Oficios perdidos. Direcció i realització: Eugenio Moresme. Huesca: Pyrene, 2004
Avui hi ha un interés creixent a recuperar aquells oficis artesanals que s’estan perdent. Hi ha notícies sobre col·lectius específics que volen mantenir el coneixement d’unes formes de treball anteriors a la implementació de les indústries a més gran escala. Hi ha doncs encara oficis que poden ésser transmets. Aquesta és la funció dels cinc DVD que us proposem.
Oficis tan enyorats com la filadora, el teixidor, el boteller i el matalasser dins l’àrea del domini de la llana, del cuir. Aquests oficis com es mostra a vegades són realitzats en solitari i d’altres necessiten recolçament. Qui no se’n recorda de la cançó de Mª del Mar Bonet de la filadora?
D’altres oficis tenen un origen que ha perdurat durant molts segles: és el cas del moliner (rastres de la història dels pobles), del llaurador (no cal oblidar-lo com a preludi de les noves tecnologies de la pagesia i sempre present en el calendari pagès), de l’anivellador qui prepara el nivell correcte de les terres per a l’aprofitament adient de l’aigua.
Una característica d’aquests oficis és que els seus protagonistes sovint inventen petits artefactes i maquinària senzilla per a l’elaboració del producte artesanal. Ací hi trobem a l’espigoler,als artesans del sabó fort i a les persones que durant la postguerra es van guanyar els diners preparant fideus per a vendre.
Oficis dignes de no ésser oblidats com és el cas del ganiveter, del ferrer (tan lligades a les fargues de ferro), del cadirer o del boter. Actualment la gran producció industrial fa que les generaciones futures desconeguin aquests procediments.
De fet a les llars rurals hi ha casos on es mantenen les tradicions de l’elaboració del pà. Més audaç és l’elaboració del formatge artesanal, la mantega, les figues seques o la xocolata a la pedra, aquest últim conté tota una sèrie de passos molt meticulosos com es pot veure en la filmació.
A la nostra terra tenim present com a dia festiu la baixada del raiers. Els raiers vàren ser importants per al trasllat de la fusta pels rius. Fins fa poc alguns oficis eren molt dinàmics i de cop i volta han tingut una davallada com és el cas del resiners que encara es mantenen en àrees del centre de la península. Avui en dia es pot comprar encara la cera d’abelles que es obtinguda juntament amb la mel amb la preparació dels ruscs. L’artesania de les canyes tan útil per a l’edificació en temps anteriors ara s’utilitza per a objectes decoratius principalment.
En tot cas, val a dir que els oficis perduts d’aquests DVDs són el primer pas de coneixement artesanal.El segon pas possiblement és conéixer aquelles fabriques mitjanes que també han desaparegut: aquestes són el passat industrial de Catalunya.
