//

Va de gallines!!!

1 min lectura
Coberta_ doc

Coberta_docDupuis, Sylvia. Les deu gallines. Barcelona: Baula, 2006. Cuca de llum; 7.

Tothom sap que una de les tasques més importants que fan les gallines es pondre ous, ves per on.

Ara bé, heu pensat mai on, quan i com cada gallina els pon?

La Sylvia Dupuis n’ha agafades deu, de gallines, cadascuna diferent de l’altra. I fent servir un text que és tot un encert, gràcies als rodolins, que descriuen les diverses maneres i fins i tot les diferents manies que té, cada senyora gallina, pel que fa a aquesta feina tan important, ens ho explica.

gallina brunaAmb el text i amb les il·lustracions vives i acolorides, descobrim com cada gallina, una rere l’altra, troba el seu lloc i el seu moment.

Una senzilla història divertida i imaginativa per llegir en veu alta als més petits i fer-los gaudir de la musicalitat de la llengua. Una narració d’encadenament, on la repetició d’un fet o un acte per part de tots els personatges en facilita i referma la comprensió.

Un conte també per aprendre a comptar fins a 10, com a primera seqüència numèrica, d’una manera subtil, ja que a cada pàgina ens hi trobem la gallina que pon l’ou amb les anteriors que se la miren amb la complicitat que dóna el fet de tenir quelcom en comú. I amb un final afectuós i entranyable.

gallina de color verdA les il·lustracions predominen els colors càlids i intensos. Cada gallina és d’un color diferent que la personalitza i individualitza. El predomini de l’ús de línies arrodonides dóna un punt d’ingenuïtat i la utilització dels colors complementaris i les textures dels fons, una gran força expressiva. I per aquí i per allà trobem detalls plens de sentit de l’humor.

Amb una edició mimada en la qual destaquen la presentació apaïsada i la tipografia, és un llibre rodó per passar bones estones de lectura compartida amb els més petits.

gallina groga amb corona

Tormento Rocamora

Sóc la Cèlia i treballo a la sala infantil de la Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz. Emparentada amb la novel·la realista castellana, crec que no amago cap secret inconfessable.

3 Comments

  1. Un conte molt maco i amb unes il·lustracions precioses… pels més menuts dona molt de joc per treballar molts aspectes: colors, nombres…
    Gràcies per la recomanació!!

  2. hola soc la sara de barcelona ting 18 anys .si no fos per aquest llibra de les gaines no abia durmit el meu cosi de¨¨¨3 anys moltes grasies per la vostra ajuda men canta com ajudeu a la jen com jo ajajajajajajaj ijijijijij
    com e trobat aquest conta perque ell estava plorant i em diu bui un conta de les gaines de donde le boi a sacar un libro de las gallinas dimelo tu de donde lo bai a sacar i tenia un internet i le buscado una pajina a bleo i ma salido grasias grasias grasias grasias
    😉

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Anterior història

No se lo digas a nadie… así

Següent història

Veus: una cartografia de la narrativa catalana d’avui

Últimas de Blog