Edmund de kingsbridge

Edmund de kingsbridge
Sóc la Sílvia de la Biblioteca Vila de Gràcia. Passejo sovint per Barcelona tot recordant-hi l'època històrica on les ciutats renaixentistes somiaven amb una autonomia econòmica, social i política com va fer l'Edmund de Kingsbridge.
Als personatges se’ls coneix de dues formes: una ben traçada amb un paral·lelisme pensament- acció i un altre amb tot allò que l’envolta. De la primera us parlaré en el proper article. Ara m’agradaria fer un esquema de tot allò que envolta un personatge i fa que el coneguem. Aquestes pistes son: - el que pensen, fan i jutgen la resta de personatges que envolta al protagonista. Altra pista és el grau d’estimació que li tenen, el que diuen a l’obra d’ell. Altra pista és les seves pertinences, i la manera de vestir.
Al segle XXI tenim un teatre divers on hi ha un muntatge d’escenes com si fos un “collage”. El temps es trenca. Els traços són discordants i l’escenari no té per què estar en sintonia amb una trama que sovint sembla difícil de desxifrar.
El mètode aristotèlic del teatre inclou diferents elements. El primer de tot és la trama. És el principal. Segons aquest mètode, la trama dramàtica com a narració estilística té com a característiques que són accions dels personatges que són coherents.
Tot personatge es caracteritza al teatre per la seva acció. Tot acaba en una acció. L’espectador perfila la trama de pur moviment. Al romanticisme com a període literari trobem el personatge protagonista que vol la llibertat,
Un dels punts claus del teatre és el conflicte. El conflicte en termes interpersonals es basa en una contradicció d’intencions entre el protagonista i l’antagonista. Les raons del conflicte poden ser de tres tipus:
El teatre ha dramatitzat en diverses ocasions les estructures familiars. No pot ser d’un altra manera, aquest recurs literari tard o d’hora acaba tocant l’aspecte íntim d’algun personatge.
A finals del segle XX i principis del segle XXI, el teatre formalitzant no és social o psicològic, estrictament parlant. Els guions mostren un paisatge de proclames. Les ideologies no porten a un camí, dibuixant el buit i a un sense cap sentit generalitzat.
Tres en un. Aquest és el resum del contingut d’aquest llibre: un recull de fotografies espectaculars i aèries de diferents indrets de la Terra, un detall geogràfic de cada indret exposat i una explicació genèrica dins de cada explicació geogràfica sobre la problemàtica ecològica, social, urbanística o econòmica del món.
No ens adonem de quin gran goig és caminar sense premisses al cap, sense presses, sense cap altra satisfacció que deixar-nos portar pel paisatge natural que envolta el nostre passeig!
Aconsello mirar primerament l’índex d’aquest llibre. Veureu els apartats on s’explica als més petits com funcionen moltes coses del seu voltant. Aconsello que a continuació «treballeu» aquest llibre junt amb els vostres fills.
Quan pensem en la sociologia ens ve a la ment tot un conjunt de relacions humanes que esdevenen significatives, simbòliques i, sobretot, que suposen una estructura social sobre la qual descansem.
Amb l’obra de La tempesta, Shakespeare es va acomiadar del teatre a Londres. La va escriure abans de complir cinquanta anys i va deixar de banda finalment la seva època d’escriptor, tot retirant-se a una vida tranquil·la a Stratford-on-Avon.