Sorribas, Sebastià. El zoo d’en Pitus. Barcelona: La Galera, 2009.
El zoo d’en Pitus va aparèixer publicat per primer cop el 1966, un any després de guanyar el Premi Folch i Torres. Actualment és un dels grans clàssics de la literatura infantil en català.
Els protagonistes de la història són una colla de nois i noies del barri del Raval que s’assabenten que un d’ells, en Pitus, està molt malalt i necessita anar a Suècia per tal que el visiti un especialista. El viatge és molt car i la família no disposa de recursos econòmics suficients per finançar el desplaçament. Per aconseguir el seu propòsit, se’ls acut muntar un zoo al barri. Els diners de les entrades es destinaran a pagar el viatge.
És llavors quan comença a desplegar-se l’aventura: entusiasme i esperança, bones intencions i imaginació no en falten. Però com s’ho manegaran? No us explicaré més, simplement dir-vos que estem davant una història que no passa de moda. Potser l’èxit de la novel·la rau en que tracta valors fonamentals com l’amistat, la solidaritat i el treball en equip.
D’altra banda, tant la senzillesa de les il·lustracions –d’una Pilar Bayés que començava a donar-se a conèixer- com la narració: àgil, directa i amb tocs d’humor, permeten copsar l’atenció i connectar amb el lector.
L’any 2000 l’obra va ser portada a la gran pantalla i actualment, podeu trobar la pel·lícula a les Biblioteques de Barcelona.
En breu (del 9 i al 18 de setembre) comença la 29ª edició de la Setmana del Llibre en Català. Esperem que gaudiu de la lectura, ja sigui amb les noves propostes editorials, o bé amb els clàssics d’ara i sempre, com és el cas del llibre que us hem presentat, El zoo d’en Pitus.
12 Comments
És una novel·la que continua agradant als nens. Com bé has dit, les aventures que passen capten la seva atenció i la prosa que empra és senzilla com per poder seguir la lectura sense problemes. Jo recomano als nens que el llegeixin tot i que sigui de fa molts anys!
Un gran llibre sobre l’amistat i la solidaritat.
Quins records! Remenaré entre els meus llibres de petita perquè la meva filla el llegeixi i així tinguem un altre clàssic en comú… i aquest, encara millor, (en) català!
Vaig poder veure la representació d’aquest llibre a la biblioteca Frances Candel, acompanyada d’un emocionat Sebastià Sorribas i amb la sala d’actes a petar. Malgrat que no hi cabia una agulla, aquesta història senzilla i preciosa va fer emmudir tots els nens (i els adults) que hi assistiren.
Jo també vaig tenir el plaer de ser-hi. Tinc bons records d’aquesta activitat, als més petits els hi va encantar.
Ooooh…m’hagués encantat ser-hi!!! Són d’aquests moments inoblidables.
al llegir el títol, he pensat inmediatament en el zoo d’en Pitus, un sonriure lleu i tendre del record de la meva infantesa, s’esbosat en el meu sonriure en veure que era el Zoo d’en Pitus. Curiosament, els llibre no tenen edat a l’infancia, alló que jo llegia de petita, ara ho poden llegir els meus fills i potser els seus algún dia.
El Zoo d’en Pitus i la Cuca Japonesa són dos llibres que no se m’oblidaran mai, els vaig devorar!
Quins records!. Els primers llibres que tinc consciència d’haver llegit són: El Zoo d’en Pitus, la Cuca Japonesa de Jacint Torrents, la colla dels deu de Joaquim Carbó i els Astronautes del “Mussol” també de Sebastià Sorribas. Els “Reis Mags” sempre em portaven llibres de “La Galera” per llegir, i els hi estic profundament agraïda.
El Zoo del Pitus i el Festival al barri d’en Pitus. Els dos primers llibres que recordo haver llegit, i era ben petita, devia tenir 6 anys! Encara els tinc per casa i són un tresor!!
Tafanejant pel bloc he trobat aquesta entrada, i no he pogut evitar donar-li una ullada. De petita havia llegit i rellegit el Zoo de’n Pitus un munt de vegades. És un llibre tendre que mai passarà de moda!
Un dels llibres que vam llegir a l’escola i del que conservo molt bon record.