Tyler Durden

Tyler Durden
La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.
Tyler Durden
La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

Guies

No s'ha trobat res

Ressenyes

Quan un personatge ens arriba no podem evitar preguntar-nos que se n'haurà fet un cop tancat el llibre. Al nostre cap aquell personatge està ben viu i voldríem saber més. Normalment molts autors quan acaben un llibre l'acaben i en el següent no hi ha res de l'anterior, és una opció legítima, però també hi ha altres opcions: per exemple Irvine Welsh. els seus llibres dibuixen un univers, personatges d’un llibre apareixen en un altre...
Abans que ningú em protesti pel títol, ser president de la Generalitat és un títol que no es perd quan es deixa el càrrec, per tant és correcte dir-li president encara avui. Excepte pels de Girona (d’on era alcalde) Carles Puigdemont era pràcticament un desconegut quan Artur Mas va fer un pas al costat (forçat per la CUP) i el va proposar com a president de la Generalitat, i així es va superar el bloqueig al parlament...
Quan Jaime Martín va començar Las guerras silenciosas, segurament no tenia clar que estava obrint un meló. Aquell llibre sobre la mili del seu pare a Ifni i l’Espanya dels darrers anys 50 el va portar a recular una mica més. En aquella reculada va explicar la història de la seva àvia, i la guerra civil i la postguerra a Jamás tendré 20 años. En alguna entrevista ja comentava que el seu editor li deia que tocava tancar la trilogia...
En molts àmbits de la vida es diu o s’aplica (o ambdues coses) allò de: 'a rey muerto, rey puesto'. En el món editorial això vol dir que quan un filó s’ha esgotat cal anar cap al següent, i si un filó ha resultat ser una mina cal estar ben segur d’escurar i no deixar res. Això s’està fent amb Roberto Bolaño i tot el que va deixar escrit, també amb el que considerava que no estava llest per publicar-se.