemany relacionat amb el tràfic de drogues que mor en estranyes circumstàncies. El cas és assignat a l’inspector Marc Sergiot que haurà de seguir la pista de l’únic testimoni que pot aclarir el cas: Dragan Isakovic, ciutadà croat traumatitzat per les Guerres Balcàniques que es mou per Collserola alliberant gnoms de jardí.

Tomàs Darné és un jove que viu a Horta i que tot i tenir carrera es guanya la vida de taxista. Quan Julen Azpeitia, un amic del seu pare, mor decideix fer una biografia, ja que va ser sacerdot al Brasil. Les investigacions de Tomàs li permeten descobrir que en realitat Julen va ser assassinat.