Albert Asensio

Estudia disseny gràfic a l’EADT. Més tard, realitza un postgrau d’il·lustració a l’Eina Barcelona (2006-2007) i 2 cursos de dibuix i pintura a Central Saint Martins College of Art and Design, Londres el 2009.

El 2007 comença a treballar com a il·lustrador per editorials com Anaya, Joventut, Random House Mondadori, Teide, Cruïlla o Planeta i diaris com La Vanguardia.

Fins ara ha rebut un Laus de Bronze pel cartell de Fira Tàrrega 2010 (disseny gràfic de l’estudi Miquel Puig), un premi amb el llibre Kim de Rudyard Kipling, Editorial Joventut del Banco del Libro de Venezuela 3 Premis Junceda; per millor coberta de llibre, millor publicitat i millor il·lustració científica respectivament, i Premi Llibreter 2017 a àlbum il·lustrat amb el banc blau editat per Babulinka books.

Extret de la seva web www.albertasensio.com

Imapla

Molt temps ha passat des que Imapla va guanyar el premi Apel·les Mestres el 1992 amb les il·lustracions per a Zip y la oveja del sueño. Al llarg de tots aquests anys i després de canviar el seu nom d’Imma Pla a Imapla, el món del llibre ha esdevingut el seu univers professional i de creació per excel·lència. Provinent del món del disseny, a Imapla li agrada imaginar llibres on els elements materials juguen amb un llenguatge gràfic molt sintètic, per oferir propostes originals als primers lectors, eixes personetes àvides de paraules, sons i imatges que els permetin, de mica en mica, apropiar-se del món i jugar amb ell.

Bon exemple d’això serien els seus meravellosos llibres Los colores hablan o ¡Looola, todo un día en el zoo! on el format i el joc amb encunys o senzilles arquitectures del paper, ajuden a contar històries que situen els seus lectors en el centre, convertint-los quasi, com li agradaria a Munari, en protagonistes. I és que els llibres d’Imapla sempre parteixen del joc i de l’experimentació, fent de la sorpresa un dels seus elements principals i convertint la participació del lector en una característica essencial.

I una mica de tot això és el que ens proposen les tres novetats d’Imapla d’aquesta tardor. I si Sin fronteras, es planteja com un joc basat en la literatura combinatòria dels oulipians, per imaginar un món diferent, on les banderes configuren països híbrids de noms poètics (en un moment on les banderes marquen massa el nostre dia a dia…); Muà! La història d’un petó verd i Abecedari amagat, tornen a tenir els més petits com a destinataris.

Muà! La història d’un petó verd és una història farcida de sons, perfecta per les criatures que comencen a interessar-se pel llenguatge i pel seu ús comunicatiu, i que s’inicien en aquest món a través de jocs fònics, que els permeten anar reconeixent sons i paraules a força d’imitar-los i reproduir-los. Una història senzilla, divertida, d’estructura repetitiva i que centra l’atenció en uns personatges que ens remeten a una estètica propera al pixel art, i que se superposen a un fons completament blanc, on no caben escenaris ni detalls. Això li permet a l’autora, a més de centrar l’atenció sobre l’acció, situar la proposta entre diverses tipologies molt característiques de les primeres edats: els imaginaris i les primeres històries.

I si l’anterior era una proposta per ben petits, l’Abecedari amagat es planteja com un joc perfecte pels infants que estan descobrint les lletres i les troben amagades per tot arreu, formant part de composicions visuals. Novament amb una gràfica molt senzilla, Imapla concep cada doble pàgina com un microrelat on el petit lector d’imatges ha de buscar la lletra amagada. Una proposta perfecta per estimular la mirada i educar els sentits dels petits, cridant l’atenció sobre la composició i els elements que la configuren i on l’alfabet encara forma part del llenguatge visual de la infància més que del d’un llenguatge textual que estan només començant a comprendre.

Tres propostes que amplien el camí d’una de les autores de casa més interessants per a la primera infància.

Escrit per Anna Juan, antropòloga i especialista en literatura infantil.

Beatriz Martín Vidal va néixer a Valladolid i va estudiar Belles Arts a Salamanca. D’aquells estudis va sorgir una inclinació natural al treball amb diverses tècniques i una concepció pictòrica de la il·lustració que es basa en referents clàssics per volar cap a espais que amb prou feines s’han tractat en l’àlbum il·lustrat.

Amb més de trenta títols a la seva extensa bibliografia, crida l’atenció el fet que hagi treballat molt, reflexionat i il·lustrat a partir dels contes tradicionals. En enfrontar-s’hi, ha aconseguit crear una iconografia pròpia en la qual l’estilització del dibuix dels personatges sol servir de base a un suggestiu desplegament del color.

I tot això resulta enlluernador quan s’enfronta a històries ja explicades, però és quan Martín Vidal assumeix la condició d’autora i narradora, que neixen àlbums d’una capacitat pertorbadora sorprenent. En l’obra d’aquesta autora-il·lustradora la imatge i les paraules semblen habitar móns oposats que són, alhora, intrínsecament complementaris. La il·lustració i el text juguen amb freqüència a completar-se i a contradir-se i s’entrellacen en seqüències tan belles com inquietants, en les quals el significat esclata davant els ulls del lector com una supernova preciosista i torbadora, capaç de generar móns nous o sumir-nos en una dimensió en la qual allò conegut assumeix formes i sentits diferents.

Narradora visual, artista i autora, és, sens dubte, un dels grans noms de la il·lustració contemporània espanyola.

Escrit per Miguel Angel Rincón, de la llibreria La Petita