/

Escriptores Japoneses

inuts de lectura

 

Presentem una selecció bibliogràfica de quinze escriptores japoneses, que abasta des del període Heian fins a la novel·la contemporània. Des de l’estil més purament intimista i contemplatiu de Dama Sarashina en el segle x, o de Hiromi Kawakami, en ple segle xxi, fins al denominat feminisme noir de Natsuo Kirino, la literatura japonesa escrita per dones obre una nova perspectiva en la manera d’entendre l’amor i el cos, la violència i la solitud de l’individu.

 

Escriptores japoneses - Període clàssicEscriptores japoneses -Període modernEscriptores japoneses - Període contemporani
 
 

Escriptores japoneses - Guia de lectura

 


Escriptores japoneses - Període clàssic
 
La fi del segle VIII dóna inici al període Heian. Considerat l’etapa clàssica de la literatura japonesa, que conclourà a les acaballes del segle XII. En aquest lapse de temps es va començar a escriure amb caràcters japonesos, abandonant els caràcters xinesos que s’utilitzaven anteriorment. Un tret característic d’aquest període és l’enorme protagonisme de les dones en les corts, del qual són exemple les obres cabdals del gènere zuihitsu.
 

La historia de Genji - Murasaki Shikibu

 

Sueños y esoñaciones de una dama de Heian - Dama Sarashina

 

Quadern de capçalera - Sei Shonagon

Escriptores japoneses - Guia de lectura

Escriptores japoneses -Període modern
 

El període Meiji marca la reobertura del Japó a l’Occident i un període de ràpida industrialització. La introducció de la literatura europea porta el vers lliure al repertori poètic japonès, i s’introdueixen nous temes intel·lectuals en obres més llargues que les habituals. Però són els novel·listes els primers que assumeixen alguns d’aquests nous conceptes amb èxit.
 

Diario de una vagabunda - Hayashi Fumiko

 

Aguas turbulentas - Ichiyo Higuchi
El darrer any de la infantesa - Ichiyo Higuchi

Escriptores japoneses - Guia de lectura
Escriptores japoneses - Període contemporani
 

La Segona Guerra Mundial i la derrota del Japó van influir enormement en la literatura japonesa, donant lloc a moltes històries de desafecció i pèrdua de sentit. Tant per als escriptors com per a les escriptores, l’alienació de la vida urbana, que es descriu amb la minuciositat de la vida quotidiana, es converteix en un tema recurrent, però són les dones les qui hi afegeixen una visió absolutament innovadora de la sexualitat, de l’amor i de la identitat del cos.
 

La cigarra del octavo dia - Mitsuyo Kakuta

 

Abandonar-se a la passió - Hiromi Kawakami

Algo que brilla como el mar - Hiromi Kawakami

 

Senos y huevos - Mieko Kawakami

 

Crónicas de una diosa - Natsuo Kirino

Grotesco - Natsuo Kirino

 

Miro al cielo impotente - Misumi Kubo

 

Fuego cruzado - Miyuki Miyabe

R.P.G.: juego de rol - Miyuki Miyabe

 

Una Novela real - Minae Mizumura

 

Amores al margen - Yoko Ogawa

El Embarazo de mi hermana - Yoko Ogawa

 

Tonbo - Aki Shimazaki

SHIMAZAKI, Aki

Tonbo
Manresa: SD, 2012

 

Amrita - Banana Yoshimoto

El Lago - Banana Yoshimoto

Un Viaje llamado vida - Banana Yoshimoto

Escriptores japoneses - Guia de lectura

Escriptores japoneses - Altres recursos

Textos electrònics

 

 

 

 

 

Pàgines web

 

Jaume Fuster - Fons Japó

Centre d’interès del Japó de la Biblioteca Jaume Fuster

 

 

Biblioteca Jaume Fuster

La Biblioteca Jaume Fuster, obra de l'arquitecte Josep Llinàs, va obrir les portes el 13 de novembre de 2005.

Porta el nom de l'escriptor Jaume Fuster (Barcelona, 1945-1998). Escriptor i guionista, traductor i membre actiu de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Fuster va estar estretament vinculat a la realitat social i cultural de Barcelona, i va donar la categoria de clàssic a la novel·la de gènere en català.

6 Comments

  1. Us agraeixo aquest passeig nipó. M’heu facilitat una bona guia per conèixer veus noves.No conec gens la literatura japonesa més enllà de quatre noms.

    • Hola, Carolina. Moltes gràcies pel teu comentari. Anirem afegint més llibres a la guia i així també nosaltres sortirem dels vint noms més coneguts. Gràcies i perdona el retard!

  2. El cosmopolitisme és una de les qualitats més valuoses d’un país, d’un territori i d’una persona. Trieste és una de les ciutats més cosmopolites d’Europa, i Magris representa aquesta ciutat i el seu cosmopolitisme. Magris és Trieste, i Trieste és l’Europa ideal que caldria reivindicar en uns temps tan foscos com els actuals.

  3. Genial aquesta guia. Seguint el fil del Japó, us recomano la pel·lícula “Una pastelería en Tokyo” de la directora japonesa Naomi Kawase. Basada en la novel·la de Durian Sukegawa, és una història amable, tendra amb un intens dramatisme, un inequívoc encant i un toc d’humor, que tracta entre d’altes la malaltia, la soledat, la vellesa i els prejudicis. Sens dubte una de les millors pel·lícules japoneses dels darrer temps 😉

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Anterior història

Un altre trident. Miquel Adam, Jordi Nopca i Martí Sales

Següent història

Els preescolars poden diferenciar entre pintures abstractes fetes per artistes i les fetes per altres infants o per animals

Últimas de Blog