Tyler Durden

Tyler Durden
La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.
Tyler Durden
La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

Ressenyes

En molts àmbits de la vida es diu o s’aplica (o ambdues coses) allò de: 'a rey muerto, rey puesto'. En el món editorial això vol dir que quan un filó s’ha esgotat cal anar cap al següent, i si un filó ha resultat ser una mina cal estar ben segur d’escurar i no deixar res. Això s’està fent amb Roberto Bolaño i tot el que va deixar escrit, també amb el que considerava que no estava llest per publicar-se.
Algú va tenir la feliç idea de presentar a Hernán Migoya i a Daniel Sallés (fill de Manuel Vázquez Montalbán), i a partir d’aquí es van moure les coses, van creure que un còmic de Carvalho seria una gran idea. Aquesta idea va agradar a Norma Editorial que no aconseguia trobar un dibuixant que els convencés fins que el mateix Hernán Migoya va suggerir el nom de Bartomeu Seguí.
Aquestes quatre novel·les demostren (si és que cal demostrar-ho) que parlar de les dones com a sexe dèbil no és només ofensiu, és directament mentida. Les noies, quan s’hi posen, poden tant o més que qualsevol home i aquests quatre exemples no deixen cap dubte. Aquesta selecció seria més rodona si els llibres a més a més fossin escrits per dones, només ho són en el 50%, tampoc està malament. Les protagonistes són noies dures, no tenen una vida fàcil...
La veritat primer: Àfrica és enorme, immensa, variada, font de mitologies, de misteris, un lloc fascinant i meravellós del qual no en sabem pràcticament res. Així que no cal que em digueu que no tinc ni idea de què parlo (no la tinc) o que això no és literatura africana...

Guies

No s'ha trobat res