Brian Azzarello; Eduardo Risso
100 balas
Barcelona: ECC, 2013-. 10v

 
Imagineu que sou una persona torturada, la vida us ha maltractat, heu patit desgràcies… I ara imagineu que arriba una persona que us explica qui és el responsable de les vostres desgràcies, segurament serà algú proper, us ofereix proves completament irrefutables. A més a més d’aquestes proves us entrega una pistola i 100 bales, si les feu servir ni la policia ni ningú us buscarà, amb aquestes bales teniu immunitat. Què feu?

 
La premissa és falsament senzilla, amb ella l’equip format per Azzarello i Risso van formar un dels còmics més sorprenents del panorama del còmic americà. Els personatges són com els he descrit, han patit, han estat colpejats i de cop i volta hi ha l’opció de fer justícia, o és només venjança? I a més a més, és lícit? Podran viure sabent el que han fet? O serà més dur viure sabent que podrien haver castigat a qui ho mereixia?

Ja us aviso, hi ha personatges que agafaran la pistola i la faran servir, i n’hi ha d’altres que no s’atreviran, i això no són matemàtiques, prémer el gallet és la solució expeditiva però no necessàriament la millor, i no atrevir-se a fer de botxí pot acabar sent una idea millor, o una condemna.
 

 
Les implicacions de la presa de decisions, i el valor que cal. Qui no ha dit allò de “si no fos perquè aniria a la presó mataria a…”? I si no hi hagués presó? I si tinguéssim carta blanca? És una situació que no es pot donar? Això pensaven els personatges quan se’ls ha acostat l’home del maletí i les 100 bales.

No és el primer cop que parlo aquí de còmics de la línia Vértigo, a aquesta línia pertanyen Los invisibles o Predicador, per posar dos exemples. Un plantejament adult per un mercat del còmic (el nord-americà) excessivament encotillat en els superherois. Tot i compartir el format dels comic-books aquests còmics ofereixen quelcom més, i els lectors ho saben. No és normal que un còmic tracti amb aquesta cruesa i aquesta profunditat els personatges, personatges que a més a més van variant, ja que el misteriós home del maletí va fent la seva oferta aquí i allà.
 

 
És un còmic dur, sense concessions, no es recrea en la misèria però no la defuig, en definitiva un còmic com cal. Guions punyents i directes de Brian Azzarello que encaixen a la perfecció amb els dibuixos d’Eduardo Risso. Si us donessin 100 bales i impunitat… vosaltres què faríeu? Us ho torno a preguntar què faríeu?

N’esteu segurs?